Teatre de Éfeso

El '___protected_title_0___' va ser un antic teatre grecorromano situat en la ciutat d'Éfeso, en Àsia Menor, en l'actual Turquia. Les seues ruïnes formen part del jaciment arqueològic de Éfeso, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.

Història

Es va construir originalment en el periodo helenístico o a principis del periodo romà, com teatre grec. Abans se suponia que s'havia construït en el III, quan Lisímaco va refundar la ciutat, pero els coneiximents actuals sugerixen que, com a molt, l'emplaçament del teatre va poder elegir-se en eixa época. En el teatre no solament es representaven tragèdies gregues i comèdies, sino que també es reunia l'assamblea de la ciutat, l'eclesiasterio.

El teatre va ser ampliat i transformat en teatre romà durant l'Imperi romà en el I La construcció va començar possiblement baix l'emperador Claudio, i es va construir especialment baix els emperadors Nerón i Domiciano. Va ser ampliat durant el regnat de Nerón i és el monument millor conservat del jaciment arqueològic de Éfeso i el major edifici del seu tipo en Àsia Menor.

Per esta época, el teatre és conegut, entre atres coses, per la gresca, segons els Fets dels Apòstols contra l'apòstol Pablo. En ella, els artesans de la ciutat es reunien en el teatre al crit de «¡Gran és Artemisa de Éfeso!».

L'edifici també es va modificar posteriorment, i la seua forma definitiva es va completar en algun moment abans de l'any 262 d. C. En eixe any, part de l'edifici va ser destruït per un terremot, despuix de la qual cosa va ser reparat. Terremots posteriors en 359 i 366 varen causar més danys, lo que va provocar l'abandó de part de la tribuna. Per la mateixa época, el teatre va començar a utilisar-se per a combats de gladiadorés. Durant el regnat de l'emperador bizantí Arcadio (395-408), es varen portar a terme reformes en el teatre, pero no es va restaurar la part superior: el procònsul Mesalino va ser encarregat de les obres de restauració. En el VIII, l'edifici es va convertir en part integrant del sistema defensiu de Éfeso. A principis del periodo bizantí, en el VII, els restants del teatre varen passar a formar part d'una nova muralla que rodejava una zona més menuda. En el VIII, l'edifici es va convertir en part integrant del sistema defensiu de Éfeso.

Descripció

El Teatre vist des del carrer Arcadiane.

Teatre de Éfeso des de l'aire.

El teatre està situat en l'ala occidental de l'actual tossal Panayır-donağ, en el costat noreste del Àgora comercial de Éfeso, o àgora de Tetragonos. Era un típic teatre semicircular en una orchestra originalment circular i, en la fase romana, semicircular en el centre. En la seua última fase romana, el teatre tenia 62 files d'assents, dividides per passadiços horisontals (diazomata) en tres parts: inferior, mija i superior. En la primera fase, el teatre grec, és possible que solament es completara la part inferior, mentres que la superior no es va afegir fins a el II La part inferior contava en 19 files d'assents, mentres que la superior es va completar en la primera década de III La part inferior tenia 19 files d'assents, l'intermija 20 i la superior 23. Els passadiços verticals dividien la part inferior en 11 sectors (kerkides) i les parts mija i superior en 21 sectors. En el II, els espectadors estaven protegits del ras per un velarium.

L'aforament era d'uns 24 000-25 000. L'auditori tenia assents reservats per als membres de la boulé o (consell ciutadà) i la gerusía (consell de vells), els efebos, i les distintes tribus, i els principals oradors.

Segons pareix, en la part superior de l'auditori del teatre es trobava un santuari dedicat a Némesis. En el mur de contenció del teatre es trobava un edifici construït en el III o II, en dos columnes jónicas en la seua frontera.

Les primeres excavacions arqueològiques varen començar en l'emplaçament abans de la Primera Guerra Mundial. En les décades de 1970 i 1980 es varen excavar i varen restaurar les voltes. Les obres de renovació es varen recomençar a principis de el XXI.