Anar al contingut

Matriu semblant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En àlgebra llineal, es diu que dos matrius A i B d'orde n×n sobre el cos K són semblants si existix una matriu invertible P de n×n sobre K tal que:

P1AP=B

Si T és una transformació de Mn×n en Mn×n tal que T(A)=P1AP, sent P una matriu fixa, llavors T rep el nom de transformació llineal de semblança.

En teoria de grups, la semblança es diu classe de conjugació.

Propietats

[editar | editar còdic]

Les matrius semblants compartixen vàries propietats:

Hi ha dos raons per a estes característiques:

  1. dos matrius semblants poden pensar-se com dos descripcions d'una mateixa transformació llineal, pero sobre bases distintes;
  2. la transformació X P−1XP és un automorfisme del àlgebra associativa de totes les matrius de n-per-n.

Per açò, per a una matriu A donada, estem interessats en trobar una "forma normal" senzilla B que siga semblant a A: l'estudi de A es reduïx d'esta manera a l'estudi de la matriu semblant (i més senzilla) B. Per eixemple, A es diu diagonalisable si és semblant a una matriu diagonal. No totes les matrius són diagonalisables, pero per lo manco sobre els número complejo (o qualsevol cos algebraicamente tancat), tota matriu és semblant a una matriu en forma de Jordan. Una atra forma normal, la forma canònica racional, s'aplica en qualsevol camp. Observant les formes de Jordan o les formes canòniques racionals de A i B, pot decidir-se immediatament si A i B són semblants.

La semblança de matrius no depén del cos base: si L és un cos contenint a K com subcuerpo, i A i B són dos matrius en K, llavors A i B són semblants com a matrius sobre K si i solament si són semblants com a matrius sobre L. Açò és prou útil: un pot engrandir en forma segura el cos K, per eixemple per a obtindre un cos algebraicamente tancat; les formes de Jordan poden computar-se sobre el cos gran i pot usar-se per a determinar si les matrius donades són semblants sobre el cos menut. Este método pot usar-se, per eixemple, per a mostrar que tota matriu és semblant a la seua trasponer.

Si en la definició de semblança, la matriu P pot elegir-se per a que siga una matriu de permutació, llavors A i B són semblants en permutació; si P pot elegir-se per a que siga una matriu unitària, llavors A i B són unitariamente equivalents. El teorema espectral establix que tota matriu normal és unitariamente equivalent a alguna matriu diagonal.

Matrius congruents

[editar | editar còdic]

Atra relació d'equivalència important per a matrius reals és la congruència.

Dos matrius reals A i B es diuen congruents si hi ha una matriu regular real P tal que:

PTAP = B.

Canvis de base

[editar | editar còdic]

Recordem que un endomorfisme és una aplicació llineal entre un mateix espai vectorial f:V(K)V(K), és dir, tal que:

Entre l'espai vectorial dels endomorfismes End(V) i l'anell de les matrius quadrades existix un isomorfisme que, fixada una base en V(K), assigna una única matriu a cada endomorfisme (per supost si es canvia de base, la matriu també canviarà).

Suponga's que es tenen dos bases de V(K) cridades B^V={v^k}, BV={vi} de modo que


En lo que seguix usarem el conveni de sumación d'Einstein per a fer més llaugera la notació. Sean ara aij i a^kl les matrius associades a l'endomorfisme en les respectives bases de modo que f(vi)=aijvj i f(v^k)=a^klv^l, llavors les matrius es relacionen per:

f(vi)=aijvj
f(Λikv^k)=aijΛilv^l
Λikf(v^k)=aijΛilv^l
Λika^klv^l=aijΛilv^l
Λika^kl=aijΛil
a^kl=Λki1aijΛil

és dir hi ha una relació de similitut entre elles.

Vore també

[editar | editar còdic]