Anar al contingut

Simurrum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Elam1.png
Simurrum

Simurrum (en acadio:𒋛𒈬𒌨𒊑𒅎:Si-mu-ur-ri-im)[1] va ser una ciutat i un territori de Mesopotamia a l'est del Riu Tigris, entre els anys 2300 a 1500 a. C., quan desapareix dels registres.[2] S'ha propost que en temps del Imperi Babilònic, el seu nom era Zabban, centre religiós del deu Ishkur,[3][4] continuant la seua importància fins al Imperi Neobabilónico.

Història

[editar | editar còdic]

El regne de Simurrum sembla haver segut part d'una zona de ciutats-estat hurritas en el noreste de la Mesopotamia,[2][5] en constant conflicte en els regnes sumerio del sur, particularment durant la Tercera Dinastia de Ur[2][6] a on les fonts referixen a estos com "montañeses".[7]

Varis dels seus reis són coneguts, com Iddin-Sense i el seu fill Zabazuna.[8][9] Vàries inscripcions sugerixen que estos varen ser contemporàneus a Ishbi-Erra, primer rei d'Isin, i varen participar junts en una gran sublevació contra el rei acadio Naram-Sense.

Archiu:Rock Relief of Iddin-Sin, King of Simurrum, c. 2000 BC (detail).jpg
Relleu de Iddin-Sense, rei de Simurrum. (circa 2000 a. C.)

Els registres detallen que Simurrum va ser una ciutat poderosa i influent, la qual habitualment s'aliava en la tribu lullubi.[10] Quatre inscripcions i el relleu de Iddin-Sense, narrant les seues proea marcials, han segut trobades en les localitats de Ranya (Iraq) i Sarpol-i Zahab (Iran).[6][11][12]

Periodo acadio

[editar | editar còdic]

Simurrum estava en constant conflicte en l'Imperi Acadio. Els noms de quatre anys dins del regnat de Sargón I descriuen les seues campanyes contra Mari, Simurrum, Uru'a i la regió d'Elam:[13][14]

  1. Any en a on Sargón va ser a Simurrum.
  2. Any en a on Sargón va destruir Uru'a #

Any en a on Uru'a va ser destruïda

  1. Any en a on Sargón va destruir Elam
  2. Any en a on Mari va ser destruïda

—Anys de regnat coneguts de Sargón.[15] [16]

Dos anys desconeguts durant el regnat de Naram-Sense, quart rei de l'Imperi Acadio, varen ser registrats com "l'any a on Naram-Sense va lluitar contra Simurrum" i "l'any a on Naram-Sense va resultar victoriós contra Simurrum en Kirasheniwe i va prendre presoner a Bava, governador de Simurrum i Dubul, governador de Arame (relacionada en Eshnunna)",[17][18] descrivint a la ciutat-estat com una constant i poderosa font d'oposició al règim acadio. També, junt a una carta paleobabilónica, associa a esta en Eshnunna, ubicant-la dins de l'àrea d'esta atra urbs.[19]

Despuix de la caiguda de l'Imperi Acadio davant la tribu guti, esta última va prendre el control del seu domini, lo que va provocar un alçament de Simurrum, en aliança en els lullubi, contra el rei Erridupizir, el qual detalla la seua victòria en una inscripció trobada en Nippur:[10]

Ka-Nisba, rei de Simurrum, va instigar als pobles de Simurrum i lullubis a rebelar-se. Amnili, general dels lullubi ... es va sublevar ... Erridupizir, el poderós, rei dels Guti i les Quatre Parts, ràpidament va ser a la seua trobada ... en un sol dia va capturar el passage de Urbillum (Erbil) en el Mont Mummum. Després, va capturar Nirishuha.
— inscripció R2:226-7 de Erridupizir.

Açò sugerix que Simurrum va poder haver-se convertit en un vassall dels guti.

Tercera Dinastia de Ur

[editar | editar còdic]

Durant la renaixença sumerio, les ciutats de la Baixa Mesopotamia varen estar en conflicte constant en Simurrum. El nom de l'any 44 del segon rei d'Ur, Shulgi (circa 2094–2046 a. C.) va ser "l'any a on Simurrum i Lullubum varen ser destruïts per novena volta". En un d'estos conflictes, Shulgi va capturar al governador de Simurrum, Tabban-Darah, i ho va enviar a l'exili en Puzrish-Dagan (actual Drehem). Un atre governador de la ciutat, Sillus-Dagan, és conegut per estar aliat al tercer rei de la tercera dinastia de Ur, Amar-Sense.[20] Esta aliança es va mantindre per un temps, en Kirib-Ulme, un diplomàtic de Simurrum, sent actiu durant els últims anys d'Amar-Sense i els primers anys del seu fill, Shu-sense (circa 2037–2028 a. C.).[21] No obstant, en els últims anys esta va deure haver-se dissolt o badat, ya que un administrador descriu el seu respal contra els seus enemics, els amorreos:[22]

"Quan vaig enviar a inspeccionar [l'àrea] entre les dos montanyes, va cridar la meua atenció que els martu (amorreos) acampaven en les montanyes. Simurrum havia arribat a auxiliar-los. He procedit [a l'àrea] entre la cordillera de Ebih per a presentar batalla".

Varis conflictes varen continuar fins a l'últim rei de la tercera dinastia, Ibbi-Sense (circa 2028–2004 a. C.), el fill de Shu-Sense, en el seu tercer any de regnat registrant la destrucció de Simurrum, encara que esta sembla haver-se independisat despuix de la caiguda de Ur.

En el XVIII les tablillas de Mari mencionen que el rei de Simurrum va ser entregat als guti per Sasiya, rei de la tribu turukki, en l'objectiu d'aplegar a un acort de pau:[23]

"Sasiya va prendre als seus [fills o nets] i els va dur davant Zazum de Qutu com a rehens. Va transportar tribut [fins a allí]. Sasiya va entregar a Zazum de Qutu el rei de Simurrum qui servia a Zazum pero hauria escapat en Sasiya".
Archiu:Sar-e Pol-e Zahab, relief I (extracted).jpg
Extracte d'un relleu, que llig "Zaba(zuna), fill de...". Es presumix que este Zabazuna és el fill de Iddin-Sense i rei de Simurrum.

Líders de Simurrum

[editar | editar còdic]

Reis i governadors de Simurrum, independents o baix vassallage.

  • Ka-Nisba, súbdit del regne guti, va liderar una rebelió contra Erridupizir (circa 2140 a. C.)
  • Tabban-Darah, súbdit de la 3ra Dinastia de Ur (circa 2050 a. C.)
  • Sillus-Dagan, súbdit de la 3ra Dinastia de Ur (circa 2040 a. C.)
  • Iddin-Sense (2000-1900 a. C.)
  • Zabazuna, fill de Iddin-Sense[6][24] (2000-1900 a. C.)

Ubicació

[editar | editar còdic]

Hi ha un acort general entre els acadèmics de que Simurrum es trobava a l'est del Riu Tigris, entre les valls i monts de l'àrea.[25][26] S'ha propost que la ciutat estava sobre el riu Diala.


Un asiriólogo va sugerir que Simurrum es trobava prop de "Tell Ali", no llunt de la desembocadura del Menut Zab en la seua part oriental, en llínea directa d'Assur a Kirkuk.[27] En la zona de Tell Ali es varen trobar 25 tabletas en cuneïforme.[28][29] Una atra ubicació possible és Qala Shirwana, un montícul de 30 metros d'alt, en una ciutadella adicional de 10 metros, ubicat en el sur de la conca del riu Diala, propenc a Kalar, ciutat del Kurdistan Iraquí, ha segut una possible proposició per al lloc de Simurrum.[30] S'han excavat fins a 100 hectàrees d'una antiga ciutat, en restants arqueològics del segon mileni a. C.. El poble d'Altun Kupri també ha segut sugerit.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Shaffer, Aaron (2003). "Iddi(n)-Sîn, King of Simurrum: A New Roc-Relief Inscription and a Reverential Seal". Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie. 93 (1). Zeitschrift für Assyoriologie: 7–12.
  2. 2,0 2,1 2,2 Eidem, Jesper (2001). The Shemshāra Archives 1: The Letters. Kgl. Danske Videnskabernes Selskab. p. 24.
  3. Frayne, D.R., "On the location of Simurrum" in Crossing Boundaries and Linking Horizons: Studies in Honor of Michael C. Astour, pp. 243-269, 1997
  4. Weidner, Ernst, "Simurrum Und Zaban", Archiv Für Orientforschung, vol. 15, pp. 75–80, 1945
  5. Trobe W.W., Simurrum and the Hurrian Frontier, Revue Hittite et Asianique, pp. 71-81, 1978
  6. 6,0 6,1 6,2 Douglas Frayne, "Simurrum", Old Babylonian Period (2003-1595 B.C.): Early Periods, Volume 4, Toronto: University of Toronto Press, pp. 707-716, 1990.
  7. Sallaberger, W., "Ur III-Zeit", in W. Sallaberger and A. Westenholz (eds.), Mesopotamien: Akkade und Ur III-Zeit, Orbus Biblicus et Oriemtalis 160/3. Fribourg: Universitätsverlag / Göttingen: Vandenhoeck and Ruprecht, pp. 121–390, 1999.
  8. Shaffer, Aaron (2003). "Iddi(n)-Sîn, King of Simurrum: A New Roc-Relief Inscription and a Reverential Seal". Zeitschrift für Assyriologie und vorderasiatische Archäologie. 93 (1). Zeitschrift für Assyoriologie: 32–35.
  9. Seidl, U., Dones Relief, in A. Shaffer and N. Wasserman, Iddi(n)-Sense, King of Simurrum: A New Roc Relief Inscription and a Reverential Seal, ZA 93, 39-52, 2003
  10. 10,0 10,1 Hamblin, William J. (2006). Warfare in the Ancient Near East to 1600 BC. Routledge. pp. 115–116.
  11. Osborne, James F. (2014). Approaching Monumentality in Archaeology. SUNY Press. p. 120
  12. Fouadi, A. H. A., Inscriptions and Reliefs from Bitwata.", Sumer, vol. 34, no. 1-2, pp. 122–29, 1978.
  13. "T2K1.htm". cdli-gh.github.io.
  14. Potts, D. T. (2016). The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State. Cambridge University Press. p. 92-93. ISBN 978-1-107-09469-7.
  15. "Year Names of Sargon". cdli.ox.ac.uk.
  16. Álvarez-Mon, Javier; Basello, Gian Pietro; Wicks, Yasmina (2018). The Elamite World. Routledge. p. 247.
  17. "T2K3.htm". cdli-gh.github.io.
  18. Cohen, Mark E., "A New Naram-Sense Dona't Formula.", Journal of Cuneiform Studies, vol. 28, no. 4, pp. 227–32, 1986
  19. Finkelstein, J. J., "Subartu and Subarians in Old Babylonian Sources", Journal of Cuneiform Studies, vol. 9, no. 1, pp. 1–7, 1955
  20. Owen, David I., and S. Graziani, "The royal gift seal of Ṣilluš-Dagan, Governor of Simurrum." Studi sul Vicino Orient antico dedicati alla memòria vaig donar Luigi Cagni 61, pp.815-846, 2000
  21. Sharlach, T. M., "Diplomacy and the rituals of politics at the Ur III court", Journal of Cuneiform Studies 57, pp. 17–29, 2005
  22. Frayne, Douglas, "Šū-Sîn", in Ur III Period (2112-2004 BC), Toronto: University of Toronto Press, pp. 285-360, 1997
  23. Sasson, Jack M., "Scruples: Extradition in the Mari Archives", Wiener Zeitschrift Für Die Kunde Dones Morgenlandes, vol. 97, pp. 453–73, 2007
  24. Whiting, Robert M., "Four Seal Impressions From Tell Asmar", Archiv Für Orientforschung, vol. 34, pp. 30–35, 1987
  25. Forrer, Emilio O., "Die Provinzeinteilung Dones Assyrischen Reiches", Leipzig: J. C.Hinrichs, 1920
  26. Gelb, Ignace Jay, "Hurrians and Subarians", Chicago, Ill.: The University of Chicago Press, 1944
  27. Albright, W. F., "Notes on the Topography of Ancient Mesopotamia", Journal of the American Oriental Society, vol. 46, pp. 220–30, 1926
  28. Ismail, Bahijah Kh., and J. Nicholas Postgate, "A Middle Assyrian Flock-Master's Archive from Tell Ali", Iraq, vol. 70, pp. 147–78, 2008
  29. Ismail, Bahijah Kh., "Informationen iiber Tontafeln aus Tell-Ali", in H. Klengel (ed.), Gesellschaft und Kultu im alten Vorderasien, Schriften zur Geschichte und Kultur dones alten Orients 15, Berlin, 1982
  30. Casana, Jesse, and Claudia Glatz, "The land behind the land behind Baghdad: archaeological landscapes of the upper Diyala (Sirwan) river valley", Iraq, vol. 79, pp. 47–69, 2017