Alfara del Patriarca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Alfara del Patriarca
Localisació d'Alfara del Patriarca respecte de la Comunitat Valenciana.png Escudo Alfara Patriarca.gif
Localisació d'Alfara del Patriarca respecte de l'Horta Nort.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°32′41″N 0°22′59″O
Altitut: 35 msnm
Superfície: 2 km²
Població: 3.348 hab.
Densitat: 1.674 hab./km²
Gentilici: Alfarer/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46115
Festes majors: Segona decena d'agost
Alcalde: Enrique Miguel Cuñat Sese (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Alfara del Patriarca


Alfara del Patriarca és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia[editar]

El escàs terme municipal de dos  km² està situat en l'Horta de Valéncia. Per això els accidents geogràfics són mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el casc urbà a una altitut de 35 m. L'única excepció és el barranc del Carraixet que travessa el terme municipal de nort a sur a escassa distancia del casc urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de gota freda en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la Sequia Real de Moncada.

Localitats llimítrofs[editar]

Alfara del Patriarca llimita en les següents localitats: Foyos, Moncada, Vinalesa i en las pedanies valencianes de Carpesa i Benifaraig.

Història[editar]

Restes de l'antic convent de Sant Dídac

Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una alqueria musulmana. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per Jaume I als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del Regne de Valéncia. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per Jaume I d'Aragó en l'any 1249 a Ximén Pérez de la localitat aragonesa de Tarazona. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el sigle XIV Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any 1396 venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any 1595 el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en 1601, el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i Burjassot a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el sigle XIX.

A nivell eclesiàstic l'iglésia d'Alfara estava adscrita a la parròquia de Moncada des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any 1818 quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.

Durant les Guerres carlistes fon escenari d'incursions de les tropes del general Cabrera i de la partida de El Serrador.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Silvino Palau Roig PSPV-PSOE
19831987 Adrián Carsí Serra AP-PDP-UL-UV
19871991 Fernando Brosell Esteban PPCV
19911995 Fernando Brosell Esteban PPCV
19951999 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE
19992003 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE
20032007 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE
20072011 Enrique Miguel Cuñat Sesé PSPV-PSOE
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

Conta en una població de 2.801 habitants en l'any 2005. El casc urbà se troba conurbat al de Moncada i este al de la pedania valenciana de Massarrojos formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2077
1.342 1.575 1.810 2.230 2.272 2.349 2.508 2.777 2.851 2.818 2.683 2.801 2.858 3.348

Economia[editar]

L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de regadiu destacant els tarongers i les llimeres, les creïlles, la dacsa i diverses hortalices.

No obstant en l'últim sigle s'ha desenrollat una chicoteta indústria especialisada en la fabricació de mistos, materials de construcció o insecticides.

Monuments[editar]

Monuments religiosos[editar]

  • Iglésia Parroquial. Edifici barroc edificat en l'any 1732 en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.

Monuments Civils[editar]

  • Casa de la Sirena . És una de les escasses alqueries fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de Benifaraig forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.
Castell-Palau de Cruïlles i plaça major
  • Palau de Cruilles. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que a soles queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del casc urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha segut declarat Monument d'Interés Cultural.

Festes[editar]

Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del més d'agost. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a la Mare de Déu d'Agost, sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de carrer puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vesprà de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen alfàbegues a la Mare de Déu, com és fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia 21 d'agost, fins al dia 26, se celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eixe any fan la festa de Sant Vicent Ferrer. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el sigle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 se celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el 26 d'agost, se celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la festa grossa, en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de 1595, el Patriarca. Ademés d'estes festes durant tot l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en giner, les falles en març i la festa de la Mare de Deu dels Desamparats que es celebra el segon dumenge de maig.

Accessos[editar]

La manera més senzilla d'aplegar des de la ciutat de Valéncia és a través del camí de Moncada que finalisa en el llímit d'esta última localitat en Alfara. El poble se troba a 12 km de Valéncia. Igualment es pot arrivar en coche des de Vinalesa, per el camí del Calvari de Carpesa i per el nort des de Nàquera.

També és possible aplegar gràcies a la llínea 1 de Metro Valencia gràcies a les estacions de Moncada-Alfara o la de Seminari-CEU ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de Moncada estan a escassos metros d'Alfara.

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa