Llengua aglutinant

Una llengua aglutinant és aquella en la que les paraules es formen unint monemas independents. Les paraulas d'este tipo d'idiomes estan constituïdes per masses de lexemas i afijos, cada u en un significat referencial o gramatical ben definit. Este terme va ser creat per Wilhelm von Humboldt en 1832 per a classificar les llengües tenint en conte la seua morfologia. La paraula procedix del verp llatí agglutinare, que significa «pegar una cosa en una atra». En les llengües aglutinants, els afijos deuen anar en un lloc determinat, segons el sentit que se li vol afegir o modificar a la raïl. El afijo deu tindre una posició determinada respecte a atres afijos i a la pròpia raïl, per a aixina poder donar-li el sentit desijat a la paraula que compon. És dir, una paraula pot tindre dos sufixs, pero això no significa que dita paraula puga escriure's en dos terminacions diferents; abdós sufixos deuen estar en una posició clau, segons el sentit que se li desija adjudicar a la paraula.

Llengües aglutinants i fusionantes

No existix una frontera precisa entre llengües aglutinants i llengües fusionantes. Hi ha llengües més clarament aglutinants que unes atres, i en general es reserva el calificatiu de llengües aglutinants per a les llengües que estan molt prop del tipo aglutinant perque presenten les següents característiques:

• Les paraules són totalment segmentables en morfemes que no sofrixen alteracions o assimilació per efecte de les morfemes adjacents.
• Cada morfo realisa una sola categoria gramatical. Pel contrari, en les llengües fusionantes, els afijos es fusionen els uns en els atres i la seua forma varia depenent de les atres morfemes. Per eixemple en espanyola forma de negació in- adopta la forma im- davant labial, anar- davant r-, etc. Ademés, en estes llengües molts morfos solen realisar vàries morfemes al mateix temps, és dir, un mateix morfo representa valors de diferents categories gramaticals. Novament pot prendre's com a eixemple l'espanyol, a on la terminació -o en una forma de present, indica simultàneament que es tracta de primera persona del singular, del modo indicatiu, com el temps present.

Llengües molt aglutinants

Típicament, en una llengua aglutinant, a una raïl fixa, normalment monosilábica, s'aglutinen sufixos que modifiquen o precisen el seu sentit. El guaraní, el japonés, el esperanto, el coreà, les llengües urálicas, el turc, el vasc, les llengües dravídicas, les llengües quechua, el aimara, les llengües chibchas, el náhuatl i el suajili són eixemples de llengües aglutinants parlades en l'actualitat. En el passat, en gran part d'Iran i d'Orient Pròxim, es parlaven llengües aglutinants, com era el cas del sumerio, el elamita, el urarteo o el hurrita.

Eixemples

• En aimara, la forma iskuylankañapkama "mentres (ell/ella) estiga en l'escola" pot segmentar-se en morfemes de la següent manera iskuyla-n(a)-ka-ña-p(a)-kama, a on

  iskuyla és escola

  -na és un inesivo que significa en

  -ka verbaliza el tema precedent iskuylan(a)

  -ña nominalizador que empaqueta lo anterior baix la construcció nominal complexa "(l'estat de) estar en l'escola"

  -pa possessiu de tercera persona "el seu", que fins a ací traduïx "(l'estat de que ell o ella) estiga en l'escola"

  -kama és una morfema agrupador/alcanzador, que ací traduïx per "fins a", "mentres"

• En finlandés, la forma taloissani "en les meues cases" pot segmentar-se de la següent forma: tale "casa" + i marca de plural + ssa marca del inesivo ("dins de") + ni sufix que indica al posesor de primera persona del singular ("el meu, els meus"); la forma uidessani "mentres nade" es construïx sobre uida "nadar" i ssa i ni com anteriorment.
• En la varietat de quechua chanka, podem posar com a eixemple wasinchikchakunamanta "des de nostres casitas", es construïx: wasi (casa), -nchik (que és relatiu de nosatres, incloent al receptor), -cha (disminuïx al subjecte), -kuna (pluraliza al subjecte), -manta (des de, mostra l'orige d'alguna cosa).
• En turc, la construcció és molt similar: a partir de ev "casa" es formen evler "(les) cases", evlerim "les meues cases", i evlerimde "en les meues cases". A partir de "göz" = "ull", es poden formar "gözler" = "(els) ulls", "gözlerim" = "els meus ulls" i "gözlerimde" = "en els meus ulls".
• En vasc, podem construir, a partir d'una paraula simple com eche "casa", una àmplia gama de casos: echea "la casa", echeak "les cases", echeko "de la casa (situat en la casa)", echera "a la casa (en direcció a la casa)", echerako "que va a casa (lit. "de la casa")", echetik "des de la casa", echeraino "fins a la casa"; quan es tracta de noms animats, com gizon ("home"), tenim gizona "l'home", gizonaren "de l'home", gizonarekin "en l'home", gizonarentzat "per a l'home", gizonarengana "a l'home (en direcció a l'home)", gizonarenganako "que va a l'home (lit. "de l'home")", gizonarengandik "des de l'home", gizonarenganaino "fins a l'home", per posar només uns eixemples.
• En japonés, omoshirokunakatta "No era interessant" (i també "No va ser interessant" o "No ha segut interessant") es descompon en omoshiro(i) "interessant" + kuna(i), que indica negació, + katta, que indica temps passat. Este eixemple nos ensenya el caràcter aglutinant dels adjectius en japonés.
• En guaraní, partint de la raïl guata, procedixen aguata: "(yo) camí", aguatáma: "ya he caminat", aguatáne: "hauré de caminar" aguatamírõ: "si caminara", etc.
• En esperanto, de la raïl bov, poden crear-se i derivar-se paraules com bov'o (bou), bovino (vaca), fibovo (bou repugnant), boveto ("torito", diminutiu), bovejo (corral de bous), bovaro (manada o conjunt de bous), bovet'aro, etc. Inclús, a través dels afijos, es poden crear estructures complexes que permeten crear noves paraules, les quals no es poden traduir a la majoria dels idiomes en forma de paraules. Per eixemple, la paraula figebovetarejo (fi-ge-bov-et-ar-ej-o), en castellà, "corral de manades de vaques i bous chicotets i repugnants".
• En náhuatl, llengua de l'imperi mexica, el nom de l'antiga ciutat de Etōtihuacān pot ser analisat aixina: etō(tl ) 'deu' + -tu [estatiu] > etōtu 'tindre naturalea divina' + -hua [veu passiva] > etōtihua 'ser fet deu, deificar' + -cān 'lloc' > Etōtihuacān 'elloc a on varen ser fets deus', en referència a la llegenda de cóm es varen crear el sol i la lluna en eixe lloc.
• En inuktitut, llengua dels esquimalés de Groenlàndia, és fortament aglutinant: aixina atuartariqalirpuq 'va escomençar a tindre que estudiar' pot segmentar-se en atuar 'estudiar' + tariqa 'deure' + lir 'escomençar' + -p indicatiu + -o marcador de transitividad + -q 3.ª persona del singular.