Va vindre fenicio
Els '___protected_title_0___' varen ser un dels primers pobles antics en tindre un important efecte sobre la història del '___protected_title_1___'.[1] Els fenicios varen ser una antiga civilisació centrada en la regió de Canaán, al llarc de la costa del mar Mediterrànea, en lo que actualment és el Líban. Entre el 1550 i el 300 a. C. varen desenrollar una cultura comercial marítima que va expandir la seua influència des del Alce al Nort d'Àfrica, les Illes Gregues, Sicília i la península ibèrica. A través del contacte i el comerç, varen difondre no solament el seu alfabet sino també el seu coneiximent de la viticultura i la producció de vi, incloent la propagació de vàries varietats antigues de vinya.[2] Els fenicios varen introduir o be varen animar l'expansió de la viticultura i la producció de vi a varis països que actualment seguixen elaborant varietats aptes per al mercat internacional, entre ells el Líban, Argèlia, Tunis, Egipte, Grècia, Itàlia, Espanya i Portugal.[1] Encara que els fenicios varen poder haver tingut un efecte indirecte en l'expansió de la viticultura en França, a sovint es confonen en els grecs foceos[3] que varen fundar la colónia viticultora de Massilia (Marsella) en el 600 a. C. i varen dur la producció de va vindre terra adins.[1]
Els fenicios i els seus descendents púnicos de Cartago varen tindre una influència directa sobre les cultures productores de vi dels grecs i romans que més vesprada estendrien la viticultura per tota Europa.[1] Els tractats agrícoles de l'escritor cartaginés Magón varen ser uns dels més importants texts antics en la història del vi que varen registrar el coneiximent de l'época sobre la viticultura i la fabricació de vi. Encara que no s'han conservat còpies originals de les obres de Magón ni d'atres escritors fenicios sobre vi, hi ha evidències en cites d'escritors grecs i romans com Columela de que els fenicios varen ser hàbils productors de vi i viticultores. Els fenicios eren capaços de planificar vinyes d'acort al clima i la topografia, coneixent qué costat d'un tossal era l'ideal per al creiximent de la vinya, i produint una àmplia varietat de tipos diferents de vi, des dels de passes fets en raïms secs fins a un eixemple primitiu de l'actual Retsina grec, fet en resina de pi. També varen difondre l'us d'ánforas (a voltes conegudes com a ___protected_title_2___) per al transport i almagasenage del vi.[2][4]
Història primerenca del comerç de vi
[editar | editar còdic]
Els historiadors creuen que no va anar molt despuix del descobriment del propi vi, el producte alcohòlic del suc de raïm fermentat, quan les cultures varen advertir el seu valor com ben comercial. Encara que les vinyes salvages de la família Vitis podien trobar-se per tot lo món conegut i tots els seus fruts provablement fermentarien si es mantenien en un contenidor tancat, requeria cert grau de coneiximent i habilitat saber exactament cóm transformar estos fruts en alguna cosa agradable de beure. Este coneiximent va ser transmés per les rutes mercantils que varen sorgir des del Caucas i els monts Zagros fins a Mesopotamia i el Mediterràneu, i varen terminar aplegant als fenicios en Canaán. També es varen identificar subvariedades específiques de vinya favorables a la producció de vi i varen ser propagades per estes rutes.[2][5]
Ademés de ser un producte comercial valiós per a consum personal, el vi va escomençar també a guanyar importància religiosa i cultural. El cherem, com ho cridaven els fenicios, va estar associat a vàries deidades llevantines, especialment El.[5] El vi era considerat una ofrena acceptable tant per a deus com per a reis, lo que va incrementar el seu valor comercial en el món antic. Sobre el 1000 a. C., el comerç mediterràneu de vi s'havia disparat i la seua extensa ret comercial marítima es va vore beneficiada per l'increment de demanda. Els fenicios no solament varen comerciar en vi produït en Canaán sino que també varen desenrollar mercats per a vins produïts en colónies i ports de tot el Mediterràneu.[2]
Expansió i colonisació
[editar | editar còdic]Des dels seus assentaments principals en Biblos, Tir i Sidón, els fenicios varen escomençar a estendre la seua influència comercial als seus veïns. Varen ser un dels primers pobles en dur vi a Egipte. Des d'allí varen passar del simple comerç a la fundació de colónies comercials per tot el Mediterràneu. Varen seguir per la costa africana i varen terminar fundant Cartago en el 814 a. C. Des del Nort d'Àfrica es varen estendre a les Illes Balears i la península ibèrica, a on varen fundar la ciutat de Càdis en algun moment de el IV (encara que un chicotet lloc fronteriç va poder haver segut establit inclús abans).[1]
En la península ibèrica, els fenicios varen viajar a l'interior establint rutes comercials pels rius Tajo, el Duero, el Anas (Guadiana), el Betis (Guadalquivir) i el Íbero (Ebre). De el VI és la fortificació de La Quéjola, en Albacete, construcció destinada a l'almagasenage d'ánforas d'orige fenicio. També s'han trobat ánforas en el jaciment d'Aldovesta que no correspon a un assentament fenicio, sino autòcton, i l'estructura arquitectònica del qual rebuja qualsevol dubte sobre el seu us: un establiment comercial dedicat a la distribució de vi i atres mercaderies[6] Encara que està clar que les colónies fenicias a lo llarc de la costa varen plantar vinyes, i que els fenicios provablement varen comerciar vi en les tribus a lo llarc d'estos rius, no se sap en seguritat fins a on varen dur la producció de vi.[1] En Portugal, se sap que els fenicios varen comerciar ánforas de vi per argent i estany.[7] Un recent descobriment en l'actual regió vinícola de Valdepeñas, en el centre d'Espanya, sugerix que potser els fenicios dugueren la viticultura a l'interior de la península. Excavacions en la zona varen revelar els restants de l'antiga ciutat íbera del Cerro dels Caps, que va ser fundada en algun moment de el VII, trobant-se varis eixemples de ceràmica, alfarería i objectes fenicios, incloent utensilis vitícoles.[5]
Més allà de la pròpia expansió i colonisació fenicia, la seua civilisació va fer molt per influir a grecs i romans en les seues pròpies campanyes d'expansió. Tractant directament en els grecs, els fenicios els varen ensenyar no solament el coneiximent de la producció de vi i la viticultura sino també les tècniques de construcció de bucs que els varen animar a expandir-se més allà del mar Egeo. Els vins fenicios varen tindre una presència tan duradora en el món grecorromano que l'expressió «biblino» (relativa a la ciutat fenicia de Biblios) es va usar per a aludir al vi d'alta calitat.[1]
Difusió de la vinya
[editar | editar còdic]El herència més duradora de l'época d'expansió fenicia va ser la propagació i difusió de vinyes antigues que els ampelógrafos i historiadors del vi creuen que va terminar donant orige a vàries varietats de raïm modernes en Europa. Una d'estes subvariedades, coneguda com Vitis vinifera pontica, va aplegar als fenicios des del Caucas i Anatolia, els qui varen estendre el seu propi cep per tot el Mediterràneu, especialment a les seues colónies ibèriques. Actualment els ampelógrafos sugerixen que esta vinya és l'antepassat de moltes de les varietats de raïm blanc plantades actualment en tot lo món.[1][5] Segons un estudi de l'Universitat de Califòrnia en Davis, el raïm francés Mourvedre va poder haver segut introduïda primer en Barcelona, en la moderna regió vinícola espanyola de Catalunya, pels fenicios en el 500 a. C.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Johnson (1989). Vintage: the story of wine, Nova York: Simon and Schuster, pp. 18–43, 61–86 i 106. ISBN 9780671687021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Phillips, Roderick (2000). A short history of wine, Nova York: Ecco, pp. 9–32. ISBN 9780066212821.
- ↑ «France's Mediterranean Heartland» (en anglés). About Provence. Consultat el 17 de decembre de 2009.
- ↑ Robinson, Jancis (2006). The Oxford companion to wine, 3.ª edició, Oxford, Nova York: Oxford University Press, pp. 141, 520 i 714. ISBN 9780198609902.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Peñín, José (2010). Manual del bon catador 2011, Madrit:PI&ERRE. ISBN ISBN 978-84-95203-69-4.
- ↑ «História» (en portugués). Infovini: O portal do vinho português. Consultat el 15 de decembre de 2010.
- ↑ «Mourvedre» (en anglés). Integrated Viticulture Online Database. Universitat de Califòrnia en Davis. Consultat el 17 de decembre de 2009.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vino fenicio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.