Zambo (casta)
Es dia zambo (cafuzo en Brasil, llop en Mèxic,[1] i garífuna en la costa oriental caribenya o atlàntica d'Hondures, Nicaragua, Guatemala i Belize) a l'individu naixcut del mestiçage d'una persona negra en una persona indígena americana.
Oficialment, els zambos representen minories considerables en els països del noroest de Sudamérica: Colòmbia, Brasil, Veneçola, Guyana i Equador, aixina com en Panamà. Un número menut, pero notable, de zambos, resultat d'unions recents entre hòmens indígenes i dònes afroecuatorianas, és comuna en les principals ciutats costeres d'Equador i en la província d'Imbabura.
Els europeus categorizaron als grups humans presents en el periodo colonial americà com blancs, indis i negres, i les seues creus com mestizos, mulatos i zambos.
Aspectes demogràfics
[editar | editar còdic]En vàries regions d'Amèrica, els canvis demogràfics varen ser dràstics despuix de 1542 i, més vesprada, pel comerç d'esclaus (pràctica comuna en temps del Renaixença en Europa), es va propiciar que en algunes regions considerades colónies es trobaren persones de cultures i característiques genèticas distintes; esta interacció social pronte va terminar en unions entre persones de distintes raças.[2]
baix el sistema de castas existent en l'Amèrica hispana de la Colónia, el terme zambo originalment s'aplicava als fills d'una persona africana i una amerindia, o als fills de dos zambos. Durant este periodo existien atres térmens que denotaven el percentage major o menor dels zambos: és el cas del terme «cambujo», que es referia als descendents d'un zambo i un amerindio. Actualment, zambo s'utilisa per a fer referència a totes les persones en una cantitat significativa d'ancestros africans i amerindios.
Un cens realisat en 1610 en la Vila Imperial de Potosí, dona conte que entre els 160000 pobladors, es varen trobar "6 000 negres, mulatos i zambos d'entreambos sexes".[3]
Este mestiçage és molt freqüent en el Brasil (particularment en Pará, Amapá, Baïa i Maranhão), la regió costera d'Equador (Guayas, Esmeraldes, Santa Elena, Manabí), Veneçola i Panamà. En la costa caribenya d'Centroamérica, grups específics són coneguts com garífunas o misquitos.[4]
En Argentina, Paraguay i Uruguay la cantitat d'elements que podrien considerar-se zambos purs és molt baixa, ya que la majoria ha desaparegut en produir-se el mestiçage en indígenes, en blancs o en mestizos; no obstant, en els estrats socials baixos és freqüent trobar gent en traces tipo zambo. En Argentina, la població zamba es va concentrar principalment en la província de Santiago del Estero, a on es trobava l'escassa població negra.
En Chile, els zambos es varen donar en la Regió d'Atacama, a on varen radicar els pocs negres que vivien en Chile, principalment en la zona central, i que, en abolir-se l'esclavitut al voltant de 1820, varen emigrar cap al nort en busca de millors perspectives econòmiques, por cuanto en ser lliures varen deixar de ser atractius per als hacendados i terratinents, puix el fet de que els negres foren lliures significava que calia pagar-els, aumentant els costs de producció, situació que els hacendados i terratinents de la zona central no podien permetre's, considerant que, a conseqüència de la Guerra d'Independència, l'economia chilena estava casi destruïda, i l'agricultura en ruïnes. Tot això va significar que una gran massa de negres libertos quedara desocupada, i, d'esta massa, molts varen emigrar al nort, a on ademés del clima benigno, l'incipient negoci miner estava ávido de mà d'obra, ixcà forta i de baix cost. Eixa massa emigrada al nort es va mesclar en els indígenes locals, de les unions dels quals va sorgir una cantitat important de zambos. És important senyalar que durant la colónia, la zona d'Atacama-Copiapó era una de les zones chilenes en índexs més baixos de població, i dins d'esta escassea era encara més escassa la presència blanca espanyola; per això, hui en dia és molt fàcil vore en la ciutat de Copiapó persones en traces zambos, resultat de la fusió afroindígena.
En el Pacífic panameny i colombià existix una considerable població mestizada de negres i amerindios, si ben el component negre sembla ser menys important, i existix ademés certa mescla espanyola.
Els amerindios, en la seua major part, també acossats pel sistema social dels colonizadores europeus, varen ser comprensius en els esclaus escapats, als que varen proporcionar covil i aliment, i els fills del qual varen poder unir-se en els descendents dels indígenes. Tal és el cas del conegut com "Regne Zambo d'Esmeraldes", en el nort d'Equador.[5] En dos ocasions, grups d'esclaus negres embarcats en naus espanyoles varen conseguir escapar i varen trobar refugi en les poblacions indígenes de la zona, adoptant les seues costums i integrant-se socialment.[6] En dos ocasions, grups d'esclaus negres embarcats en naus espanyoles varen conseguir escapar i varen trobar refugi en les poblacions indígenes de la zona, adoptant les seues costums i integrant-se socialment.[6]
De la mateixa manera que durant el periodo esclaviste dels Estats Units, existixen casos en l'història llatinoamericana d'africans i amerindios units, formant assentaments per a defendre's front als colon europeus i als esclavista. Aixina, en Amèrica Llatina existixen vàries mostres d'estos assentaments conjunts d'africans i amerindios (cridats quilombos), com és el cas del quilombo de Palmares, en Brasil, que durant el seu periodo de major apogeu va aplegar a tindre una població de 30 000 habitants. La paraula zambo ha segut utilisada posteriorment en una forta connotació racista per a referir-se a tot descendent d'africans.
Actualitat
[editar | editar còdic]En Panamà es troba el major percentage de població zamba en el món (14%)cita requerida. Actualment, els zambos representen un grup considerable en països del noroest d'Amèrica del Sur, com la costa del Pacífic d'Equador. Un gran pero reseñable número de zambos és resultat de recents unions entre dònes amerindias i hòmens descendents d'africans. En Brasil, les comunitats existents (sobretot en la zona nort-occidental del país) es denominen cafuzos.
En Hondures són coneguts com garífunas, l'orige de la qual i història estan deslligats dels zambos que habiten en atres països del Carib i d'América Central (República Dominicana, Belize i Nicaragua). Eixemples de zambos o de persones en ascendència zamba destacats són l'ex dictador panameny Manuel Antonio Noriega, el exfutbolista chilé Jean Beausejour, o el cantant argentí King Àfrica.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
- ↑ Isidoro Moreno Navarrés(1969).Revista Espanyola d'Antropologia Americana.
- ↑ Carmen Salazar-Soldre(2002).Colonisació, resistència i mestiçage en les Américas - (Sigles XVI-XX].Abya-Yala.Quito, Equador:
- ↑ Guillaume Boccara(2002).Colonisació, resistència i mestiçage en les Américas - (Sigles XVI-XX].Abya-Yala.Quito, Equador:
- ↑ «Regne Zambo. Afroecuatorianos».
- ↑ 6,0 6,1 Julián Santamaría. «El regne zambo d'Esmeraldes».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zambo (casta)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.