Anar al contingut

Visió del judaisme sobre Jesús

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En el judaisme, es considera que Jesús va ser el més influent i, en conseqüència, el més amolador de tots els falsos profetes.[1] Ya que la creència judeua tradicional és que el mesías encara no ha aplegat i que l'era mesiánica encara no està present, conclou en el rebuge total de Jesús com mesías.

El judaisme mai ha acceptat cap dels compliments de profecia que el cristianisme atribuïx a Jesús. El judaisme també prohibix l'adoració d'una persona com una forma d'idolatría, ya que la creència central del judaisme és l'unitat absoluta i la singularitat de Deu.[2][3] l'escatologia judeua sosté que la vinguda del Mesías s'associarà en una série específica d'events que encara no han ocorregut, inclós la tornada dels judeus a la seua terra natal, la reconstrucció del Temple de Jerusalem, una era mesiánica de pau[4] i la comprensió de que "el coneiximent de Deu" omplirà la terra.[5] Ya que els llibres de història dicten que cap d'estos events va ocórrer durant la vida de Jesús (ni varen ocórrer despuix), es considera que ell no era el Mesías.

Els punts de vista tradicionals de Jesús han segut en la seua majoria negatius, encara que en l'Edat Mija, Judah Halevi i Maimónides varen vore Jesús com una figura preparatòria important per a un futur monoteisme ètic universal de l'Edat Mesiánica. Alguns pensadors judeus moderns han especulat en simpatia que el Jesús històric va poder haver estat més prop del judaisme de lo que indicarien els Evangelios o els relats judeus tradicionals, començant en el XVIII en l'ortodox Jacob Emden i el reformador Moses Mendelssohn. Esta opinió encara és adoptada per alguns.

Antecedents

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Judaisme i cristianisme.
Xilografia tallada per Johann von Armssheim (1483). Retrata una disputa entre erudits cristians i judeus.

La creència de que Jesús és Deu, el Fill de Deu, o una persona de la Trinitat, és incompatible en la teologia judeua. Els judeus creuen que Jesucristo no va complir les profecies mesiánicas que establixen els criteris per a la vinguda del mesías.[6] El judaisme rebuja a Jesús com Deu, ser diví, intermediari entre els humans i Deu, mesías o sant, ho veuen com un rabino i algunes corrents com un més dels profetes, mes no com un Deu o ser diví. La creència en la Trinitat també es considera incompatible en el judaisme, que creu que solament hi ha un Deu, un sol ser suprem per lo que no existixen sers Divins intermediaris per a aplegar a ell, sino complir en els preceptes, educar-se i fomentar els valors de la família, comunitat, per ho existixen diferències entre els principis del judaisme en alguns principis del cristianisme a pesar de que està religió de la mateixa manera que unes atres naixen del judaisme.

Teologia judeua

[editar | editar còdic]

Unitat i indivisibilitat de Deu

[editar | editar còdic]

En el judaisme, l'idea de Deu com a dualitat o trinitat és herética — inclús és considerada per alguns com politeiste.[7] Segons les creències judaiques, la Torá descarta un Deu trinitario en Deuteronomio (6: 4): "Escolta, oh Israel, el Senyor és el nostre Deu, el Senyor és un".

El judaisme ensenya que és herético que qualsevol home afirme ser Deu, part de Deu o el fill lliteral de Deu. El Talmud de Jerusalem (Ta'anit 2:1) declara explícitament: "si un home diu ser Deu, és un boler".

En el seu llibre Una història dels judeus, Paul Johnson descriu el cisma entre judeus i cristians causat per una divergència d'este principi:

A la pregunta: ¿Era Jesús Deu o home?, els cristians varen respondre: abdós. Despuix del 70 DC, la seua resposta va ser unànim i cada volta més emfàtica. Açò va fer inevitable una ruptura completa en el judaisme.[8]
Paul Jonhson

En el XII, l'erudit judeu preeminent Maimónides va codificar els principis centrals del judaisme modern, escrivint "[Deu], la causa de tots, és un. Açò no significa un com en un d'un parell, ni un com una espècie (que comprén molts individus), ni un com en un objecte que està format per molts elements, ni com un objecte simple únic que és infinitament divisible. Més be, Deu és una unitat diferent a qualsevol atra unitat possible".[9]


Alguns erudits judeus ortodoxos senyalen que l'expressió judeua poètica comuna, "El nostre Pare Celestial", va ser utilisada lliteralment per Jesús per a referir-se a Deu com "el seu Pare Celestial" (cf. Pare nostre).[10]

Deu no és corpóreo

[editar | editar còdic]

Els tretze principis de fe de Maimónides inclouen el concepte de que Deu no té cos i que els conceptes físics no s'apliquen a ell.[11] En l'oració "Yigdal", que es troba al començ dels llibres d'oració judeus utilisats en les sinagogues de tot lo món, diu ___protected_title_0___ És un principi central del judaisme que Deu no té cap característica física;[12] que l'essència de Deu no pot ser compresa.[13][14][15][16]

Jesús com el Mesías judeu

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Mesías.

L'idea del judaisme del mesías diferix substancialment de l'idea cristiana del Mesías. En el judaisme ortodox, la tasca del mesías és introduir l'Era Mesiánica, un event únic i un presunt mesías que és assessinat abans de completar la tasca (és dir, obligar a tot Israel a caminar en el camí de la Torá, reparant les breches en observança, barallar les guerres de Deu, construir el Temple en el seu lloc, reunir-se en els exiliats dispersos d'Israel) no és el mesías. Maimónides afirma:

Pero si no va tindre èxit en tot açò o va ser assessinat, definitivament no és el Mashiach promés en la Torá ... i Deu solament ho va nomenar per a provar a les masses.[17]


Els judeus creuen que el mesías complirà les profecies mesiánicas dels profetes Isaías i Ezequiel.[18][19][20][21] Segons Isaías, el mesías serà un descendent patern del rei David.[22] S'espera que retorne als judeus a la seua terra natal i reconstruïxca el Temple, regne com a Rei i marque el començ d'una era de pau[23] i comprenga on "el coneiximent de Deu" ompli la terra,[24] duent a les nacions a "terminar reconeixent els errors que varen fer en Israel"[25] Ezequiel diu que el mesías redimirá als judeus.[26]

La visió judeua de Jesús està influenciada pel fet de que Jesús va viure mentres el Segon Temple estava de peu, i no mentres els judeus estaven exiliats. Mai va regnar com a Rei, i no va haver una era posterior de pau o gran coneiximent. Jesús va morir sense completar part de qualsevol de les tasques mesiánicas, prometent una segona vinguda. En lloc de ser redimidos, els judeus varen ser posteriorment exiliats d'Israel, i el temple va ser destruït anys més vesprada i no reconstruït. Estes discrepàncies varen ser notades per erudits judeus que eren contemporàneus de Jesús, com va senyalar més vesprada Nahmánides, qui en 1263 va observar que els rabinos del seu temps varen rebujar a Jesús com el mesías.[27]

El rabino Moshe David Valli, un estudiant de Moshé Jaim Luzzatto (Ramjal), explica que se suponia que Jesús era el Mashiaj ben Yoseph[28] de la generació, predecessor del segon mesías (Mashiaj ben David), pero va fallar en la seua tasca i va terminar convertint-se en un fals Mesías i es va extraviar. El rabino Aryeh Kaplan explica el concepte esotèric de la consciència de Deu i la consciència de Crist, no que ell fora Deu en este món, sino que experimenta una consciència de mashiaj-cristo. Jesús és el Mashiaj ben Yoseph, alguns es confonen i expliquen que és el fill de José i María. El Talmud en el sanedrín 67A ho explica com el fill d'una relació promiscua en el soldat romà Pandira i María Magdalena, qui estava casada en Papus Ben Yehudah.

Ademés, el judaisme veu que les afirmacions cristianes de que Jesús és el mesías textual de la Bíblia hebrea es basa en traduccions incorrectes,[29][30] en l'idea de que Jesús no va complir en cap dels requisits del Mesías judeu.

Profecia i Jesús

[editar | editar còdic]

Segons la Torá (Devarim Plantilla:Bíblia i 18:18-22), el criteri per a que una persona siga considerada profeta o parle per Deu en el judaisme és que deu seguir al Deu d'Israel (i a cap atre deu); no deu descriure a Deu de manera diferent a com se sap que és de les Escritures; no deu advocar per un canvie en la paraula de Deu ni declarar que Deu ha canviat d'opinió i desija coses que contradiuen la seua paraula eterna ya establida.[31] No existix un concepte del Mesías "complint la llei" per a lliberar als israelitas del seu deure mantindre les mitzvot en el judaisme, com s'entén en gran part del cristianisme o el judaisme mesiánico.

Hi ha dos tipos de "fals profeta" reconeguts en la Bíblia hebrea: el que diu ser profeta en nom de l'idolatría, i el que diu ser profeta en nom del Deu d'Israel, pero declara que qualsevol paraula o manament (mitzvá) que Deu ha dit ya no s'aplica, o fa declaracions falses en nom de Deu.[32] Com el judaisme tradicional creu que la paraula de Deu és verdadera eternament, algú que diu parlar en nom de Deu pero que es desvia de qualsevol manera de lo que Deu mateixa ha dit, llògicament no pot ser inspirat per l'autoritat divina. Deuteronomio 13:1 diu simplement: "Vés en conte d'observar solament lo que t'ordene; no agregues ni lleves d'ell".[33][34][35]

Inclús si algú que sembla ser un profeta pot realisar actes o signes sobrenaturals, cap profeta o somiador pot contradir les lleis ya establides en la Bíblia.[36][37] Per lo tant, qualsevol divergència exposta per Jesús dels principis del judaisme bíblic ho descalificaria de ser considerat un profeta en el judaisme. Esta va ser l'opinió adoptada pels contemporàneus de Jesús, segons la tradició rabínica com s'afirma en el Talmud (Nashim 48b) "quan Malaquías va morir, la Profecia es va anar d'Israel". Com Malaquías va viure sigles abans que Jesús, està clar que els rabinos dels temps talmúdicos no veen Jesús com un profeta divinament inspirat. Ademés, la Bíblia mateixa inclou un eixemple d'un profeta que podia parlar directament en Deu i podia fer milacres pero era "mal",[38] en forma de Balaam.

Jesús i salvació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Salvació.


El judaisme no compartix el concepte cristià de salvació, ya que no creu que les persones naixquen en "pecat original".[39] El judaisme sosté, en canvi, que una persona que peca pot arrepenedir-se d'eixe pecat i, en la majoria dels casos, que siga perdonat.[40]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Mishneh Torah, Sefer Shofetim, Melachim uMilchamot, Chapter 11, Halacha 4. Chabad translation by Eliyahu Touge.
  2. ↑ «Devarim - Deuteronomy - Chapter 6 (Parshah Va'etchanan)» (en en). www.chabad.org. Consultat el 1 de maig de 2020.
  3. ↑ «[1]», The Canadian Jewish News. Consultat el 11 de març de 2015.
  4. ↑ Plantilla:Bíblia
  5. ↑ Plantilla:Bíblia
  6. ↑ Rabbi Shraga Simmons, «Why Jews Don't Believe in Jesus». Archivat des d'el original, el 16 de març de 2006. Consultat el 14 de març de 2006., "Why Jews Don't Believe in Jesus", Ohr Samayach - Ask the Rabbi, accessed March 14, 2006; "Why don't Jews believe that Jesus was the messiah?" [2] archivat en Wayback Machine., AskMoses.com, accessed March 14, 2006.
  7. ↑ El concepte de Trinitat és incompatible en el judaisme:
  8. ↑ Johnson, Paul (1987). A History of the Jews, HarperCollins, pp. 144. ISBN 0-06-091533-1.
  9. ↑ Maimonides, Mishné Torá Madda Yesodei ha-Torah 1:5
  10. ↑ Kaplan, Aryeh (1985). «From Messiah to Christ», The Real Messiah? A Jewish Response to Missionaries, Nova York: National Conference of Synagogue Youth, p. 33. ISBN 1-879016-11-7. «Durant la seua vida, Jesús a sovint parlava de Deu com "el meu Pare Celestial". Per als judeus, esta era una expressió poètica comuna, i encara s'usa en les oracions judeues. Per als gentils pagans, no obstant, tenia una connotació molt més lliteral.»
  11. ↑ «Principal Beliefs of Judaism - Israel & Judaism Studies». www.ijs.org.au. Consultat el 8 de decembre de 2016.
  12. ↑ «Anthropomorphism | Jewish Virtual Library». www.jewishvirtuallibrary.org. Consultat el 8 de decembre de 2016.
  13. ↑ Deuteronomio, 4:12. «El Senyor et va parlar des del mig del fòc; vares escoltar el sò de les paraules, pero no vares vore cap image, solament una veu.»
  14. ↑ Èxodo, pp. 25:20. «... perque el home no em vorà ni viurà.»
  15. ↑ «[3]». Consultat el 8 de decembre de 2016.
  16. ↑ «Chapter 1: G-D Part 1». torah.org. Consultat el 8 de decembre de 2016.
  17. ↑ Maimonides, Hilchos Melachim 11:4-5.
  18. ↑ Nahmanides en el seu disputa en Pablo Christiani en 1263 paràgraf 49.
  19. ↑ Simmons, Rabbi Shraga, "Why Jews Don't Believe in Jesus" [4] archivat en Wayback Machine., accessed March 14, 2006.
  20. ↑ "Why Jews Don't Believe in Jesus", Ohr Samayach - Ask the Rabbi, accessed March 14, 2006.
  21. ↑ "Why don't Jews believe that Jesus was the messiah?" [5] archivat en Wayback Machine., AskMoses.com, accessed March 14, 2006.
  22. ↑ Plantilla:Bíblia
  23. ↑ Plantilla:Bíblia
  24. ↑ Plantilla:Bíblia
  25. ↑ Plantilla:Bíblia
  26. ↑ Plantilla:Bíblia
  27. ↑ Nahmanides in the Disputation of Barcelona with Pablo Christiani in 1263 paragraph 103.
  28. ↑ Mashiaj ben Yoseph
  29. ↑ Michoel Drazin (1990). Their Hollow Inheritance. A Comprehensive Refutation of Christian Missionaries, Gefen Publishing House, Ltd.. ISBN 965-229-070-X.
  30. ↑ Troki, Isaac. "Faith Strengthened" [6] archivat en Wayback Machine..
  31. ↑ Mishneh Torah Madah Yeshodai HaTorah 8:7-9
  32. ↑ Una font per a açò és Deuteronomio 18:20, que es referix als falsos profetes que diuen parlar en nom de Deu.
  33. ↑ Rich, Tracey, "Prophets and Prophecy", Judaism 101, accessed March 14, 2006.
  34. ↑ Frankel, Rabbi Punches, "Covenant of History", Orthodox Union of Jewish Congregations of America, accessed March 14, 2006.
  35. ↑ Edwards, Laurence, "Torat Hayim - Living Torah: No Rest(s) for the Wicked" [7] archivat en Wayback Machine., Union of American Hebrew Congregations, accessed March 14, 2006.
  36. ↑ Deuteronomio 13: 1-5 i 18: 18-22
  37. ↑ Buchwald, Rabbi Ephraim, "Parashat Re'eh 5764-2004: Identifying a True Prophet" [8] archivat en Wayback Machine., National Jewish Outreach Program, accessed March 14, 2006
  38. ↑ «Balaam the Prophet of Error» (en en-us). The Church of God International. Consultat el 1 de maig de 2020.
  39. ↑ Kolatch, Alfred (2000). «Judaisme i cristianisme», El segon llibre judeu de per qué, Middle Village, New York: Jonathan David Publishers, Inc., pp. 61–64. ISBN 978-0-8246-0314-4. «El pecat original, el naiximent virginal, la Trinitat i l'expiació vicaria es troben entre els conceptes que els cristians abracen pero que els judeus rebugen ... La doctrina del pecat original és totalment inacceptable per als judeus (com lo és per a les sectes fonamentalistes cristianes com els batistes i les assamblees de Deu). Els judeus creuen que el home entra al món lliure de pecat, en un ànima pura, inocent i sense taca.»
  40. ↑ Gerondi, Yonah (1981). שערי תשובה (en he, en), Nanuet, New York: Feldheim Publishers. ISBN 978-0-87306-252-7.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Visió_del_judaisme_sobre_Jesús&oldid=882384»