Vila Fortunatus
Vila Fortunatus és una vila rústica romana de la que es conserven només les ruïnes, situada a la vora del riu Cinca, a uns 4 quilómetros del caixco urbà de Fraga (Osca), en Espanya. En l'antiguetat, la vila pertanyia al Convent Jurídic Caesaraugustano, dins de la Tarraconense. És un dels eixemples més importants d'arquitectura rural romana en Aragó.[1]
Història
[editar | editar còdic]Vila Fortunatus se situa en la comarca del Baix Cinca la romanisació del qual va començar en el II, quan varen desaparéixer els poblats íberos i varen aparéixer les viles i les calçades romanes. És una zona en la que no s'han trobat ciutats romanes: l'identificació de Gallica Flavia en Fraga ha segut desestimada i l'existència de Octogesa, que se supon el nom romà de Mequinenza, no ha pogut ser demostrat, encara que Ilerda, Tolous o Celsa no es trobaven molt lluntanes. La romanisació va ser profunda, com mostren els molts vestigis, entre ells, el mausoleu romà de Sant Valero, la calçada romana prop de Torrent de Cinca, els mosaics de Chalamera o els innumerables llocs en els que és possible trobar restants de terra sigillata. Aixina, es creu que en temps romans la zona devia ser de latifundis, dominats per grans viles pertanyents a rics terratinents d'Ilerda, Caesaraugusta o inclús Roma.[2]
La riquea de la producció agrícola es pot comprovar precisament en l'ampulositat que mostra la vila. Provablement es cultivaven cereals en les zones altes, per damunt de la vall, ya que encara no existia el regadiu en l'àrea i les zones baixes estaven expostes als caprichos del riu. L'exportació es feya principalment pel riu fins al Ebre, cap a Celsa i Caesaraugusta o al port de Dertosa i d'allí a Roma.[2]
La vila
[editar | editar còdic]
La vila sembla haver segut construïda inicialment en el II La part més antiga és l'ala oest (6). A finals de el III i principis de el IV es va ampliar, unint-se la part nova en una escala, ya que quedava més alta.[1]
La vila posseïx un peristilo rectangular de 20,5 × 17 m (1), del que es conserven les bases de les columnes, en podi, basamentos i fustes de columnes. El jardí central, de 350 m², conserva un aquarium (2), decorat en fresca de tema marí, i un pou d'aigua (3).[1]
Les habitacions dels amos de la vila es trobaven en el costat occidental (6). L'àrea pública de la vila, a on es realisaven les recepcions i les festes, es trobava en l'ala sur (4). És l'àrea més vistosa, que estava abovedada, i en la que es trobava el «aula de recepció» (4).[3]
A l'est quedaven les termes i les latrines (9).[3]
Els mosaics
[editar | editar còdic]La vila estava ricament decorada en mosaics, dels que s'han conservat varis de el IV
El mosaic en el nom de FORTV - NATVS és el que li ha donat el nom a la vila. És un gran fragment de la mitat superior d'una orla del tercer quarto de el IV que es trobava en una estància d'uns 5,85 x 4,70 m oberta en el peristilo sur (4). Existix una discussió oberta sobre el significat del text FORTV - NATVS. Per a uns, com Fernández Galiano, es traduiria com «naixcut a la Fortuna» i estaria relacionat en un cult a Cibeles, mentres per a uns atres estaria relacionat en el nom de l'amo de la vila: Fortunato. El mosaic també mostra un crismón en alfa i omega, de significat cristià. L'explicació de la contraposició de motius pagans i cristians no ha segut aclarida en satisfacció.[4][1]
-
Mosaic «Fortv+Natvs» (s. IV d.C.)
-
Mosaic en formes geomètriques (s. IV d.C.). És més chicotet (3,10 x 2,06 m) que la sala que decorava inicialment (4,50 × 2,50 m). Els seus dibuixos són molt comuns en la Roma imperial.
Tota la galeria que rodava el jardí tenia decoració musiva sobre el sol. Són motius geomètrics en teselas banca i negres que es conserven en les ruïnes.
Calendari agrícola
[editar | editar còdic]En la galeria sur, es trobava un calendari agrícola de el IV que es conserva en la seua major part en el Museu de Saragossa, encara que dos mesos es troben in situ i atres dos varen ser destruïts. El calendari ho formen dotze quadros d'uns 0,54 × 0,58 m., que representant diversos animals i fruts característics del més.[4]
També es conserva el mosaic de l'exedra, que representa un gerro en branques ondulantes, zarcillos i arracades de raïms.[4]
-
Mosaic de l'exedra.
-
Febrer: ruc, granada i montícul en molí d'aigua.
-
Abril: llebre i pardals.
-
Maig: bou i dacseta.
-
Juny: tigresa (protectora de les collites), i fes de vares.
-
Agost: lleó i frambuesas.
-
Setembre: cavall i penca.
-
Novembre: orso i madroño.
-
Decembre: cérvol galopant i altar en vela i rams d'olivera.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Magallón Botaya (1992). «La romanisació», Fraga en l'antiguetat, 1 edició, Saragossa: M.I. Ajuntament de Fraga. ISBN 84-606-0819-0.
- Montó Brote, Félix J. (2004). «De l'Edat del Bronze a la Romanisació», Montó Brote, Félix J. (ed.). Comarca del Baix Cinca, 1 edició (en espanyol), Diputació General d'Aragó, pp. 343. ISBN 84-96223-55-8.
- (2003) «Imperi Romà (I)», Museu de Saragossa: guia, 1 edició, Saragossa: Departament de Cultura i Turisme, Govern d'Aragó. ISBN 84-7753-960-X.
- (2003) «L'entorn arqueològic de Fraga», Fraga i el Baix Cinca, 1 edició, Saragossa: Prames, pp. 143. ISBN 84-96007-36.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Villa Fortunatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.