Smallanthus sonchifolius
El yacón (Smallanthus sonchifolius) és un tubèrcul cultivat en zones càlides i templades de la Cordillera dels Vages per la seua textura crujiente i sabor dolç propi.
Encara que algunes voltes és confosa en la jícama, el yacón és realment un “parent” propenc del girasol i el topinambur (Helianthus tuberosus).
Descripció
[editar | editar còdic]Estes plantes produïxen dos tipos de raïls: les de propagació i les de reserva o almagasenament. Les raïls de propagació creixen baix la superfície del sol i produïxen nous ulls que aplegaran a ser les parts aérees d'una nova planta. Estes raïls s'assemblen al topinanbur. Les raïls d'almagasenament són grans i comestibles en tubèrculs que poden aplegar a pesar fins a 1 kg.
Les plantes de yacón poden créixer fins als 1,5 a 2 m en altura, encara que en algunes ocasions pot superar-se; esta planta perenne produïx flors menudes, grogues i discretes al final de la temporada de creiximent. A diferència d'atres vegetals de raïl domesticats pels incas com el olluco o la oca, el yacón no és sensible als fotoperiodos, i pot produir una collita comercial en els tròpics.
Va aplegar per primera volta a Japó en la década de 1970, i des d'allí es va estendre a atres països d'Àsia, en especial Corea del Sur, China, Filipines, Taiwan i hui està àmpliament disponible en els seus mercats. Posteriorment, en 1985, aplega a Nova Zelanda.
Creix molt be en sur d'Austràlia (inclós Tasmania).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Smallanthus sonchifolius va ser descrita per Harold I. Robinson i publicada en Phytologia 39(1): 51. 1978.[1]
Smallanthus: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic nortamericà John Kunkel Small (1869-1938) més el sufix anthus = "flor".
sonchifolius: epítet compost llatío que significa "en els fulls de Sonchus"
- Helianthus esculentus Warsz. ex Otto & Dietr.
- Polymnia edulis Wedd.
Etimologia
[editar | editar còdic]El seu nom procedix de la veu quechua Q.I. o Waywash, yakun (← yakunyuq), flexión substantiva de la veu yaku que nomena l'aigua, justament el yacón és prou sucós, dolç i benèfic.[2]
Importància cultural
[editar | editar còdic]Alimentícia
[editar | editar còdic]El Yacón pot consumir-se com fruta crua o en forma de suc, sempre en forma natural.
La Facultat d'Agronomia de la Universitat de Ibaraki (Japó) va ser la que més títuls va publicar fins al moment respecte al yacón, per lo que va desenrollar diferents receptes i diversificó nous productes entre lo que pot citar-se el “va vindre de yacón” i el “Aixarop de yacón”.
Si be, el yacón era molt utilisat i es coneixia en el Imperi Inca, este es consumia en celebracions religioses.
Les seues fulles poden prendre's també en forma d'infusió, encara que estudis recents afirmen que després d'un consum prolongat (per consum oral) la seua acció és tòxica contribuint a causar dany renal per lo que no deu fomentar-se l'us oral de fulls de yacón.[3][4][5]
Propietats
[editar | editar còdic]Les raïls comestibles contenen inulina, un sucre no digerible, lo que significa que encara que tenen un sabor dolç, estes sucres no són assimilades al metabolisme humà. És per açò que les raïls poden ser consumides i utilisades per al tractament del colesterol i la diabetis i s'utilisa cada volta més com prebiótico i edulcorante. Esta planta presenta propietats antioxidants, antiinflamatorias, hipoglicemiantes i hipolipidémicas[6]
Posseïx prebióticos i es creu que té un efecte favorable en la flora intestinal; la seua raïl posseïx vitamines B1, B i C i està composta majorment d'aigua i oligofructanos.
Cultiu
[editar | editar còdic]El yacón pot ser fàcilment cultivat en un jardí d'una casa en climes en llaugeres gelades. Se sembra en terra blana i les seues raïls precisen molta aigua; creix molt be en climes templats en geladas suaus i es planta freqüentment fòra de l'época de gelades, propagant-se per raïls o rizomes.
Les raïls de propagació en ulls poden ser plantats en un llit ben cavat en la primavera primerenca, prop de l'última gelada esperada. Mentres que les parts aérees són danyades per la gelada, les raïls no ho són a menos que es congelen sòlides. El yacón creix vigorosamente de manera similar al topinambur (Helianthus tuberosus) i molt millor en fertilisació.
Despuix de les primeres gelades les parts aérees moriran i les plantes estan llestes per a la collita. És generalment millor deixar algunes en la terra per a la propagació en la següent primavera. Alternativament, les raïls de propagació poden guardar-se en el refrigerador o enterrades llunt de les gelades fins a la primavera. Mentres que raïls de tamany útil es desenrollen prou enjorn, saben molt més dolços despuix d'algunes gelades i ademés és aliment per a tots.
Vore també
[editar | editar còdic]- La papa o creïlla (Solanum tuberosum)
- El camote, batata o boniato (Ipomoea batatas)
- La yuca o mandioca o casabe (Manihot esculenta o Manihot utilissima)
- La jícama, yacón, xlcama o nap mexicà (Pachyrhizus erosus)
- El topinambur/tupinambo, o també aguaturma, marenquera i pataca · (Helianthus tuberosus)
- La oca (Oxalis tuberosa)
- El olluco o ulluco (Ullucus tuberosus)
- La Maca (Lepidium meyenii)
- La <O>cotufa</O> o chufa (Cyperus esculentus)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tropicos | Name - !Smallanthus sonchifolius (Poepp.) H. Rob.». www.tropicos.org. Consultat el 27 de març de 2019.
- ↑ Francisco Carranza Romero. «Diccionari Quechua Ancashino Castellà» (2003)ISBN 3-89354-618-9 (Vervuert) ISBN 84-8489-098-8 (Iberoamericana)
- ↑ Schmidt, T. Toxic activities of sesquiterpene lactones: structural and biochemical aspects. Curr. Org. Chem. 3: 577-608, 1999.
- ↑ Schorr, K.; Mefort, I.; Dona Costa, F.B. A novell dimeric melampolide and further terpenoids from Smallanthus sonchifolius (Asteraceae) and the inhibition of the transcription factor NF-κB. Natural Product Communications 2: 367-374, 2007.
- ↑ Oliveira, R.B.; Chagas-Paula, D.A.; Rocha, B.A.; Franco, J.J.; Gobbo-Net, L.; Uyemura, S.A.; Sants, W.F.; Dona Costa, F.B. Renal toxicity caused by oral use of medicinal plants: the yacon example. Journal of Ethnopharmacology 133: 434-441, 2011.
- ↑ «Propietats beneficioses del yacón (smallanthus sonchifolius) en la salut: Beneficial properties of yacon (smallanthus sonchifolius) in the health».Més Vita.4(3)
- 87–98.ISSN 2665-0150.doi:10.47606/ACVEN/MV0135.Consultat el 2022-10-26.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mimeograf., 9 taules, 11 fig., 27 pp.
- A. Grau, J. Rea (1997). M. Hermann & J. Heller (eds) (ed.). [1], Institute of Plant Genetics and Crop Plant Research, Gatersleben/International Plant Genetic Resources Institute, Rome, Italy, pp. 199-242.
- (Also available in Spanish.)
- 31 pages. Available in Spanish https://www.cipotato.org/artc/cip_crops/1919-Aixarop_Yacon.pdf -->.
- J. Seminari, M. Valderrama & I. Manrique (2003). --> , International Potato Center, Universitat Nacional de Cajamarca, Swiss Agency for Development and Cooperation, Lima, Perú. 60 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Smallanthus sonchifolius.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Smallanthus sonchifolius.- s/a, “Yacón (Smallanthus sonchifolius)”. Universitat Nacional Agrària La Molina. Programa d'Investigació i Proyecció Social en Raïls i Tuberosas
- Alfredo Grau i Alejandra M. Kortsarz. Manuel J. Aybar, Alicia N. Sánchez Riera i Sara S. Sánchez. “La tornada del yacón”, Ciència Hui. Volum 11 - Nº 63 juny/juliol de 2001
- Este artícul conté una traducció derivada de «Smallanthus sonchifolius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Smallanthus
- Plantes bulbosas
- Cultius subutilizados
- Raïls i tubèrculs comestibles
- Cultius originaris de Perú
- Cultius originaris de Colòmbia
- Prebióticos
- Plantes descrites per Poeppig
- Plantes descrites per Endlicher
- Plantes descrites per H.Rob.
- Plantes descrites en 1842
- Plantes descrites en 1978
- Plantes usades en la medicina tradicional peruana
- Flora d'Amèrica