Nero (nom)

Nero és un nom propi masculí d'orige sabino, llengua parlada pel poble sabino, pobladors de la península itálica anteriors a l'expansió dels romans. Va ser conegut en l'Antiga Roma com el cognomen —nom de família— de la gens a la que varen pertànyer els primers emperadors. El seu significat es relaciona en fort, valent, vigoroso o poderós.

En Itàlia s'utilisa com hipocorístic del nom Rainiero. Ademés, en italià, Nero és la paraula utilisada per a designar al color negre. Un atre orige senyalat per a Nero és el hebreu, l'interpretació del qual és lleó. Alguns etimólogos senyalen la seua procedència en la raïl neo- del grec antic, la qual significa nou.

Història

Nero, pels adjectius desijables que significava en sabino, va anar el cognomen adoptat pels pater famílies d'una de les branques de la família de patricios de la gens Claudia. Els membres d'esta branca varen ocupar les més altes cotes de poder entre la República romana i l'Imperi Romà, com a generals i cònsuls, i varen conformar la primera dinastia d'emperadors: la dinastia Juliol-Claudia.^[1]

Entre els que varen portar en algun moment de les seues vides el cognomen de Nero, es troben els emperadors Tiberio (Tiberius Claudius Nero) i Claudio (Tiberius Claudius Drusus Nero).^[1] Destaca també el héroe romà Germànic, general i cònsul molt popular fallit als 33 anys d'edat, fill adoptiu i hereu de l'emperador Tiberio i germà de Claudio, el nom del qual de naiximent va ser Nero Claudius Drusus,^[2] de la mateixa manera que el seu pare biològic, el cònsul i militar Druso el major.^[3]

L'últim membre de la dinastia Juliol-Claudia va ser Tiberius Claudius Nero, net de Germànic, qui va ser adoptat pel seu tio-yayo, l'emperador Claudio, el qual li va otorgar el nom de Tiberius Claudius Drusus Nero en designar-li hereu al tro, passant a el història com l'emperador Nerón.^[4]

Variants

Diminutivo: Carix
Relacionats: Neo, Rainiero, Rainer, Rain, Rainar, Ragnar.

Variants en atres idiomes

Espanyol	Nero
luxemburgués	Neer

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Suetonio, Vides dels dotze césares.
↑ Acta Antiqua Academiae Scientiarum Hungaricae.50(4)
419–430.ISSN 0044-5975.doi:10.1556/aant.50.2010.4.5.Consultat el 2024-02-25.
↑ «Druso el Major, el fillastre d'Augusto que va poder aplegar a emperador» (en és). HISTORIAE. Consultat el 2023-08-24.
↑ Tacite; Yardley, John C.; Barrett, {{{nom3}}} (2008). The Annals: the reigns of Tiberius, Claudius, and Nero, Oxford university press. ISBN 978-0-19-282421-9.

Bibliografia

«Meaning, origin and history of the name Nero (1)» (en en). Behind the Name. Consultat el 2024-02-25.
«Meaning, origin and history of the name Nero (2)» (en en). Behind the Name. Consultat el 2024-02-25.

Albaigès i Olivart, Josep Maria (2016-01-01). El llibre dels noms de chiquet i chiqueta: El seu orige, història i significat (en és), Molino. ISBN 978-84-92981-74-8.
G.M.Z.. «Diccionari dels nomenes».
«Etimologia de Noms» (en és). Consultat el 2024-02-25.

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Nero (nombre)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Svetonio_1-1] 1,0 ^1,1 Suetonio, Vides dels dotze césares.

[2] Acta Antiqua Academiae Scientiarum Hungaricae.50(4)
419–430.ISSN 0044-5975.doi:10.1556/aant.50.2010.4.5.Consultat el 2024-02-25.

[Sense_nom-20231105104926-3] «Druso el Major, el fillastre d'Augusto que va poder aplegar a emperador» (en és). HISTORIAE. Consultat el 2023-08-24.

[4] Tacite; Yardley, John C.; Barrett, {{{nom3}}} (2008). The Annals: the reigns of Tiberius, Claudius, and Nero, Oxford university press. ISBN 978-0-19-282421-9.

[1]

[2]

[3]

[4]