Anar al contingut

Octau problema de Hilbert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Valor absolut de la funció ζ. L'octau problema de Hilbert inclou la hipòtesis de Riemann, que establix que esta funció solament pot tindre zeros no trivials a lo llarc de la recta x = 1/2

El octau problema de Hilbert (un dels coneguts com vintitrés Problemes de Hilbert, publicats en 1900 pel matemàtic alemà David Hilbert), es referix a la teoria de números, i en particular a la hipòtesis de Riemann, encara que també es referix a la conjectura de Goldbach. El problema, tal com es va indicar, implica realisar més treballs sobre el teorema dels número primo i generalisacions de l'hipòtesis de Riemann a uns atres anells a on un ideal primer reemplaça als número primo. Este problema encara no s'ha resolt.

Subtemas

[editar | editar còdic]

Hipòtesis i generalisacions de Riemann

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Hipòtesis de Riemann.


Hilbert demana una solució a l'hipòtesis de Riemann, que durant molt temps s'ha considerat el problema obert més profunt de les matemàtiques. Donada la solució, demana una investigació més exhaustiva sobre la funció zeta i el teorema dels número primo de Riemann.

Conjectura de Goldbach

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Conjectura de Goldbach.


Demana una solució a la conjectura de Goldbach, aixina com a problemes més generals, com trobar infinits parells de cosins per a resoldre una equació diofántica llineal fixa.

Conjectura dels infinits primers bessons

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Número primo bessó.

Conjectura generalisada de Riemann

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Hipòtesis generalisada de Riemann.


Finalment, demana que els matemàtics generalisen les idees de l'hipòtesis de Riemann per a contar els ideals cosins en un camp numèric.