Nigella sativa
Nigella sativa (nom comú: abésoda, agenuz, ajenuz, arañuel)[nota 1] és una espècie de planta herbàcea de la família Ranunculaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta anual en talle erecto ramificat de 30—60 cm d'altura, de color vert grisáceo. Els sàpia-hos de les florés - molt més grans i coloreados que els pétals - són de color azulado pàlit. El frut és una càpsula primer vert i, quan madura, es torna color parduzco, en numeroses llavors de grisa molt obscur a negre. De la planta emana una olor aromàtica semblança al de la anou moscada.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Originària d'Àsia occidental (Iraq, Turquia), i a voltes naturalisada des del Mediterràneu fins a Àsia central i Pakistan.[1] El tipo original està descrit d'Egipte i Creta. Àmpliament cultivada.cita requerida En Espanya, la seua presència no està senyalada.[2]
Farmacognosia
[editar | editar còdic]- Història
Segons Zohary i Hopf, l'evidència arqueològica sobre el primer cultiu de N. sativa "seguix sent escassa", si be informen que supostament les llavors de N. sativa s'han trobat en varis llocs del antic Egipte, entre ells la tomba de Tutankamón.[3] A pesar de que el seu paper exacte en la cultura egipcíaca és desconegut, se sap que els elements enterrats en un faraó varen ser cuidadosadament seleccionats per a que li ajuden en l'atra vida.
La primera referència escrita a N. sativa es creu que figura en el llibre de Isaías en el Antic Testament, a on es contrasta la collita de nigella i blat (Isaías 28: 25, 27). El diccionari Bíblic de Easton diu la paraula hebrea ketsah que es referix a N. sativa sense dubte (encara que no totes les traduccions estan d'acort). Segons Zohary i Hopf, N. sativa va ser un atre condiment tradicional del Vell Món durant l'época clàssica; i les seues llavors negres s'utilisen àmpliament per a sazonar aliments.[3]
Les llavors es troben en un matraz hitita en Turquia del segon mileni abans de Crist.[4]
L'us medicinal de la nigella és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "git" identificada actualment com Nigella sativa.
- Fitoquímica
L'oli de Nigella sativa conté una gran cantitat d'àcit linoleico conjugat, timoquinona, nigelona (ditimoquinona),[5] melantina, nigillina, damascenina i taninos. La melantina és tòxica en grans dosis i la nigellina és paralisant, per lo que esta espècia es deu utilisar en moderació.
- Propietats medicinals
- Els romans utilisaven les llavors com a substitut de la pebre.
- En Alemània s'utilisa per a condimentar pans i coques.
- Aumenta l'eliminació d'àcit úrico.
- Utilisat en l'antiguetat contra la aliacrà.
- Suorífico.
- Llaugerament tòxic pot provocar nàuseas i bossadas per lo que deu evitar-se en el embaràs.
Nestlé informa que ha presentat una solicitut de palesa que cobrix l'us de N. sativa com un tractament per a l'alèrgia als aliments.[6] No obstant, l'empresa nega la pretensió de patentar la planta, i indica que la palesa solament s'aplicaria a "la forma específica en que la timoquinona - un compost que pot ser extret de la llavor de la flor de fenollera - interactua en els receptors opioides en el cos i ajuda a reduir les reaccions alèrgiques als aliments".[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Nigella sativa va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum, vol. 1, p. 534,[8] 1753.[9]
- Té un número de cromosomas de 2n=12[9]
- Etimologia
Nigella: nom genèric que aludix al color negre (llatí nĭgěr, gra, grum) de les seues llavors.
sativa: epítet que es referix al caràcter cultivat de dita planta (llatí sǎtīva, ōrum, «cultivat»).
- Sinonímia
Noms vernàculs
[editar | editar còdic]- Castellà: abésoda, agenuz, ajenuz, arañuel, axenuz, fals comino, comino negre neguilla, neguilla citrina, neguilla hortense, niguela, niguilla, pasionara, pinicos, tota espècia.[11][1]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «The Euro+Med Plantbase Project».
- ↑ Gènero Nigella, Amich García F., en Flora Ibèrica - Real Jardí Botànic
- ↑ 3,0 3,1 (2000) , 3 edició, Oxford University Press, p. 206. ISBN 0-19-850356-3.
- ↑ “Ancient nigella seeds from Boyalı Höyük in north-central Turkey” . Journal of Ethnopharmacology 124 (3): 416–420. doi:.
- ↑ Mohammad Hossein Boskabady, Batool Shirmohammadi(2002).«Effect of Nigella Sativa on Isolated Guinea Pig Trachea».Arch Iranian Med.5(2)
- 103–107.Consultat el 23 d'agost de 2014.
- ↑ «Food giant Nestlé claims to have invented stomach soothing use of habbat al-barakah (Nigella sativa)». Briefing Paper. Third World Network. Consultat el 23 d'abril de 2013.
- ↑ "Is Nestlé trying to patent the fennel flower?" [1] archivat en Wayback Machine., www.nestle.com.
- ↑ «Caroli Linnaei ... Species plantarum :exhibentes plantes rite cognitas, ad genera relates, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas...». Impensis Laurentii Salvii,.
- ↑ 9,0 9,1 «Nigella sativa». Tropicos.org, Missouri Botanical Garden, Saint Louis. Consultat el 23 d'agost de 2014.
- ↑ «M.M.P.N.D. - Sorting Nigella names».
- ↑ «Ajenuz, Neguilla, Niguela, Tota espècia, Todaespecia, Agenuz, Fals comino, Abésoda - Nigella sativa».
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Nigella: espècies i sinònims in Plant Name Database
- Nigella sativa en USDA, O.S. National Plant Germplasm System, GRIN Taxonomy for Plants
- Nigella sativa en Gernot Katzer Spice Pages
- Pharmacological and toxicological properties of Nigella sativa - abstract
- Antimicrobial activity of Nigella sativa oil against Staphylococcus aureus and Pseudomonas aeruginosa obtained from clinical specimens.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nigella sativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>