Quiropterofilia
.jpg)
Es denomina quiropterofilia al síndrome de polinisació en el que les plantes tenen flors en adaptacions per a atraure rat penat i d'esta manera assegurar la seua polinisació[1]
Característiques de flors en quiropterofilia
[editar | editar còdic]Les principals característiques de les flors polinisades per rat penat o síndromes de quiropterofilia són les següents:
- Flors òbrin i disponen el polen i el néctar en la nit.
- Obertura de flor pren lloc tart en el dia.
- Parts cridaneres (pétals, sàpia-hos o bràcteas) color blanc, crema, grogues o tacades en vert o morat.
- Flors usualment duren només una nit.
- Perfum durant la nit, olor forta, moltes voltes a frutes, agre, añejo o que sugerix fermentació.
- Flors robustes.
- Flors en forma de campana o de barreno.
- Grans cantitats de néctar diluït (algunes voltes mucilaginoso).
- Gran cantitat de polen, anteras grans o moltes.
- Flors en posicions expostes (accessibles a rat penat).
Les flors òbrin poc abans de l'anochecer, pero també algunes òbrin fins al cap de la posada del sol i escomencen a decaure en les primeres hores del matí. l'antesis nocturna és fàcilment observada en les bananas, a on grans bràctees cobrixen les flors que òbrin totes les nits. Pot haver traslape entre les aus diürnes i els rat penat crepusculares i aixina també entre inflorescència polinisades per aus i les polinisades per rat penat. Hi ha registres d'aus que visiten algunes plantes en quiropterofilia.
En la planta Siphocampylus sulfureus (Lobeliaceae), que pertany a un grup en síndrome de ornitofilia, hi ha característiques intermiges entre ornitofilia i quiropterofilia. Si es compara esta espècie en atres espècies del mateix gènero que tenen el síndrome de ornitofilia, S. sulfureus té una corola en tubo curt i obertura àmplia, obertura baix el lòbul de la corola, color groc en lloc de roig, forta olor i néctar diluït.No obstant, si es compara en una espècie del mateix gènero en síndrome de quiropterofilia, S. sulfureus té corola en obertura angosta i àpiç curt, flors menys rígides, menys orientades cap a dalt i en tallos més curts. Llavors, prenent en conte la delicadea de la morfologia floral, l'antesis diürna i la dominancia de sacarosa en el néctar d'estes flors, indiquen un síndrome de ornitofilia, per una atra part la forta olor, la producció nocturna de néctar i el color groc verdoso relacionen a esta planta en rat penat. Esta planta es considera com una forma derivada dins del grup dels Syphocampylus ya que la majoria de les plantes d'este gènero es consideren com a espècies ornitofílicas. Dins d'esta família, Lobeliaceae, es considera que la quiropterofilia ha evolucionat independentment en varis gèneros.[2]
En Pseudobombax ellipticum (Bombacaceae), característiques de la flor tals com la seua estructura, dehiscencia d'anteres, producció de néctar principalment nocturna concorden en característiques de quiropterofilia, i sense lloc a dubte els rat penat com Leptonycteris sanborni, Choeronycteris mexicana i Glossophaga leachii (Phyllostomidae) són polinisadors eficients innegables. No obstant, estos rat penat nectarívoros no són els únics polinisadors, tres característiques nos sugerixen que les aus tenen o han tingut un paper important en la polinisació i en l'evolució d'estes flors, entre estes, el color roig en alguns morfo, el màxim de producció de néctar despuix del màxim de visites de rat penat, i la producció diürna de néctar.[3]
El perfum d'estes flors és moltes voltes similar al dels mateixos rat penat.[1] Algunes plantes tenen una olor a àcit butírico similar al trobat en fruts dispersats per rat penat. Les olors produïdes en flors que atrauen rat penat nectarívoros, de les subfamílies Pteropinae i Macroglossinae del Vell Món tenen olors similars a les frutes que també consumixen[4]
L'exposició de les flors fòra del fullage pot ser obtinguda posant bràctees en capes en espai entre elles com en moltes Bombacaceae. Produint flors dalt en tallos erectos com ocorre en Markhamia i Oroxylum o en l'inflorescència jaganta d'Agave.[4] Una atra estratègia és deixant que pengen avall dels fulls en tallos similars a cordoneres (flagelifloría). Esta última ocorre en Musa, Parkia, Marcgravia entre unes atres i pot ser molt òbvia en les espècies de Macuna spp. en on els tallos de 10 m o més baixen les flors a llocs oberts[4][1] L'exposició de les flors també es conseguix colocant-les en el tronc o en les branques (caulifloría). La caulifloría és pràcticament restringida al tròpic en uns 1000 casos. Bons eixemples són Crescentia, Permentiera, Durio i Amphitecna. En alguns gèneros com Macuna i Kigelia ocorre caulifloría i flagelifloría junt o alternant en vàries espècies[4]
En adició si la planta és chicoteta esta és semblant a o creix com epífita o en roques. D'esta manera és possible l'accés per vol ascendent, açò ocorre en plantes com Markea neurantha (Solanaceae),[5] Thecophyllum irazuense (Bromeliaceae),[6] Vriesea glandiflora (Bromeliaceae) i en vàries espècies epífitas de cactus. Per una atra part les plantes herbáceas en quiropterofilia, comunes en el Nou Món, són més grans que les espècies relacionades en atres síndromes de polinisació.[1] Algunes flors polinisades per rat penat duren dos o tres dies pero moltes (especialment les que tenen forma de pinzell) duren solament un dia.
Les flors polinisades per rat penat oferixen aliment als seus polinisadors tal com néctar, polen o rarament bràctees carnosas azucaradas. Açò últim ocorre en Freycinetia (Pandanaceae), a on les flors també tenen conexió en polinisació per aus o per atres grups. L'espècie F. insiginis, d'Indonèsia, és polinizada per rabosots voladores i diferix de les espècies polinisades per aus en que té forta olor i que les inflorescència òbrin en la vesprada, esta flor oferix bràctees dolces.[1] En F. baueriana de Nova Zelanda possiblement adaptada per a ser polinizada per rat penat del gènero Mystacina (Mystacinidae), extints o rars en l'illa, podria estar sent polinizada pel marsupial Trichosurus vulpecula, que aplega a menjar de les suculentes bràctees que també servixen d'aliment per a la rata Rattus rattus i per a l'au Prosthemadera novaesselandiae.[7] Les espècies Bassia i Madhuca tenen una corola molt dolça i fàcilment desapegada. En este tipo de flors no es troben grans cantitats de polen ni de néctar[4]
Les flors polinisades per rat penat produïxen més néctar que qualsevol flor polinizada per un atre grup, açò relacionat al gran tamany dels rat penat. En Ochroma lagopus i O. grandiflora va haver producció de néctar de 7 i 15 ml.[4] En el Nou Món les flors en quiropterofilia té un néctar ric en glucosa, mentres que en el Vell Món el néctar és ric en sacarosa.[1]
Heithaus et ál. (1974)[8] va trobar una utilisació de néctar diferent en les flors de Bauhinia pauletia segons el tamany del rat penat, els més grans apleguen en grup, es posen i prenen el néctar de les inflorescència, fan poques visites, pero prenen un temps relativament llarc en cada visita, mentres que els rat penat chicotets fan vàries pero molt curtes visites, provablement llepen chicotetes cantitats de néctar en cada visita, revoloteando front a la flor. El polen de certes flors tipo pinzell (que també oferixen néctar) és menjat pels rat penat. Açò ocorre en el Nou Món i en el Vell Món en famílies com Myrtaceae, Bombacaceae, Sapotaceae, Fabaceae-Mimosoideae, Agavaceae i Cactaceae. Grans cantitats de polen poden ser proveïts per molts estams o per anteres molt grans o per una mescla de flors masculines en atres hermafroditas. L'allargament d'anteres és obvi en Ceiba, Bauhinia, Agave, Eugenia cauliflora. La multiplicació d'estams pot ser observada en Pseudobombax en centenars d'estams o en Andansonia que té de 1500 a 2000 anteres.[4][1]
També se sugerix que molt polen o moltes o grans anteres compensen la diferència del gran tamany del polinisador en relació en l'àrea estigmàtica més que ser una recompensa per als rat penat.[8][3] Howell (1974) afirma que Leptonycteris sosté el seu requeriment proteic en polen, que és suficient en calitat i en cantitat. Ella també diu que la composició química del polen de flors polinisades per rat penat està adaptada a l'utilisació per estos, i és diferent a la composició de polen d'espècies relacionades que són polinisades per atres animals o per vent. Estes flors produïxen un copiós polen en abundant complement d'aminoàcits essencials i una abundància de dos aminoàcits d'especial importància per als rat penat. Açò pot ser considerat com a part de la coevolució del síndrome de quiropterofilia d'estes flors.
Distribució
[editar | editar còdic]La polinisació per rat penat ocorre principalment en els tròpics des del nivell de la mar fins als 3600 m s. n. m., a on les geladas són freqüents durant la nit. En Costa Rica s'ha informat en altures de 2400 metros. Els rat penat polinisadors es troben principalment a on hi ha una successió de flors adequada per a poder proveir les seues necessitats de néctar durant tot l'any. Per esta raó alguns rat penat en els estats meridionals dels Estats Units i en el nort de Mèxic realisen migracions durant l'estiu, seguint la floració dels cactus i els agaves. El llímit latitudinal s'estén prop dels 30° a abdós costats de l'equador.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Proctor, M. (1996). The natural history of pollination, Portland Obregon: Timber Press.
- ↑ Sazima, M;I. Sazima i S. Buzato(1994).Plant Systematics and Evolution.191
- ↑ 3,0 3,1 Eguiarte, L., C. Martínez del Riu i H. Arita(1984).Biotropica.19
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Faegri, K. (1979). The Principles of pollination ecology, Oxford: Pergamon Press.
- ↑ Voss, R., M. Turner, R. Inouye, M.Fisher, R.Cort(1980).American Midland Naturalist.103
- ↑ Sales, S.(1973).Brenesia.2
- ↑ Lord, J. M.(1991).Zealand Journal of Botany.29
- ↑ 8,0 8,1 Heithaus, E. R., P. A. Opler, i H. B. Baker(1974).Ecology.55
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quiropterofilia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.