Thrall
Thrall (en nòrdic antic þræll) era el calificatiu per a un esclau en la cultura escandinava durant l'Era vikinga. Els thralls pertanyien a la casta més baixa de la societat nòrdica i normalment sense aptituts ni capacitats laborals concretes.[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme thrall pertany a la raïl protogermánica þreh- "córrer" i el corresponent al nòrdic antic per a definir a '"un corredor". En antic alt alemà es referix en orige a "un corredor" i el seu cognitiu, dregil "sirviente, corredor".
Una variació anglesa thraldom procedix de l'Alta Edat Mija, i el verp to enthrall és relativament recent (com a us metafòric a partir de la década de 1570, i us lliteral a partir de 1610).[2]
Base social i històrica
[editar | editar còdic]l'esclavitut era una de les principals fonts d'ingressos dels pobles nòrdics.[3] Al contrari que la majoria de tipos d'esclavitut en l'història de l'Humanitat, convertir-se en thrall podia ser possible com un acte voluntari, aixina com involuntari. Els thralls varen ser descrits per l'historiador romà Tácito, que va escriure en l'any 98 d. C. que els suiones no tenien dret a usar armes, pero l'atarassana estava guardada i protegit per un esclau i solament podia ser distribuït quan eren atacats pels seus enemics.[4]
Les majors fonts d'ingressos en eixa época eren els danegeld (tributs a canvi de pau), les pells i el comerç d'esclaus, que ya s'entrevea com un comerç molt floreciente entre els pobles nòrdics del IX. La caça d'esclaus va començar a l'Est del Elba, potser perque la societat tribal i més primitiva dels eslaus favoria la fàcil captura i, ademés, abundant en el vast espai rus;[5] pero l'extensa zona no era un vedat exclusiu, ya que qualsevol assentament humà que caïa en mans de les hordes vikingas estava subjecte al mateix destí sense distinció de credo, pagans, cristians o musulmans. Magdeburgo es convertix en el emporio de l'esclavitut en l'Imperi Franco gràcies a la capitular imperial de Diedenhofen en l'any 805, més alvance, en el 906 es varen sumar Ratisbona i Hedeby. No obstant, la capitular de Meaux, en 845, va prohibir el transport d'esclaus pagans a través de països cristians en destí a territoris mahometanos,[6] lo que va provocar un canvi d'hàbit, favorint una ruta mercantil per la ruta fluvial cap al Mar Negra, i en això també es va anar part del comerç de pells per la ruta comercial del Volga i el Dnieper (sense desdenyar el comerç en els francs que oferien el famós pany de Frisia, espases franques, el vi renano i atres productes molt valorats pels hòmens del nort). Est va ser l'orige dels assentaments orientals i el germen de lo que més alvance seria la Rus de Kiev.
El seqüestre de poblacions saquejades va ser tan intens que la composició genètica d'Escandinavia es va vore alterada per l'ingrés d'esclaus, especialment entre 750 i 1100. La chafada genètica procedix principalment d'esclaves estrangeres, els qui varen tindre descendència, i no d'esclaus varons. No obstant, la població d'ascendència esclava i estrangera no va prosperar o no se li va permetre prosperar, trobant-se en el XXI molt mermat el rastre de la seua descendència.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gisli Sursson's Saga and The Saga of the People of Eyri, Penguin Classics, 1997, ISBN 978-0-14-044772-9 p. 238.
- ↑ Oxford English Dictionary
- ↑ Roesdahl, Else. The Vikings. 2nd Ed. Translated by Susan M. Margeson and Kirsten Williams. Penguin Books: England, 1998. p. 53
- ↑ «Orige i situació dels germans (escrit per Gaius Cornelius Tacitus. Traducció de Thomas Gordon. Edició clàssics d'Harvard, 1910)». Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2008. Consultat el 2 de giner de 2011.
- ↑ Oxenstierna, Eric Graf (1959) Els Vikingos, Ed. W. Kohlhammer GmbH, Stuttgart, ISBN 8421742248 p. 84
- ↑ Oxenstierna, Eric Graf (1959) Els Vikingos, Ed. W. Kohlhammer GmbH, Stuttgart, ISBN 8421742248 p. 87
- ↑ «[1]», The Wall Street Journal. Consultat el 6 de giner de 2023 (en en). «a sorgix of people coming into Scandinavia from the British-Irish isles and the eastern Baltic region introduced new genetic information into the Viking population between about the years 750 and 1099 [...] the number of slaves brought back to Scandinavia by the Vikings was enough to influence genetic composition of the region [...] the Vikings may have preferentially targeted women and girls as slaves [...] But these newcomers to Scandinavia didn’t flourish [...] a lot of these people that came into Scandinavia during the Viking period didn’t build families and weren’t as efficient in getting children as the people who were already living there»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Thrall» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.