Anar al contingut

Bíblia hebrea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Bíblia hebrea


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
Erro al crear miniatura:
Fragmente del Tanaj.
Erro al crear miniatura:
Tanaj en espanyol. Bíblia d'Alba, 1422-1433, fols. 68v-69r: Moisés i el creuament del Mar Rojo.

El Tanaj (de l'acrònim hebreu תַּנַךְ tanaj) o bíblia hebrea, també conegut com Mikrá,[nota 1] és el conjunt dels vintiquatre llibres sagrats canònics en el judaisme. Es dividix en tres grans parts: la Torá (Llei), els Nevi'im (Profetes) i els Ketuvim (Escrits). Els texts estan escrits majoritàriament en hebreu antic, encara que també hi ha passages en arameo antic (Llibre de Daniel, Llibre d'Esdras, i uns atres). El text hebreu tradicional rep el nom de text masorético. L'Antic Testament de la Bíblia catòlica inclou sèt llibres (i algunes adició) que no formen part del Tanaj hebreu. Estos es denominen deuterocanónicos. Les Bíblies protestants seguixen el cànon hebreu i, per tant, contenen 39 llibres en l'Antic Testament. La diferència numèrica entre els 24 llibres del Tanaj i els 39 de les Bíblies protestants es deu a una distinta forma de dividir i agrupar els mateixos texts. L'Iglésia catòlica reconeix 46 llibres en l'Antic Testament. Les Iglésies ortodoxes, per la seua banda, accepten un número major de llibres, entre 49 i 51 llibres.

Terminologia

[editar | editar còdic]

L'acrònim Tanaj són les tres lletres inicials hebrees (en la puntuació diacrítica que servix de vocal) de cada una de les tres parts que componen les escritures judeues:

  1. La Torá (תּוֹרָה), ‘Instrucció’ o ‘Llei’ - els cinc llibres de Moisés (Génesis, Èxodo, Levítico, Números i Deuteronomio)
  2. Els Nevi'im (נְבִיאִים), ‘Profetes’
  3. Els Ketuvim (כְּתוּבִים), ‘Escrits’ o ‘Hagiógrafos’

En un principi, la paraula Torá en el seu us més genèric també servix per a la Bíblia judeua en la seua totalitat (les tres parts), encara que en la seua més llimitat sentit es referix a la primera part del Tanaj, el nom del qual rep. La lletra inicial kaf de כְּתוּבִים (Ketuvim) (s'escriu de dreta a esquerra) és lletra final en l'acrònim תַּנַ"ךְ (Tanaj), i, per ser última lletra, pren la forma de kaf final ( ךְ ) i es pronuncia suau, com a J, no com a K; per això és Tanaj i no “Tanak”. En l'àmbit acadèmic, molts estudiosos de ciències bíbliques defenen l'us del terme Bíblia hebrea (o escritures hebrees) com a substitut dels térmens menys neutrals en connotacions judeues o cristianes (com Tanaj o Antic Testament).[1][2] A la seua volta, atres estudiosos li veuen el terme Bíblia hebrea una interpretació més be llingüística (texts escrits originalment en hebreu i arameo antics), per lo que seguixen usant els atres térmens per a referir-se als compendios concrets de llibres judeus i cristians.[3]

En hebreu, la paraula Tanaj servix per a la Bíblia judeua mentres que per a la Bíblia cristiana (tant Antic com a Nou Testament) s'usa la paraula llatina ביבליה (Bíblia, que coincidix en la forma espanyola). A la seua volta, la traducció de la paraula Tanaj a atres idiomes en l'àmbit judeu és senzillament Bíblia en l'idioma que correspon (Bible, Bibel, Bijbel, etc.).[4]

Història

[editar | editar còdic]

La llista (o cànon palestinense) de llibres bíblics hebreus inspirats va quedar establida definitivament per al judaisme en el II pel consens d'un grup de sabio rabinos que havien conseguit escapar del sege de Jerusalem en l'any 70 i que havien fundat una escola en Yamnia. A estos llibres se'ls coneix com protocanónicos, i formen el Cànon Palestinense o Tanaj. Hui en dia, no obstant, esta teoria ha segut totalment descartada pels estudiosos. (Vore: https://en. wikipedia. org/wiki/Council_of_Jamnia). Este cànon va significar el rebuig d'alguns llibres, que varen passar a conéixer-se com deuterocanónicos, que un grup de mestres judeus havia inclós en el Cànon d'Aleixandria o Bíblia dels Setanta en el II La forma “deuterocanónico” significa ‘segon cànon’ en contrast en el terme “protocanónico” que significa ‘primer cànon’. No obstant el primer cànon, en orde cronològic, va anar el d'Aleixandria.

Contingut

[editar | editar còdic]

Gèneros i temes

[editar | editar còdic]

El Tanaj inclou diversos gèneros. Més de la mitat consistix en narracions, és dir, descripcions d'acontenyiments ambientats en el passat. Elevítico i gran part de l'Èxodo i els Números contenen material jurídic. Ellibre dels Salms és una colecció d'himnes, pero en atres parts del Tanaj, com a Èxodo 15, 1 Samuel 2 i Jonás 2, s'inclouen cançons. Llibres com a Proverbis i Eclesiastés són eixemples de lliteratura sapiencial.[5]

Atres llibres són eixemples de profecia. En els llibres profètics, un profeta denuncia el mal o prediu lo que Deu farà en el futur. Un profeta també pot descriure i interpretar visions. Ellibre de Daniel és l'únic llibre del Tanaj que sol descriure's com lliteratura apocalíptica. No obstant, atres llibres o parts de llibres han segut cridats proto-apocalípticos, com Isaías 24-27, Joel, i Zacarías 9-14.[6]

Un tema central a lo llarc del Tanaj és el monoteisme, l'adoració a un sol Deu. El Tanaj va ser creat pels israelitas, un poble que vivia en el context cultural i religiós del antic Propenc Oriente. Les religions de l'antic Propenc Orient eren politeistes, pero els israelitas varen rebujar el politeisme en favor del monoteisme. La biblista Christine Hayes escriu que la Bíblia hebrea va ser "el registre de la revolució religiosa i cultural [dels israelitas]".[7]

Segons l'especialiste en la Bíblia John Barton, "YHWH es presenta sistemàticament a lo llarc de les [Escritures hebrees] com el Deu que va crear el món, i com l'únic Deu del que Israel deu ocupar-se".[6] Esta relació especial entre Deu i Israel es descriu en térmens d'un pacte. Com a part del pacte, Deu entrega al seu poble la terra promesa com a possessió eterna. El Deu de l'aliança és també un Deu de redenció. Deu llibera al seu poble d'Egipte i intervé contínuament per a salvar-ho dels seus enemics.[8]

El Tanaj impon requisits ètics, incloent la justícia social i la purea ritual (Tumah i taharah). El Tanaj prohibix l'explotació de viudes, òrfens i atres grups vulnerables. Ademés, el Tanaj condena l'assessinat, el robo, el soborn, la corrupció, el comerç enganyós, l'adulteri, el incesto, el bestialisme i els actes homosexuals. Un atre tema del Tanaj és la teodicea, que mostra que Deu és just encara que el mal i el sofriment estiguen presents en el món.[9]

Narrativa

[editar | editar còdic]

El Tanaj comença en el relat de la creació del Génesis.[10] Génesis 12-50 remonta els orígens israelitas als patriarcas: Abraham, el seu fill Isaac i el seu net Jacob. Deu promet a Abraham i als seus descendents la bendició i la terra. El pacte que Deu fa en Abraham es materialisa en la circumcisió masculina. Els fills de Jacob es convertixen en els antepassats de les dotze tribus d'Israel. El fill de Jacob José és venut com a esclau pels seus germans, pero es convertix en un home poderós en Egipte. Durant una hambruna, Jacob i la seua família s'establixen en Egipte.[11]

Els descendents de Jacob varen viure en Egipte 430 anys. Despuix del Èxodo, els israelitas vaguen pel desert durant 40 anys.[12] Deu dona als israelitas la Llei de Moisés per a guiar el seu comportament. La llei inclou regles tant per al ritual religiós com per a l'ètica. Este còdic moral exigix justícia i conte dels pobres, les viudes i els òrfens. L'història bíblica afirma l'amor incondicional de Deu pel seu poble, pero aixina i tot ho castiga quan no complix el pacte.[13]

Deu conduïx a Israel a la terra promesa de Canaán,[14] que conquisten a la veta de cinc anys. Durant els següents 470 anys, els israelitas varen ser dirigits per juges. Posteriorment, el govern va passar a ser una monarquia. El Regne unit d'Israel va ser governat primer per Saúl i després per David i el seu fill Salomón. Va ser Salomón qui va construir el Primer Temple en Jerusalem.[12] Despuix de la mort de Salomón, el regne unit es va dividir en el Regne d'Israel septentrional en capital en Samaria i el Regne de Judá meridional centrat en Jerusalem.[15]

El regne del nort va sobreviure durant 200 anys fins que va ser conquistat pel Assiri en el 722 a. C. El Regne de Judá va sobreviure durant més temps, pero va ser conquistat pel Babilonios en 586 a. C. El Temple va ser destruït i molts judaizantes varen morir. El Temple va ser destruït, i molts judeus varen ser exiliats a Babilonia. En 539 a. C., Babilonia va ser conquistada per Ciro el Gran de Pèrsia, que va permetre als exiliats tornar a Judá. Entre 520 i 515 a. C., el Temple va ser reconstruït.[16]

Llibres

[editar | editar còdic]

Els llibres en el Tanaj s'agrupen en tres conjunts: la Llei o Instrucció (Torá), els Profetes (Nevi'im) i els Escrits (Ketuvim). A continuació s'enumeren els llibres que pertanyen a cada apartat:

Torá (תּוֹרָה) Llei o Instrucció

[editar | editar còdic]

La Torá es coneix també com el Pentateuco, del grec πέντε, pente, ‘cinc’, i τεῦχος, teûjos, ‘funda per a llibres’; provinent del hebreu חֲמִשָּׁה חֻמְשֵׁי תּוֹרָה, Jamishá Jumshei Torá, ‘els cinc quints de la Torá’ o simplement חֻמָּשׁ, Jumash, ‘cinc’, una conjugació de חמש (Jamesh).

  1. Génesis (בֵרֵאשִׁית) [bereshit ‘en el començ’]
  2. Èxodo (שְמוֹת) [shmot ‘noms’]
  3. Levítico (וָיִקְרָא) [vayikra ‘(i) ho va cridar’]
  4. Números (בַמִדְבָר) [bamidbar ‘en el desert’]
  5. Deuteronomio (דְבָרִים) [dvarim ‘paraules’]

Nevi'im (נְבִיאִים) o els Profetes

[editar | editar còdic]
  1. Josué (יֵהוֹשע) o (יֵהוֹשוּע) [Yehoshua ‘Yeho (nom de Deu) és salvació’, ‘salvador’]
  2. Juges (שוֹפְטִים) [Shoftim ‘juges’]
  3. Samuel (I Samuel i II Samuel) (שְמוּאֶל) [Shmuel ‘Deu escolta’]
  4. Reis (I Reis i II Reis) (מֶלַכִים) [melajim ‘reis’]
  5. Isaías (יֶשַעָיה) [Yeshayah ‘ Yah (nom De Deu) salvarà’] o (יֶשַעָיהוּ) [Yeshayahu]
  6. Jeremías (יִרְמִיה) [Irmiya ‘ Ya (nom De Deu) alça’] o (יִרְמִיהוּ) [Irmiyahu]
  7. Ezequiel (יֶחֵזְקֵאל) [Yejezquel ‘Deu enfortirà’]
  8. Ellibre dels 12 profetes menors: (תְרֶי עַשַר) [treyə torrar, en arameo, ‘dotze’]
    • Oseas (הוֹשֶע) [Hoshe'a ‘va salvar’]
    • Joel (יוֹאֶל) [‘Ell és Deu’]
    • Amós (עַמוֹס) [Amos ‘ocupat’, ‘el que du la càrrega’]
    • Abdías (עוֹבַדְיה) [Ovadyah ‘Siervo de Yah (nom De Deu)’]
    • Jonás (יוֹנַה) [Yonah ‘coloma’]
    • Miqueas (מִיכַה) [Mijah, hi ha els qui pensen que significa ‘¿quí com Yah?’]
    • Nahum (נַחוּם) [Najum ‘confortado’]
    • Habacuc (חָבַקוּק) [Javaquq, una planta, en acadio, o ‘abraçat’]
    • Sofonías (צְפַנְיה) [Tzfaniyah ‘nort De Yah ’,ocultat de Yah’ o ‘aigua de Yah’]
    • Hageo (חָגַי) [Jagay ‘descans’ en llengües semíticas, ‘el meu descans’ en hebreu]
    • Zacarías (זכַרְיה) [Zakhariyah ‘Yah(nom De Deu) s'acorda’]
    • Malaquías (מַלְאַכָי) [Malají ‘el meu mensager’, o ‘el meu àngel’]

Ketuvim (כְּתוּבִים) o els Escrits

[editar | editar còdic]
  1. Salms (תְּהִילִים) [Tehilim ‘alabanzas’]
  2. Proverbis (מִשְׁלֵי) [Mishlei ‘semblar-se’, ‘ser semblant’; en la seua forma intensiva, ‘comparar’, ‘assemblar’]
  3. Job (אִיּוֹב) [Iyov ‘aquell que soporta penalidades’]
  4. El Cantar dels Cantares (שִׁיר הַשִּׁירִים) [Shir#irim —superlatiu— ‘el més bell de les vores’, ‘la vora per excelència’]
  5. Rut (רוּת) [Rut ‘la companyera fidel’]
  6. Llamentacions (איכה) [Eijah]
  7. Eclesiastés (קֹהֶלֶת) [Qohéleth ‘el congregador’]; (ἐκκλησιαστής) [Ekklesiastés ‘membre de la congregació’ o ‘membre de l'assamblea’]
  8. Ester (אסתר) [Ester] o (הדסה) [Hadasa] [‘mirto’, ‘arrayán’ o ‘murta’], [Ester, en assiri-babilònic, ‘astre’ o ‘estrela’]
  9. Daniel (דָּנִיּאֵל) [Daniyyel ‘Deu és el meu Juge’ o ‘juí de Deu’].
  10. Esdras-Nehemías: compost per Esdras (עזרא) [Ezrá ‘al que Deu ajuda’] i Nehemías (נְחֶמְיָה) [Nejemyah o Nejemyahu ‘reconfortado per Deu’]
  11. Cròniques (I Cròniques i II Cròniques) [Divrei HaYamim Alef, Bet]

Llenguage i pronunciació

[editar | editar còdic]

El sistema d'escritura original del text hebreu era un abjad: consonants escrites en algunes lletres vocàliques aplicades (matres lectionis). Durant la primerenca Edat Mija, els erudits coneguts com Masoretas varen crear un únic sistema formalisat de vocalisació. Açò va ser realisat principalment per Aaron ben Moses ben Asher, en l'escola de Tiberias, basant-se en la tradició oral per a la llectura del Tanaj, d'ahí el nom de vocalisació tiberiana. També incloïa algunes innovacions de Ben Naftali i dels Exiliats babilònics.[17] A pesar del procés comparativament tardà de codificació, algunes fonts tradicionals i alguns judeus ortodoxos sostenen que la pronunciació i cantilación deriven de la revelació en el Sinaí, ya que és impossible llegir el text original sense pronunciacions i pauses de cantilación. [18] La combinació d'un text מקרא mikra), la pronunciació (ניקוד niqqud) i la cantilación (טעמים et'amim) permeten allector comprendre tant el significat simple com els matisos en la fluïdea de les frases del text.

Número de paraules distintes utilisades

[editar | editar còdic]

El número de paraules distintes en la Bíblia hebrea és de 8.679, de les quals 1.480 són hapax legomena,[19]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where paraules o expressions que apareixen una sola volta. El número de raïls semíticas distintes, en les que es basen moltes d'estes paraules bíbliques, és d'aproximadament 2000.[19]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where 

Traduccions

[editar | editar còdic]

El Tanaj està sent actualment traduït del hebreu antic i el arameo antic al hebreu modern en l'Estat d'Israel, en l'anomenada traducció Tanaj Ram.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Safire, William. nytimes. com/1997/05/25/magazine/the-new-old-testament. html The New Old Testament..
  2. ↑ Hamilton, Mark. «pbs. org/wgbh/pages/frontline/shows/religion/first/scriptures. html From Hebrew Bible to Christian Bible: Jews, Christians and the Word of God». «Modern scholars often use the term 'Hebrew Bible' to avoid the confessional terms Old Testament and Tanakh.»
  3. ↑ Wheeler, Douglas; D, Douglas a Wheeler Ph (2011-03-02). google. com/books? id=5kn2mQEACAAJ&newbks=0&hl=es Hebrew Bible Study Methodology: Understanding the Scriptures As They Were Written (en en), CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 978-1-4609-7321-9.
  4. ↑ Peretz, Yojanan (2015). google. de/books? id=xOgbrgEACAAJ&dq=nombres+del+tanaj Bíblia De l'Hebreu A l'Espanyol -Tanaj, CreateSpace Independent Publishing Platform. ISBN 9781507662045.
  5. ↑ Barton, John (2001). «Introduction to the Old Testament», The Oxford Bible Commentary, Oxford University Press, pp. 8-9. doi:10.1093/acref/9780198755005.001.0001. ISBN 9780198755005.
  6. ↑ 6,0 6,1 Barton, 2001, p. 9.
  7. ↑ Hayes, Christine (2012). google. com/books? id=SKbkXYHxvlAC Introducció a la Bíblia, Yale University Press, p. 3. ISBN 9780300188271.
  8. ↑ Barton, 2001, pp. 9-10.
  9. ↑ Barton, 2001, p. 10.
  10. ↑ Collins, John J. (2018). Introducció a la Bíblia hebrea, 3rd edició, Fortress Press, p. 13. ISBN 978-1-5064-4598-4.
  11. ↑ Carr, David M. (2021). google. com/books? id=p08lEAAAQBAJ La Bíblia hebrea: A Contemporary Introduction to the Christian Old Testament and the Jewish Tanakh, 2nd edició, Wiley Blackwell, pp. 52-53. ISBN 9781119636670.
  12. ↑ 12,0 12,1 Collins, 2018, p. 13.
  13. ↑ Goodman, Martin (2017). org/details/historyofjudaism0000good_z2n1 Una història del judaisme, Penguin Books, p. 38. ISBN 978-1-846-14155-3.
  14. ↑ Goodman, 2017, p. 38.
  15. ↑ Goodman, 2017, p. 23.
  16. ↑ Collins, 2018, pp. 13-14.
  17. ↑ google. com/books? aneu=Gh6OHYcIZgkC&pg=PA20 La Masorah de la Bíblia Hebraica Stuttgartensia: Introducció i Glossari anotat, Wm. B. Eerdmans, p. 20. ISBN 978-0802843630.
  18. ↑ John Gill. org/details/dissertationconc00gill Dissertació sobre l'antiguetat de la llengua hebrea: Lletres, punts vocàlics i accents, G. Keith, pp. org/details/dissertationconc00gill/page/136 136-137. també org/details/dissertationconc00gill/page/250 pp. 250-255
  19. ↑ 19,0 19,1 Zuckermann, Ghil'ad (2020). oup. com/academic/product/revivalistics-9780199812790? lang=en&cc=us Revivalistics: From the Genesis of Israeli to Language Reclamation in Austràlia and Beyond, Nova York: Oxford University Press. ISBN 978-0199812790.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bíblia_hebrea&oldid=1114259»