Llei babilònica

Es denomina Llei babilònica Babilonia a un subconjunt de còdics cuneïformes que ha captat un particular interés a causa de la singular extensió de material arqueològic associat que es trobara en ell. Cap a l'any mil existien els aixina denominats "contractes" i també una gran varietat d'escritures, cessions de propietat, obligacions, rebuts, informes i, lo que resulta més important, verdaders veredictes emesos per juges en corts llegals. Inscripcions històriques, cèdules i edictes reals, cartes particulars i els escrits permeten accedir a informació complementària. Inclús els texts de gramàtica i lexicografia contenen molts fragments i frases breus sobre lleis i costums. D'esta manera s'han preservat les "Lleis de la família babilonica"

Atres cultures que s'associen en l'antiga Mesopotamia compartien la mateixa llegislació comuna i els seus antecedents poden estendre's a la forma de contactes que Kenneth Kitchen ha estudiat i comparat a les formes contractuals presents en la Bíblia resaltant especialment la seqüència de bendicions i maldiccions que es vinculen en els pactes. Les Màximes o Ensenyances de Ptahhotep i la Llei de la Llei islàmica de la Sharia, també aludixen als avals de professionals com a mèdics, advocats i artesans especialisats que poden recomanar penalidades per mala praxis molt semblades a les que apareixen en el còdic de Hammurabi.

El descobriment de lo que hui celebrem com el Còdic de Hammurabi (en avant "el Còdic") ha fet possible un estudi més sistemàtic del que s'haguera resultat d'una simple classificació i interpretació d'un atre material. Fragments d'atres còdics de l'Antiguetat existixen i han segut publicats, pero queden encara molts punts dels que encara no es va poder constatar el seu sentit. Han sobrevixcut texts llegals dels primers escrits del periodo helenístic, pero pot haver evidència plena sobre un punt en especial en un periodo i faltar en un atre. El Còdic s'erigix com a columna vertebral de moltes d'estes reconstrucció. Fragments del mateix, recuperats en la biblioteca d'Ashurbanipal en Nínive i més alvance en còpies babilòniques, demostren que li l'estudiava dividit en capítuls als que es denominava Ninu ili sirum pel seu incipit (paraules d'obertura), els que es varen reproduir a lo llarc de més de mil cinccents anys.

En la canstitució de Nahomy Molts dels antecedents llegals babilònics varen quedar vigents, inclús despuix de les conquistes de perses, grecs i parts, que varen influir molt poc en la vida privada dels babilonios, i varen sobreviure per a incidir en els romans. Les lleis i costums anteriors al Còdic poden denominar-se "primerenques"; les del Neo-imperi babilònic (aixina com el persa, grec, etc.), "tardanes". La llei de Asiria va derivar de la babilònica.

Història

Incidència tribal

El història primerenca de la Mesopotamia és el història d'una lluita per la supremacia entre ciutats. Una metròpoli reclamava el tribut i el respal militar de les seues ciutats que depenien d'ella, pero permetia els seus cults locals i les costums no es veen afectades. Els drets i els usos de la ciutat varen ser respectats per reis i conquistadors d'igual manera. Quan les tribus semíticas es varen establir en ciutats de la Mesopotamia, les seues costums tribals s'imponia sobre les lleis de la ciutat.

Recent en l'ascens de Asurbanipal i Shamash-shum-ukin, notem que els babilonios varen agregar a les lleis de les seues ciutats que grups d'estrangers de fins a vint persones podien ingressar lliurement a la ciutat, que les dònes estrangeres que es casaren en hòmens babilònics no podien ser esclavizadas, i que ni tan sols un gos que entrara en la ciutat podia ser condenat a mort sense juí previ.

La població babilònica era multiétnica des de temps lluntans i l'intercomunicación entre les ciutats era incessant. En cada ciutat hi havia un gran número de residents estrangers. Esta llibertat en l'intercanvi deu haver incidit en l'assimilació de les costums. No obstant, va anar el geni d'Hammurabi que va fer de Babilonia la seua metròpoli i va reunir el seu vast imperi baix un sistema llegal uniforme.

Còdic de Hammurabi

En els temps de Hammurabi s'havia perdut casi tot rastre de les costums tribals de la llei del Còdic. És una llei d'Estat —la llei per mà pròpia, la venjança, i el rapte en fins matrimonials estaven absents. No obstant, els còdics de solidaritat familiar, les responsabilitats distritales, l'ordalía, i la lex talionis (l'ull per ull, o llei del talión), característics d'una llei més primitiva, es preserven. El rei és un autócrata benévolo, al que poden accedir fàcilment tots els súbdits, capaç i predispost en la protecció dèbils contra opresores enaltits. El poder real, no obstant, només pot perdonar quan s'aplacaven els resentiment privats. Els juges eren supervisats de manera estricta i estava permesa l'apelació. En tot el territori estan emplaçades propietats de tipo feudal encarregades dels imposts, la vigilància, etc. Hi havia un sistema postal regular. La pax Babylonica estava assegurada també per individus que no hesitaban en conduir els seus carros des de Babilonia a les costes del Mar Mediterrànea. Les dònes gojaven de llibertat i d'una posició enaltida.

El Còdic no estava ahí només per a encarnar les costums contemporànees o conservar l'antiga llei. Lo cert és que en els archius dels temples de cada ciutat s'havien acumulat sigles de comportament respectuosos o no de la llei, vasts depòsits de precedents de casos antics i registres de fallos judicials i eixos intercanvis havia segut assimilats en les costums de la ciutat. Un hàbit estés d'escritura i el constant recurs a la redacció dels contractes va ser modificant les costums primitives i les formes anteriors.

Si les parts acordaven en els térmens, el Còdic, com a regla general, els donava llibertat per a sagellar un contracte. L'acort era redactat en el temple per un notari públic i reafirmat en el jurament "per deu i pel rei". Se sagellava públicament i en la presència de testics professionals i de les parts interessades. El modo en que li l'eixecutava devia otorgar les garanties suficients de que lo estipulat no era de caràcter impío o illegal. L'opinió pública o de privats assegurava sense lloc a dubtes de que les parts no havien acordat "de mala fe". Si es produïa una disputa, els juges llegien primer el contracte. Podien no acordar en lo estipulat, pero si les parts no es constituïen en querellants, podien observar lo pactat lliurement. El fallo dels juges, no obstant, podia apelar-se. Molts contractes tenien la salvetat que, de produir-se disputes en el futur, les parts podien acodir a la "decisió del rei". El Còdic deixava assentat per a un important número de casos quin podia aplegar a ser eixa decisió i, en molts casos les apelacions davant el rei eren tornades als juges en órdens de cóm procedir. El Còdic estava ordenat de manera cuidadosa i llògica, cada secció ordenada per tema. No obstant, l'orde no és el dels moderns tractats, puix un orde diferent és més convenient als nostres propòsits.

Tres classes

El Còdic contempla que la població es dividixca en tres classes: amelu (patricios), mushkenu (servidors) i ardu (esclaus).

El amelu era originalment un patricio, un home pertanyent a una família de l'èlit, en plena possessió de drets civils, i del que es registraven el naiximent, el matrimoni i la mort. Tenia responsabilitats i privilegis aristocràtics, i en l'exacta compensació relativa a danys corporals, pero se li sometia a un castic més sever pels seus delictes i felonías, en multes i costs més alts. A esta classe pertanyia el rei i la cort, els oficials de més alts càrrecs, professionals i artesans. En el temps, el terme es va convertir en un mer títul de cortesia —ya en el Còdic, quàn l'estatus no és rellevant, sol usar-se com a referència a una persona qualsevol. No implicava la possessió d'una propietat, i no sembla tindre connotacions racials.

Resulta més difícil caracterisar al mushkenu . En el temps, el terme va significar "un menic", i eixe significat va passar, a través del arameo i del hebreu a moltes llengües modernes. El Còdic, no obstant, no ho considera necessàriament pobre, provablement no posseïra terres. Era lliure i podia acceptar compensació monetària per danys corporals infligidos, pagava costs i multes més reduïdes, i inclús pagava ofrenes menors als deus. En la ciutat vivia en un barri separat. Hi ha raó alguna que permeta pensar que estiguera especialment relacionat en la cort, o que rebera assignació reals, o que s'integrara al gros de la població. Les referències són tan escasses en els documents contemporàneus que tota major especificació es transforma en una mera conjectura.

El ardu era un esclau, propietat del seu amo, i era part d'una classe molt numerosa. Podia adquirir propietats i inclús posseir atres esclaus. El seu amo ho vestia i alimentava i pagava les despeses mèdiques, pero rebia totes les compensació que correspongueren per danys fets a l'esclau. Per lo general, l'amo li assignava una jove esclava com a dòna (els fills naixcuts de l'unió eren esclaus, a sovint insle assignava una casa (en granja o negoci) i per ella rebia una renda anual. Per una atra part, si es casava en una dòna lliure (els chiquets llavors eren lliures), que aportara una dot, a l'amo no li corresponia part alguna; en morir, l'amo heretava la mitat de la seua propietat. Podia comprar-li a l'amo la seua llibertat o ser lliberat i dedicat a un temple, o inclús adoptat, en eixos casos es transformava en un amelu i no en un mushkenu. Els esclaus eren comprats en l'exterior, o eren presos captius en guerra, o eren hòmens lliures degradats a causa d'algun deute o delicte. A sovint un esclau escapava; si era recapturado, el captor devia restituir-ho a l'amo, i el Còdic fixava una recompensa de dos siclos que l'amo devia pagar al captor. La suma corresponia aproximadament a un dècim del valor de l'esclau. Retindre a un esclau o brindar-li hostage estava castigat en la mort. De la mateixa manera es procedia si li l'ajudava a escapar de les portes de la ciutat. L'esclau duya una marca d'identificació que només podia llevar-se quirúrgicament i que, més alvance, va consistir en el nom de l'amo tatuado o marcat en el braç. Per un atre part, en els grans estats d'Asiria i les províncies baix els seus dominis hi havia molts siervos, en la seua majoria de races someses, de colon captius, o anteriorment esclaus; estaven vinculats a la terra que cultivaven i eren venuts en la propietat, encara que podien posseir terra ells mateixos. Hi ha poques referències a siervo en Babilonia, a menos que el mushkenu no anara ell mateixa un siervo.