Turcomanos

Este artícul és sobre el poble turcomano de Turkmenistan. Per al grup diferent de pobles turcs d'Iraq vore Turcomanos iraquí. Vore també la pàgina de desambiguación Turcomano per a atres usos del terme.

Els turcomanos o turkmenos (Türkmen o Түркмен, plural Türkmenler o Түркменлер) són un poble túrquico que es troba principalment en els estats d'Àsia Central: Turkmenistan i Afganistan i en el noreste d'Iran. Parlen el turcomano que es classifica com a part de la branca oghuz occidental de la família de llengües túrquicas junt en el turc, azerí, gagauz, salar i el turcomano parlat en Iraq.

Orígens

Les tribus túrquicas de sistema mitològic dinàstic no turc eren denominades "turcomanos" (per eixemple, els uigurés, els karlukos, kalaches i una série d'atres tribus), només més tarde esta paraula va guanyar un significat d'un etnónimo específic. L'etimologia deriva de Türk més el sufix sogdiano de similitut -myn, -mà i significa "semblat a un turc", "co-turc". Els experts moderns estan d'acort que l'element -man/-men actua com un intensificador i han traduït la paraula com "turc pur" o "més semblat als turcs que els turcs". Entre els cronistes musulmans com Ibn Kathir va ser atribució de l'etimologia de la conversió en massa de 200 000 llars en l'any 971, fent que a ells se'ls cride Turk Iman, que és una combinació de "turc" i "iman" إيمان (fe, creència), lo que significaria "turcs creents", i el terme més vesprada es desprendria de lo difícil de pronunciar hamza.

Històricament, tots els turcs oghuz o occidentals han segut cridats turcomanos, no obstant actualment estan restringits a dos grups turcs: els turcomanos de Turkmenistan i parts veïnes d'Àsia Central i els turcomanos d'Iraq i Síria, que són similars pero no idèntics grups ètnics.

Durant el periodo otomà estos nómades eren coneguts pel nom de turkmenos (Türkmen) i Yörük o Yürük (túrquico "Nómada", atres variacions fonètiques inclouen Iirk, Iyierk, Hiirk, Hirkan, Hircanae, Hyrkan, Hyrcanae, els últims quatre coneguts dels anals grecs: d'Hircania, hircano). Estos noms s'usaven generalment per a descriure la seua forma de vida nómada, més que el seu orige ètnic. No obstant, estos térmens a sovint s'usaven indiscriminadament pels estrangers. Al mateix temps, atres varis exoetnónimos s'usaven per a estos nómades, com 'Konar-göçer', 'Göçebe', 'Göçer-yörük', 'Göçerler' i 'Göçer-evliler'. El més comú d'ells era 'Konar-göçer' - turcs turcomanos nómades. Totes estes paraules es troben en documents d'archiu otomans i només porten el significat de "nómada".

El modern poble turcomano descendix, a lo manco en part, dels turcs oghuz de Transoxiana, la porció occidental del Turquestán, una regió que àmpliament es correspon en gran part d'Àsia Central que aplega per l'est fins a Xinjiang. Les tribus oghuz s'han mogut cap a l'oest des de les montanyes Altái en el VII a través de les estepas siberianas i es varen assentar en esta regió, i també varen penetrar per l'oest fins a la conca del Volga i els Balcans. Estos primers turcomanos es creu que es varen mesclar en pobles indígenes sogdianos i varen viure com a pastors nómades fins a la conquista russa.

Història

Artícul principal → Història de Turkmenistan.

Signes d'assentaments alvançats s'han trobat per tot Turkmenistan, incloent l'assentament de Yeitun a on construccions neolíticas han segut excavades i daten del VII mileni a. C. Per a l'any 2000 a. C., varis antics pobles iranios varen començar a assentar-se per tota la regió com indiquen les troballes en el complex arqueològic bactria-margiana. Notables tribus primerenques incloïen els nómades masagetas i els escitas. l'Imperi aqueménida es anexionó la regió en el IV i després va perdre el control de la regió despuix de l'invasió d'Alejandro Magne, l'influència del qual helenística va tindre un impacte sobre la regió i alguns restants han sobrevixcut en la forma d'una ciutat planificada que va ser descoberta despuix d'excavacions en Antioquía (Merv). Els parni varen invadir la regió quan es va establir l'Imperi Partixc fins que ell, també, es va fraccionar com a resultat d'invasions tribals provinents del nort. Heftalitas, hunos i göktürks varen marchar en una llarga desfilada d'invasions. Finalment, l'Imperi sasánida en base en Pèrsia va governar l'àrea ans que els àraps musulmans aplegaren durant el califato omeya en l'any 716. La majoria dels habitants es varen convertir al islam conforme la regió va guanyar en prominència. Després varen vindre els turcs oghuz, que varen impartir el seu idioma sobre la població local. Una tribu oghuz, els selyúcidas, varen establir una cultura turc-irania que va culminar en l'Imperi Jorezmita d'el XII. Les hordes mongolas liderades per Gengis Kan varen conquistar la regió entre 1219 i 1221 i varen devastar gran part de les ciutats lo que va dur a un ràpit decliu del restant de la població urbana irania.

Els turcomanos àmpliament varen sobreviure al periodo mongol pel seu estil de vida seminómada i es varen convertir en comerciants a lo llarc del Caspio, lo que va dur a contactes en Europa Oriental. Despuix de l'ocàs dels mongoles, Tamerlán va conquistar la regió i la seua Imperi timúrida governaria, fins que a la seua volta es va fraccionar, conforme els safávidas, uzbekos i el Kanato de Jiva tots varen lluitar per la regió. l'Imperi rus en expansió va advertir l'indústria extensiva del cotó, durant el regnat de Pedro el Gran i va invadir la zona. Despuix de la decisiva batalla de Geok Tepe de giner de 1881, Turkmenistan es va convertir en part de l'Imperi rus. Despuix de la Revolució russa, el control soviètic es va establir en 1921 i Turkmenistan es va vore transformada d'una regió islàmica medieval a una república àmpliament secularizada. En 1991, en la caiguda de l'Unió Soviètica, Turkmenistan va conseguir l'independència també, pero va seguir dominada per un sistema de govern de partit únic guiat per un règim autoritari del President Saparmyrat Nyýazow fins a la seua mort en decembre de 2006.

Vore també

• Idioma turcomano
• Pobles túrquicos

Referències

• Bacon, Elizabeth I. Central Asians Under Russian Rule: A Study in Culture Change, Cornell University Press (1980). ISBN 0-8014-9211-4.
• Turkmenistan Pages by Ekahau
• [3]