Anar al contingut

Tomás Vicente Tosca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tomás Vicente Tosca i Va mastegar (Valéncia, 21 de decembre de 1651-Valéncia, 17 d'abril de 1723) va ser un matemàtic, arquitecte, filòsof i teòlec espanyol, un dels creadors del moviment dels novatores.

Biografia

Va nàixer en Valéncia en 1651, fill de Calixto Tosca dels Llaures, doctor en medicina i catedràtic del Estudie General a mitan del XVII. Va realisar els seus estudis en l'Universitat, a on es va graduar com a mestre d'arts i doctor en teologia.[1] El 31 d'octubre de 1678 va ser ordenat sacerdot i va ingressar en la Congregació del Oratorio de Sant Felipe Neri, a on va eixercir importants càrrecs. Segons Mayans, la persona que més va influir en la formació científica de Tosca va ser Félix Falcó de Belaochaga, qui li va aportar llibres i instruments matemàtics.

Erro al crear miniatura:
Pla de Valéncia realisat per Tosca en 1704.

En 1686 va fundar en casa de Baltasar Íñigo i Juan Bautista Corachán el moviment dels Novatores[2] (científics de la preilustración espanyola) i al voltant de 1697 va instituir en els aposentos de la Congregació una escola de matemàtiques, a on acodien jóvens nobles de la ciutat. Encara que l'escola va deixar de ser freqüentada en 1705, per la Guerra de Successió, atres testimonis sugerixen que l'escola va continuar, a lo manco, fins despuix de 1707.[1]

Des de juny de 1717 fins a 1720, Tosca va ocupar el càrrec de vicerrector de l'Universitat de Valéncia, i en 1719 encara figurava en una atra reunió filosòfic-científica com adjutor en ciències fisicomatemáticas junt al paborde Vicente Albiñana i el seu discípul Serra en calitat de filòsofs. De la mateixa manera que Corachán, Tosca va assistir a la ciutat en vàries qüestions de tipo tècnic, com la relativa al port del Grao —millora del pont de fusta i derribe del de pedra—. Ademés va elaborar un pla per a fer un port en Cullera i un canal navegable a l'Albufera i al riu Xúquer. Aixina mateix, es va interessar per la cartografia, el dibuix i l'arquitectura, com a mostra la realisació de diversos treballs i dictàmens arquitectònics. Va dibuixar també un pla de la ciutat, que va concloure en 1704, i que va ser modificat i actualisat, possiblement per Antonio Bordazar d'Artazu, i gravat per José Fortea cap a 1738.[3] Dit pla es conserva actualment en Museu Històric Municipal de Valéncia i existix una reproducció en maqueta en el Museu valencià de l'ilustració i la modernitat. En 1716 es varen celebrar en Valéncia els comicis generals dels Mínims, als quals va assistir el principal discípul d'Emmanuel Maignan, Jean Saguens, partidari del atomisme i de la renovació de la filosofia escolàstica. Atacat pels seus companyers més conservadors, va ser defés per Tosca, lo que va derivar en una gran amistat entre abdós.[3]

Obra

Tosca va deixar un important volum de manuscrits, la major part dels quals no s'ha trobat.[3] Les seues obres de caràcter científic són els Compendios; el Compendio mathematico (1707-1715) ho va publicar l'editor valencià Antonio Bordazar d'Artazu i constava de nou volums, sent reeditat tres voltes en el XVIII (Madrit, 1717; Valéncia, 1757; Valéncia, 1760). També va editar per separat el volum 1 i els tractats de arquitectura civil, montea, cantería i reloxes (Valéncia, 1794), fet que va anar un bon indicador del gran acolliment i difusió que va tindre l'obra en tot l'àmbit hispànic durant el XVIII. Per la seua banda, el Compendium philosophicum constava de cinc volums i va ser reeditat per Gregorio Mayans, en sèt volums, en una biografia de Tosca redactada pel mateix Mayans. En el moment de la seua mort, en 1723, es trobava treballant en un Compendio Theologic.

Erro al crear miniatura:
Retrate de Tomás Vicente Tosca, gravat de Luis Fernández Noseret per dibuix de José Maea per als Retrats dels espanyols ilustres.
Frontera de l'iglésia de Sant Tomás i Sant Felipe Neri (Iglésia de la Congregació).
Erro al crear miniatura:
Estàtua del pare Tosca, Biblioteca Central de Valéncia.

De la seua filosofia i obra va escriure en térmens elogiosos el pare Illa en el Fra Gerundi de Campazas que

no solament nos va donar llarga notícia de totes les recents sectes filosòfiques, sino que encara es va empenyorar el sant clerc en que havia d'introduir-les en Espanya, desterrant d'ella l'aristotèlica. No va conseguir el tot del seu encabotament, pero li va conseguir en gran part; perque en els regnes de Valéncia i d'Aragó es va perdre del tota la por al nom d'Aristóteles. Es varen examinar les seues raons, sense respectar la seua autoritat; es varen conservar aquelles opinions seues que es varen trobar estar ben establides, o per lo manco no concluyentemente impugnades; i al mateix temps es varen abraçar unes atres dels moderns que varen semblar posades en raó. De manera que en les universitats d'aquells dos regnes es té notícia de lo que han dit els novísimos terapeutes de la naturalea, com es pot tindre en la mateixa Berlín.
Pare Illa, Fra Gerundi de Campazas, t. II, II, cap. VI, 19

Treballs

Obra escrita
  • Valentia edetanorum, vulgo del Cid (1704).
  • Compendio Mathematico, en que es contenen totes les matèries més principals de les ciències, que tracten de la cantitat (1707-1715):
    • Tom I: Geometria Elemental, Aritmètica Inferior, Geometria Pràctica.
    • Tom II: Aritmètica Superior, Àlgebra, Música.
    • Tom III: Trigonometria, Seccions Còniques, Maquinària.
    • Tom IV: Estàtica, Hidroestática, Hidrotecnia, Hidrometría.
    • Tom V: Arquitectura Civil, Montea i Cantería, Arquitectura Militar, Pirotècnia o Artilleria.
    • Tom VI: Òptica, Perspectiva, Catóptrica, Dióptrica, Meteors.
    • Tom VII: Astronomia.
    • Tom VIII: Astronomia Pràctica, Geografia, Nàutica.
    • Tom IX: Gnomónica, Ordenació del Temps, Astrologia.
  • Compendium Philosophicum (1754).
  • Vida, Virtuts i Milacres de la venerable mare Sor Josefa María de Santa Inés (1775).
  • Tractats d'Arquitectura civil, Montea i Cantería i Reloxes (1794).
  • Apparatus philosophicus sive Enciclopaedia omnium scientiarum de scibili in commune pertractans.
  • Totius logicae brevis explicatio.
  • Physicae aneu est entis corporei Philosophicae tractus brevis.
  • Llògica.
Obra arquitectònica

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Vernet y Parés, 2007, p. 399.
  2. ↑ Geymonat, Ludovico (2006). Història de la filosofia i de la ciència, Barcelona: Crítica, pp. 412. ISBN 84-8432-715-8.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Vernet y Parés, 2007, p. 400.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMayans i Sicar1754">Mayans i Sicar, Gregorio (1754). Vita Thomae Vicenti Toscae.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVernet2007">Vernet (2007). Universitat de Valéncia. Institut d'Estudis Catalans (ed.). (en català). ISBN 978-84-370-6439-0.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tomás_Vicente_Tosca&oldid=1210437»