Kedaritas

Keraditas o el regne kedarita, o Kedar (àrap: مملكة قيدار, romanizado: Mamlakat Qaydar), va ser una antiga confederació tribal àrap majoritàriament nómada. Descrita com «la més organisada de les tribus del nort d'Aràbia», en el cim del seu poder en el VI tenia un regne i controlava una vasta regió en Aràbia.

La tradició bíblica sosté que els kedaritas deuen el seu nom a Kedar, el segon fill d'Ismael, mencionat en els llibres bíblics del Génesis (25:13) i de Cròniques (1:29), a on també hi ha freqüents referències a Kedar com a tribu. Les primeres inscripcions extra bíbliques descobertes pels arqueòlecs que mencionen als kedaritas són del Imperi neoasirio. Comprenen els sigles VIII i VII a. C. i en elles s'enumeren els noms dels reis kedaritas que es varen rebelar i varen ser derrotats en batalla, aixina com els que varen pagar tribut als monarques assiris, entre ells Zabibe, reina dels àraps (šar-rat KUR.a-ri-bi). També hi ha inscripcions en arameo i en àrap meridional antic que recorden als kedaritas, que ademés apareixen breument en els escrits dels grecs clàssics i dels historiadors romans, com Heródoto, Plinio el Vell i Diodoro.

No està clar quàn varen deixar d'existir els kedaritas com a confederació o poble independent. Aliats dels nabateos, és provable que anaren absorbits per l'estat nabateo cap a el II En l'Islam, Ismael es considera l'antepassat del poble àrap, i en el historiografia tradicional islàmica, els historiadors musulmans han assignat gran importància en els seus relats als seus dos primers fills (Nebaioth i Qedar), en la genealogia del profeta islàmic Mahoma, assignada alternativament a un o un atre fill, segons els estudiosos.

Etimologia

S'ha sugerit que el nom dels kedaritas deriva del nom del segon fill d'Ismael, Qedar. Encara que el nom de la tribu és àrap, es transcribió per primera volta en assiri (VIII) i arameo (VI), ya que l'alfabet àrap encara no s'havia desenrollat. En el Onomasticon d'Eusebio de Cesarea, els kedaritas apareixen com un grup ètnic el nom del qual en transliteraació aramea és QDRYN.

La raïl triliteral àrap q-d-r significa «medir, calcular, estimar»; «decretar, nomenar, ordenar»; i «tindre poder o capacitat». Qidr, un sustantiu derivat de la mateixa raïl, significa «caldera, hervidor», i també dona la derivació verbal, «cuinar». Ernst Axel Knauf, un erudit en ciències bíbliques que va mamprendre un estudi històric dels ismaelitas i va determinar que eren coneguts en les inscripcions asirias com els Šumu'il, conjectura que el nom dels kedaritas es va derivar del verp qadara, en el seu significat de «ordenar, tindre poder». Com esta etimologia és una deducció basada únicament en la prominència dels kedar entre les tribus Šumu'il, atres estudiosos la consideren poc concloent.

Alcanç geogràfic

Un mapa de l'Imperi assiri i de la regió del Mediterràneu Oriental, 750-625 a. C. del Historical Atles de William R. Shepherd (1911) - Els primers governants kedaritas apareixen en inscripcions cuneïformes de el VIII i VII a. C. en acadia com a vassalls del Imperi assiri.

Els kedaritas eren una «confederació tribal àrap», o «aliança de Tribus àraps nómades». Segons Philip J. King, teòlec i historiador, vivien en el noroest del desert d'Aràbia i varen ser «una força influent entre els sigles VIII i IV a. C.» Geoffrey Bromiley, teòlec històric i traductor, transcribe el seu nom com Kedar i afirma que vivien en una zona al surest de Damasc i a l'est de la Transjordania.

Les inscripcions asirias de el VIII situen als kedaritas en la zona situada a l'est de la frontera occidental de Babilonia. En el VII es varen desplaçar cap a l'est, a zones de Transjordania i el sur de Síria, i en el V s'havien estés al Sinaí i fins al delta del Nilo. La dominació kedarita del noroest d'Aràbia implicava aliances entre els reis de Kedar i els reis de Dedan (Al-Ula). El historiador israelita Ephal escriu que la «amplitut de la distribució kedarita sugerix una federació de tribus en vàries subdivisions».

Els oasis de la regió majoritàriament desértica en la que vivien els kedaritas -com Dedan, Tayma i Dumah- eixercitaven un important paper com a llocs d'assentament, comerç i abrevaderos. Dumah, una remota ciutat desértica a l'oest, coneguda posteriorment com Dumat Al-Jandal i hui com al-Jawf, era la més important d'elles, ya que es trobava entre els imperis de Babilonia i Asiria. En servir de base per a les cerimònies religioses kedaritas, la posició estratègica de Dumah en la ruta comercial nort-sur de la zona significava que abdós imperis buscaven relacions en els seus habitants, encara que Dumah i els kedaritas estaven més prop, tant en térmens geogràfics com a polítics, de Babilonia. Els que venien del sur i volien accedir a Mesopotamia es veen obligats a passar per Dumah, que ademés es trobava en una ruta alternativa cap al noroest, que conduïa a la ciutat de Damasc, i des d'allí, a Asiria i Anatolia.

Durant el periodo de domini imperial persa en la regió (c. 550-330 a. C.), els kedaritas eixercien el control de les zones desérticas fronterices en Egipte i Israel i del tràfic relacionat en el comerç d'incens àrap del que depenia Gaza. Heródoto (c. 484-425 a. C.) escriu sobre la seua presència en el nort del Sinaí, prop de la frontera egipcíaca, a on podrien haver segut contractats pels aqueménidas, les autoritats imperials perses, per a mantindre la seguritat d'eixa frontera, aixina com el seu control de la ciutat de Gaza.

Bibliografia

• (1839).«A Geography of the Bible».Oxford University.
• (1847).«The later prophecies of Isaiah».Wiley and Putnam.
• (2007).«Islamic Culture Through Jewish Eyes: Al-Andalus from the Tenth to Twelfth Century».Routledge.

• (2001).«Hellenistic economies».Routledge.
• (1997).«Profumi d'Aràbia: atti del convegno».L'ERMA vaig donar BRETSCHNEIDER.
• (2004).«The biblical world».Taylor & Francis.
• (2003).«Anglo-Saxon perceptions of the Islamic world».Cambridge University Press.
• (1988).«Ezra-Nehemiah: A Commentary».Westminster John Knox Press.
• (1998).«The Book of Ezekiel: chapters 25-48, Volume 2».Wm. B. Eerdmans Publishing.
• (1988).«The Cambridge Ancient History IV: Pèrsia, Greece and the Western Mediterranean Keraditas525–479 B.C.».Cambridge University Press.
• (1991).«The Assyrian and Babylonian empires and other states of the Near East, from the eighth to the sixth centuries B.C., Volume 3».Cambridge University Press.
• (1994).«International Standard Bible Encyclopedia: K-P».Wm. B. Eerdmans Publishing.
• (2000).«From Epic to Cànon: History and Literature in Ancient Israel».JHU Press.
• (1984).«The Cambridge History of Judaism: Introd.; The Persian period».Cambridge University Press.
• (1839).«Travels in the Three Great Empires of Àustria, Russia, and Turkey».Lligga & Blanchard.2

• (1982).«The ancient Arabs: nomads on the borders of the fertile crescent, 9th-5th century B.C.».BRILL.
• (1844).«The historical geography of Aràbia: or, The patriarchal evidences of revealed religió : a memoir : and an appendix, containing translations, with an alphabet and glossary of the Hamyaritic inscriptions recently discovered in Hadramaut».Duncan and Malcolm.1
• (2000).«Eerdmans dictionary of the Bible».Wm. B. Eerdmans Publishing.
• (1999).«Sennacherib's campaign to Judah: new studies».BRILL.
• (2001).el+kanfei+Yonah&cd=1#v=onepage&q=A el%20kanfei%20Yonah «Al kanfei Yonah: collected studies of Jonas C. Greenfield on Semitic philology».BRILL.
• (2002).«Petra».University of Chicago Press.
• (1997).«The age of Solomon: scholarship at the turn of the millennium».BRILL.

Herbermann, Charles (1913)Plantilla:CathEncy

• (2001).«Aràbia and the Arabs: from the Bronze Age to the coming of Islam».Routledge.
• (1862).«A pictorial tour in the Holy Land».W. Macintosh.
• (1993).«Jeremiah: An Archaeological Companion».Westminster John Knox Press.
• (1994).«Documentation For Ancient Aràbia, Part 2».Liverpool University Press.
• (1999).«Students' aid to pre-modern Middle Eastern studies».Pentland.
• (2000).«The Aramaeans: their ancient history, culture, religion».Peeters Publishers.

• (2004).«Itineraria Phoenicia».Peeters Publishers.
• (2007).«Judah and the Judeans in the fourth century B.C.E.».Eisenbrauns.
• (1976).«A History of the Jewish People».Harvard University Press.
• (1997).«The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East».Oxford University Press.
• (1998).«Genealogica & heraldica: proceedings of the 22nd International Congress of Genealogical and Heraldic Sciences in Ottawa, August 18–23, 1996».University of Ottawa Press.
• (2006).«Jeremiah in Talmud and Midrash: a source book».University Press of America.
• (1994).«Jews, Visigoths, and Muslims in medieval Spain: cooperation and conflict».BRILL.
• (2004).«Moab in the Iron Age: hegemony, polity, archaeology».University of Pennsylvania Press.
• (2008).«The Early History of Syria and Palestine».BiblioBazaar, LLC.
• (2003).«The Arabs in antiquity: their history from the Assyrians to the Umayyads».Routledge.
• (1989).«Byzantium and the Arabs in the fifth century».Dumbarton Oaks.

• ^{[enllaç trencat]}
• (2001).«The desert frontier of Aràbia: al-Jawf through the ages».Stacey International.
• (2001).«Petra and the lost kingdom of the Nabataeans».I.B.Tauris.
• ^{[enllaç trencat]}
• (2002).«Prophets in the Quran: an introduction to the Quran and Muslim exegesis».Continuum International Publishing Group.
• (2000).«A Muslim primer: beginner's guide to Islam».University of Arkansas Press.