Túmulo allargat
Un túmulo allargat o túmulo llarc és un tipo de monument prehistòric que data de principis del periodo Neolític. Són túmulos o montículs de terra rectangulars o trapezoidalés tradicionalment considerats com tombas colectives. Ademés, este tipo de túmulos són també típics de vàries cultures del nort d'Europa de l'I mileni a. C.: celta, eslava i les bàltiques.
Cambra i terra
[editar | editar còdic]La decisió de si un túmulo allargat va usar fusta o pedra sembla haver-se basat en gran mida en la disponibilitat de dits recursos.[1] Alguns dels túmulos allargats contenien cambres forrades de pedra dins d'ells. Els arqueòlecs de principis de el XX varen començar a cridar a estos monuments tombes en cambra.[2] Els arqueòlecs Roy i Lesley Adkins es varen referir a estos monuments com túmulos allargats megalítics.[3] En la majoria dels casos, es va usar pedra local a on estava disponible.[4] L'estil de la cambra es dividix en dos categories. Una forma, coneguda com grottes sepulchrales artificialielles en l'arqueologia francesa, s'excaven en la terra.[5] La segona forma, que està més estesa, es coneix com a criptes dolmenicas en l'arqueologia francesa i involucrava la cambra que s'erigia sobre el sol.[5] Moltes cambres llargues contenien cambres laterals dins d'elles, a sovint produint una forma cruciforme.[6] Uns atres no tenien tals buits laterals; estos es coneixen com a tombes indiferenciadas.[6]
El terme túmulo allargat de terra va ser falcat per l'arqueòlec britànic Stuart Piggott.[7] Estos túmulos allargats podrien haver utilisat fusta perque la pedra no estava disponible.[2]
Túmulos allargats en Regne Unit
[editar | editar còdic]Al voltant de 300 es coneixen entre Escòcia i Anglaterra, en una major concentració dels monuments en el sur i l'est d'Anglaterra. En atres parts de les illes britàniques els pobles neolítics enterraven als seus morts en tombes megalítiques.
Les excavació arqueològiques indiquen que la construcció del túmulo terra era l'última fase d'una seqüència complexa en relació en el ritual d'inhumaació dels morts que tenia lloc en la societat britànica entre entorn el 4 000 i el 2 400 a. C.. Molts túmulos allargats varen escomençar com a menuts recints rectangulars de bancs de terra coronats per una empalizada de fusta, constituint un recint mortuorio. Dins d'este es construïa una cambra funerària del tamany d'una habitació en grans postes de fusta. A voltes una gran entrada en fusta es construïa junt en un avinguda de postes de fusta. Els restants humans eren colocats en esta cambra, a voltes tots al mateix temps i, a voltes durant un periodo de temps. A sovint, els ossos trobats en ells estan desarticulats, lo que implica que els cossos varen ser somesos a exposició i excarnation abans del sepeli o que varen ser enterrats en un atre lloc i exhumats a los efectos de el sepeli en el túmulo. Rara volta es troben esquelets complets i sembla que solament els ossos llarcs i cràneus varen sobreviure fins a l'inhumaació final.
Fins a cinquanta individus separats es disponien en els recints: hòmens, dònes i chiquets. Solament hi ha restants llimitats d'aixovar en este tipo de enterrament colectius, a pesar de la suposició de que estes persones gojaven d'alt estatus. Les cambres varen ser rodejades i cobertes per cairns de grans pedres, o varen ser incendiades en el cas d'eixemples en Yorkshire. Solament despuix d'estos preàmbuls el túmulo de terra era construït sobre la part superior dels cossos. El túmulo era a sovint molt més gran que el recint mortuorio original i el material utilisat era el procedent de les sangues excavades paraleles als costats llarcs del recint. Alguns túmulos quan es varen excavar presentaven proves de que els montículs estaven dividits per zarzos que no tenien, a lo manco de forma evident, fins estructurals.
Un grup similar és el de túmulos allargats en cambra, que contenen cambres funeràries de pedra, construïdes a partir de lloses. Estos túmulos poden vindre d'una tradició diferent o poden indicar diferències en el disseny causades per la disponibilitat de materials utilisables.
En molts casos, per l'exposició al ras i pels efectes dels treballs agrícoles durant sigles, junt en excavacions dels principis de l'arqueologia i els saquejos han deixat solament les parts de pedra de les cambres dels monuments, al mateix temps que pocs túmulos construïts en terra i fusta han pogut sobreviure baix la superfície. No obstant, uns atres encara són visibles en el camp com túmulos, d'entre 15 i 125 m de llarc i fins a una altura de 4 a 5 m.
La mitat dels túmulos en Gloucestershire, el 66 % en Hampshire, el 80% en Lincolnshire i casi tots els túmulos funeraris en Essex han segut danyats. D'acort en l'English Heritage les modernes tècniques de labranza han fet tant dany en les sis últimes décades com la labranza tradicional va fer en sis sigles.[8]
S'ha conjeturado que els túmulos allargats pogueren derivar de les cases comunals de fusta construïdes en el Neolític del continent europeu per la cultura de la ceràmica de bandes que va ser contemporànea en el Mesolítico britànic.cita requerida Els arqueòlecs, incloent a Ian Hodder, han senyalat les similituts entre les dos formes, encara que en un número significatiu de montículs allargats en el sur d'Anglaterra es va demostrar que tenien evidència primària d'enterrament en tots. Tradicionalment, estes estructures s'han interpretat com "cases" per a la mort i que els constructors de túmulos varen poder haver continuat esta vella idea en el Neolític i époques posteriors. En els túmulos que contenen cantitats apreciables de restants humans, la seua concentració en tan sol una chicoteta part de l'estructura global, lo que ha dut a alguns a argumentar que el túmulo allargat no era simplement un repositori per als morts, sino també un monument general actuant com un marcador territorial, un lloc d'ofrena religiosa i un centre comunitari.cita requerida Alguns semblen haver segut construïts sobre llocs d'ocupació preexistentes, lo que pot recolzar esta interpretació. Els túmulos allargats en cambra, no obstant, semblen haver segut concebuts principalment com a llocs d'enterrament.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lynch, 1997, p. 9.
- ↑ 2,0 2,1 Hutton, 2013, p. 40.
- ↑ Adkins, Adkins y Leitch, 2008, p. 46.
- ↑ Malone, 2001, p. 107.
- ↑ 5,0 5,1 Daniel, 1950, p. 5.
- ↑ 6,0 6,1 Lewis-Williams y Pearce, 2005, p. 181.
- ↑ Hutton, 2013, p. 44.
- ↑ English Heritage (juliol de 2003). Ripping Up History (PDFPDF) (en anglés).
Bibliografia i atres llectures
[editar | editar còdic]- (2008) The Handbook of British Archaeology, London: Constable.
- Daniel (2013). The Prehistoric Chamber Tombs of England and Wales (en en), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-69762-1. La versió en llínea mostra una vista llimitada del document.
- Hutton, Ronald (1991). The Paguen Religions of the Ancient British Isles: Their Nature and Legacy (en en), Oxford i Cambridge: Blackwell. ISBN 978-0-631-17288-8.
- (2005) Inside the Neolithic Mind: Consciousness, Cosmos and the Realm of the Gods, London: Thames and Hudson. ISBN 978-0500051382.
- (2001) Neolithic Britain and Ireland (en en), Stroud: Tempus. ISBN 978-0-7524-1442-3. La versió en llínea mostra una vista llimitada del document.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Túmulo alargado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.