Serres Subbéticas
Les serres Subbéticas estan formades per un conjunt de serres i valls pertanyents a la cordillera Subbética que ocupen el sur de la província de Còrdova (Espanya), donant nom a la comarca "Subbética" i estenent-se per la part suroccidental de la província de Jaén. En el seu interior es troba el parc natural de les Serres Subbéticas.
Relleu
[editar | editar còdic]Les serres subbéticas estan situades entre la depressió del Guadalquivir i la cordillera Penibética, que discorre més al Sur. Posseïxen un relleu compacte, en àmplies i extensos altiplans, intercaladas per algunes depressió sedimentarias. Predominen els massiços abruptes i independents. Nos trobem en:
- Un espolón montanyós divisori, d'orientació S.E.-N.O., format per:[1]
- Massiç de Cabra: Destaquen algunes serres i cerros, de formes redonejades com:
- Serres: de la Cabrera, de Gaena, de Cabra, de la Llastra (1242 m), de Zuheros i Luque i Serra Alcaide (1000 m).
- Cerros i picos: Lobatejo (1380 m), El Picacho (1217 m), i la formació dels Lanchares.
- Passadiç de Carcabuey: Format per estribaciones de menor importància, les serres Gallinera (1090 m) i dels Pollets (1080 m) separades per passos montanyosos (port Escan).
- Grans formacions al centre i sur: la serres de la Horconera en els picos Tiñosa (1570 m) i Bermejo (1476 m), i la Rute, en el pico Serra Alta (1326 m).
- Passadiç de les Lagunillas o del Salat: La seua altitut és inferior a 1000 m.
- Serra de Albayate (1301 m) i la Loma de les Finestres (839 m).
- Massiç de Cabra: Destaquen algunes serres i cerros, de formes redonejades com:
- La depressió Priego de Còrdova-Alcaudete, a on es troben les valls del riu Zagrilla, el riu Salat de Priego (Priego de Còrdova), i el riu Caicena (Almedinilla) entre els que apareixen algunes serres d'escassa altitut (Serra de Lleons, dels Pits, i dels Judeus.
El piedemonte occidental, pràcticament pla, solament interromput per la Serra de Llaures, la Loma del Morter i el riu Genil, que creua el sur de la província, travessant terres d'Iznájar i Palenciana.[2]
Geologia
[editar | editar còdic]Les serres Subbéticas cordoveses formen part del Subbético Extern, dins de les cordilleres Bètiques. Apareixen una superposició de mants de corriment o cabalgamientos de plecs alóctonos.[1]
Podem dividir-les en dos dominis: l'unitat de Cabra (al nort) i l'unitat de Baena o Carcabuey (al sur).
Les roques més abundants són les calcàreas massives, en trams prims de dolomías, calcàrees margosas, margas, margocalizas, finalisant la série estratigráfica en margas blanes del Cretácico. Es varen formar a partir de materials sedimentarios depositats en el Mar de Thetys durant el Mesozoico. La zona va estar successivament emergida (Triásico) i sumergida (Jurásico) per a tornar a emergir en el Cenozoico.
Els plegament i posteriorment els cabalgamientos varen tindre lloc durant l'Oligoceno i Mioceno. Des de llavors predomina l'erosió que ha governat la modelació posterior d'estos materials, de tipo càrstic, donant lloc a lapiaces (Lapiaz dels Lanchares, dels Hoyones i de la Cova dels Rat penat); dolina (dolina dels Hoyones); uvalas i poljes (poljé de la Nava); alvencs (alvenc de Cabra); canons (Ric La Hoz); covas (Els Rat penat i l'Àngel); i fonts vauclusianas (Font del Riu en Cabra i Font del Rei en Priego de Còrdova).
Són freqüents l'aparició de fòssils de bivalvats, ammonoideos (ammonites), belemnites, nautiloideos, etc.
Serres Subbéticas estan afectades per l'acurtada relacionada en la convergència de 5 mm/any NNO-SSE de les plaques de Nubia i Eurasia. En esta regió, la Cordillera Bètica Central mostra una extensió regional ENE-WSW. Els resultats derivats d'un estudi geodèsic publicat en 2023 indiquen que la taxa d'extensió total a lo llarc de la Cordillera Bètica Central és de 2,0 ± 0,3 mm/any. L'extensió es dona en les parts oriental (0,8 ± 0,3 mm/any en la Conca de Guadix-Basa) i occidental (1,3 ± 0,3 mm/any en la Conca de Granada) de la Cordillera Bètica Central.[3]
Hidrografia
[editar | editar còdic]En les Serres Subbéticas existixen alguns cursos d'aigua que són afluents i subafluentes dels rius Genil i Guadajoz. Precisament, la comarca Subbética està compresa entre estos els rius Guadajoz, al nort, i Genil, al sur.
Per la permeabilidad de les roques calcàrees, no són freqüents en les serres puix l'aigua de superfície s'infiltra i discorren subterráneament, aflorant en la perifèria d'estes serres en forma de manantiales i fonts: Font Marbella, Font Aljama, Font del Riu, Font de les Pedres, etc.
Existixen dos embassaments: el de Malpasillo i el d'Iznájar. Este últim és un embassament de regulació, de gran tamany que a voltes rep el nom de "Llac d'Andalusia" a pesar del seu caràcter artificial.
Clima
[editar | editar còdic]És mediterràneu continental, d'influència atlàntica. Les precipitacions són irregulars en hivern i molt escasses en estiu. Les temperatures miges oscilen entre 9 °C (hivern) i 29,5 °C (estiu).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 http://paleontofilo.110mb.com/estructura.htm Estructura de les Serres Subbéticas Cordoveses. Manuel Vega.
- ↑ La Subbética cordovesa [1] archivat en Wayback Machine.: Localisació i descripció general.
- ↑ «Insights of Active Extension Within a Collisional Orogen From GNSS (Central Betic Cordillera, S Spain)».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierras Subbéticas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.