Anar al contingut

Tròpic de

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:00 1836 West Coastel Highway (National Route 1) - Tropic of Capricorn.jpg
Tròpic de #Capricorn
Per a la novela d'Henry Miller vore Tròpic de #Capricorn (novela).


El tròpic de #Capricorn és un paralel del hemisferi sur. Està situat a una latitut de 23°26′17″,[1] al sur del equador. Esta llínea imaginària delimita els punts més meridionals en els que el sol pot ocupar el cenit al migdia. En el tròpic de #Capricorn, per lo tant, els rajos solars cauen verticalment sobre el sol en l'instant en que ocorre el solstici de decembre, lo que ocorre entre el 21 i el 22 de decembre, data i hora donades en taules astronòmiques en horari de temps universal coordinat (UTC). El tròpic de #Capricorn senyala el llímit meridional de la cridada zona intertropical, compresa entre els tròpics de #Capricorn i Càncer. Se li denomina «de #Capricorn» perque en la Antiguetat clàssica, quan es produïa el solstici d'estiu en l'hemisferi sur, el Sol estava en la constelació de Capricornio. En l'actualitat, està en la constelació de Sagitari, pero el nom tròpic de #Capricorn continua sent acceptat per tradició.

Orige del nom

[editar | editar còdic]

El nom tròpic de #Capricorn és astrológico perque la data del més/signe astrológico de l'any astrológico que coincidix en el solstici d'estiu en l'hemisferi sur és el primer del més/signe de #Capricorn (dècim més de l'any astrológico), i en el calendari gregoriano el dia corresponent és el 22 de decembre. Els astrólogos daten els dies del calendari astrológico en format gregoriano; d'ahí que l'inici del signe/més de #Capricorn es dona't com 22 de decembre, i al tròpic se li cride «de #Capricorn». No obstant, el solstici és un fenomen astronòmic i té el seu nom astronòmic, com aixina també el tròpic. De fet, en eixe mateix solstici el Sol apareix visualment al començ de la constelació de Sagitari en sentit anual i al final en el sentit de la precesión (1 grau cada 71 anys = 1 dia precesional), i aixina podem identificar-ho en un nom astronòmic: «solstici de Sagitari», i igualment al tròpic com a «tròpic de Sagitari». També, en estar el solstici íntimament lligat a la precesión, falten alguns centenars d'anys per a que el dia del solstici de decembre el Sol aparega ya en la constelació zodiacal, anterior a Sagitari, que és Ofiuco, i siga el solstici i tròpic «de Ofiuco». I igualment en l'atre solstici i el tròpic de Càncer.cita requerida

Geografia i mig ambient

[editar | editar còdic]

El tròpic de #Capricorn és la llínea divisòria entre la zona templada al sur i els tròpics al nort. L'equivalent del hemisferi nort al tròpic de #Capricorn és el tròpic de Càncer.

La posició del tròpic de #Capricorn no és fixa, sino que canvia constantment per un llauger bamboleo en l'alliniació llongitudinal de la Terra en relació en la seua òrbita al voltant del Sol. La inclinament axial de la Terra varia a lo llarc d'un periodo de 41.000 anys de 22,1 a 24,5 graus i actualment se situa en uns 23,4 graus. Este bamboleo significa que el tròpic de #Capricorn es desplaça actualment cap al nort a un ritme de casi mig segon d'arc (0,468″) de latitut, o 15 metros, per any (estava exactament a 23° 27′S en 1917 i estarà a 23°26′ S en 2045). Per lo tant la distància entre el círcul polar àrtic i el tròpic de #Capricorn és essencialment constant movent-se en paralel. Vore en círculs de latitut per a informació.

Durant el solstici de juny (hivern de l'hemisferi sur) hi ha aproximadament 10 hores i 41 minuts de llum. Durant el solstici de decembre (estiu de l'hemisferi sur), hi ha 13 hores, 35 minuts de llum diürna. La llongitut del tròpic de #Capricorn a 23°26′11.7″S és de 36.788 km (22.859 el meu).[2]

Àfrica

[editar | editar còdic]

En la major part d'este cinturó d'Àfrica meridional, un mínim de precipitacions estacionals és fiable i per tant l'agricultura és possible, encara que els rendiments lluiten per competir en, per eixemple, els de la conca del Mississipi, inclús en fertilisants de sol similars. S'han embassat els rius en èxit, sobretot els que fluïxen des de les zones de precipitacions en els relleus i els que provenen de la vora del Gran Valle del Rift, com el Zambeze, molt dins dels Tròpics. Açò, en sols aluvials o enriquits, permet un cultiu de cereals de rendiment considerable en les zones en bon sol. En tota esta àmplia regió està molt estesa la crío de ganado a pur de pastures, que, quan és intensiva, breu i rotativa, ajuda a fertilizar i estabilisar el sol, evitant la escorrentía i la desertificación.[3] Este enfocament és tradicional en moltes tribus i ho promouen assessors governamentals com Allan Savory, biòlec, agricultor, ganader de caça, polític i consultor internacional naixcut en Zimbabue i cofundador de l'Institut Savory. Segons la Universitat de les Nacions Unides El nostre Món, se li atribuïx el desenroll de la "gestió holística" en la década de 1960 i ha dirigit durant décades els esforços contra la desertificación en Àfrica, utilisant un enfocament contraintuitivo contrari a la majoria de les economies desenrollades, que consistix en aumentar el número de caps de ganado en els pasturages en lloc de cercar-los per a la seua conservació. Tals pràctiques en este àmbit han tingut èxit i han guanyat generosos premis; Savory va pronunciar el discurs principal en el Dia de la Terra de la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificación en 2018, i més vesprada eixe any en un discurs en la conferència TED, àmpliament retransmés.[3]

Austràlia

[editar | editar còdic]

En Austràlia, les àrees al voltant del Tròpic tenen algunes de les pluges més variables del món.[4] En l'est, les plantes alvançades, com els arbustos en flors i els eucaliptos, i en la majoria de les biorregiones, les herbes s'han adaptat per a fer front a esta situació en mijos com les raïls profundes i l'escassa transpiració. En les zones més humides, regades estacionalmente, es practica molt el pastoreig. Sobre els animals, les aus i els marsupials estan ben adaptats. La arable, naturalment difícil, s'especialisa en fruts secs, anous i productes de modest consum d'aigua. Atres tipos són possibles si es dispon de fonts de rec fiables i, en el millor dels casos, de sols enriquits o aluvial que retinguen l'aigua, especialment el blat; les fonts de rec poc profundes se sequen molt a sovint en i despuix dels anys de sequia. La Gran Cordillera Divisòria aporta precipitacions en relleu suficients per a fer cultivables centenars de quilómetros a abdós costats, i els seus rius estan àmpliament represados per a almagasenar l'aigua necessària; açò beneficia a les zones poblades de Nova Gales del Sur i Queensland.


Despuix del final dels verts tossals, llunt del Pacífic, que està subjecte a les fases càlides i negatives d'El Chiquet-Oscilació del Sur (coloquialment es tracta d'un "any/temporada del Chiquet"), es troba un paisage blanc, roig i groc de 2 800 a 3 300 quilómetros d'ombra de pluja que es dirigixen cap a l'oest i que, a la seua volta, presenten les terres ganaderes normalment àrides del Channel Country, el blanc Kati Thanda-Lake Eyre National Park, el principalment roig Mamungari Conservation Park, després el Gibson Desert, despuix d'uns atres l'assentament de paisage sec de Kalbarri en la costa oest i el seu restant, cap al nort. El Channel Country presenta un paisage àrit en una série d'antigues planures d'inundació de rius que només fluïxen intermitentemente. Els principals rius són el riu Georgina, el riera Cooper i el riu Diamantina. En la majoria dels anys, les seues aigües són absorbides per la terra o s'evaporen, pero quan hi ha suficients precipitacions en la seua zona de captació, estos rius desemboquen en el llac Eyre, en Austràlia del Sur. Un dels acontenyiments pluviométricos més importants es va produir en 2010, quan una baixa monsònica procedent de l'exCicló Olga va crear un periodo de pluges excepcionals.[5]

Les fases adverses del Chiquet provoquen un canvi en la circulació atmosfèrica; les precipitacions es reduïxen sobre Indonèsia i Austràlia, les pluges i la formació de ciclons tropicals aumenten sobre el Pacífic tropical.[6] Els vents alisios de baix nivell en superfície, que normalment bufen d'est a oest a lo llarc de l'equador, es debiliten o escomencen a bufar des de l'atra direcció.[6]

Amèrica del Sur

[editar | editar còdic]

En Amèrica del Sur, mentres que en el cratón continental els sols són casi tan antics com en Austràlia i el sur d'Àfrica, la presència dels Vages, geològicament jóvens i en evolució, fa que esta regió es trobe en el costat occidental dels anticiclones subtropicales i, per tant, reba aire càlit i humit del oceà Atlàntic. Com a resultat, les zones de Brasil adjacents al Tròpic són regions agrícoles impresionantemente productives, que produïxen grans cantitats de cultius com la canya de sucre, i la vegetació natural de la selva tropical ha segut eliminada casi en la seua totalitat, a excepció d'uns pocs pegats restants de Bosc Atlàntic. Més al sur; en Argentina, les praderies templades de la regió pampeana són igualment influents en blat, soja, dacsa i carn de vacú, lo que convertix al país en un dels majors exportadors agrícoles del món, de forma similar al paper que eixercita la regió de les praderies en Canadà.

A l'oest dels Vages, que crea una ombra de pluja, l'aire es gela i seca encara més per la freda corrent de Humboldt, lo que la fa molt àrida, creant el desert de Atacama, un dels més secs del món, per lo que no existixen glaciars entre el Volcà Sajama a 18˚30'S i el Cerro Tres Creus a 27˚S.[7] La vegetació ací és casi inexistent, encara que en les ales orientals dels Vages les precipitacions són adequades per a la agricultura de seca.

Països que travessa

[editar | editar còdic]

Països que es troben completament al sur del Tròpic de #Capricorn

[editar | editar còdic]

Com la major part de la superfície terrestre es troba en l'hemisferi nort, solament quatre països estan completament al sur del Tròpic de #Capricorn (lo que contrasta en 73, aproximadament un terç del total actual, completament al nort del Tròpic de Càncer). Estos països són:

Localitats i llocs de referència situats sobre el Tròpic d'Capricornio

[editar | editar còdic]

Localitats i llocs de referència situats sobre o prop del Tròpic de #Capricorn.


Plantilla:Col-break
Argentina
Austràlia
Botswana
Plantilla:Col-break
Brasil
Chile
Madagascar
Moçambic
Plantilla:Col-break
Namíbia
Paraguay
Suràfrica
Plantilla:Col-end

Galeria

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Oblicuidad de la eclíptica (Eps Pixen), en www.neoprogrammics.com
  2. ↑ RhumbSolve online rhumb line calculator [1] archivat en Wayback Machine..
  3. ↑ 3,0 3,1 «Reversing Desertification with Livestock - Our World».
  4. ↑ CO%3B2 Geographical Patterning of Interannual Rainfall Variability in the Tropics and Near Tropics
  5. ↑ Channel Country rain will boost cattle feed (Les pluges de Channel Country impulsaran l'alimentació del ganado), ABC Rural.
  6. ↑ 6,0 6,1 «What is El Chiquet and what might it pixen for Austràlia? (¿Qué és El Chiquet i qué pot significar per a Austràlia?)» (en anglés). Oficina Australiana de Meteorologia.
  7. ↑ «pdf Datació per exposició de morrenas tardiglaciares i pre-LGM en la Cordonera de Donya Rosa, Nort/Centre de Chile (31°S)».

de:Wendekreis (Breitenkreis)#Südlicher Wendekreis


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tròpic_de&oldid=682422»