Diferència entre les revisions de "Estònia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 32 edicions intermiges d'8 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
| nom_oficial = Estònia<br />
 
| nom_oficial = Estònia<br />
 
''Eesti Vabarik''<br />
 
''Eesti Vabarik''<br />
 
+
| image_bandera = Flag of Estonia.svg
| image_bandera = 125px-Flag of Estonia svg.png
+
| image_escut = Coat of arms of Estonia.svg
| image_escut = escut estonia.png
 
 
| image_escut_tamany = 90px
 
| image_escut_tamany = 90px
| image_mapa = 250px-LocationEstonia svg.jpg
+
| image_mapa = EU-Estonia.svg
 
| lema_nacional = <small> No té</small>
 
| lema_nacional = <small> No té</small>
| himne_nacional =''[[Mu isamaa, mu õnn ja rõõm]]''
+
| himne_nacional =''[[Mu isamaa, mu õnn ja rõõm]] ''
 
| capital =[[Tallin]]
 
| capital =[[Tallin]]
 
| capital_població = 401.821
 
| capital_població = 401.821
 
| capital_coord = 59°26′ N 24°45′ E
 
| capital_coord = 59°26′ N 24°45′ E
| ciutat_principal = Tallin
+
| ciutat_principal = [[Tallin]]
 
| festa_nacional=  
 
| festa_nacional=  
| idioma_oficial = [[Idioma estoni|Estoni]]
+
| idioma_oficial = [[Idioma estonià|Estonià]]
 
| govern =[[República parlamentària]]
 
| govern =[[República parlamentària]]
 
| dirigents_títuls = [[President]]<br />[[Primer Ministre]]
 
| dirigents_títuls = [[President]]<br />[[Primer Ministre]]
Llínea 43: Llínea 42:
 
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Alt'''</font>
 
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Alt'''</font>
 
| moneda = [[Corona estònia]]  
 
| moneda = [[Corona estònia]]  
| gentilici = Estoni, estònia
+
| gentilici = Estonià, Estoniana
 
| horari = EET (UTC+2)
 
| horari = EET (UTC+2)
 
| horari_estiu = EEST (UTC +3)
 
| horari_estiu = EEST (UTC +3)
Llínea 53: Llínea 52:
 
| nota1 =  
 
| nota1 =  
 
|}}
 
|}}
 +
'''Estònia''', oficialment '''República d'Estònia''' (en [[Idioma estonià|estonià]] ''Eesti VAbariik''), és una república bàltica situada en el nort-est d'[[Europa]]. Des de l'any [[2004]] forma part de l'[[Unió Europea]] i de la [[OTAN]]. Llimita al sur en [[Letònia]], al est en [[Rússia]], al nort en el [[golf de Finlàndia]] i al oest en el [[Mar Bàltic]].
  
'''Estònia''', oficialment '''República d'Estònia''' (en [[Idioma estoni|estoni]] ''Eesti VAbariik''), és una república bàltica situada en el nord-est d'[[Europa]]. Des de 2004 forma part de la [[Unió Europea]] i de la [[OTAN]]. Llimita al sur en [[Lletònia]], al est en [[Rúsia]], al nort en el [[golfo de Finlàndia]] i al oest en el [[Mar Bàltic]].
+
El poble estonià és ètnica i llingüísticament pròxim al [[finlandés]] i té forts llaços històrics i culturals en [[Escandinàvia]], a diferència dels atres dos [[Països bàltics]].
 
 
El poble estoni és ètnica i llingüísticament pròxim al finlandés i té forts llaços històrics i culturals en [[Escandinàvia]], a diferència dels atres dos [[Països bàltics]].
 
  
El 20 d'agost de 1991, el parlament proclamà la restauració de la independència d'Estònia, en el marc dels succesos d'agost de 1991 en la Unió Soviètica, sent reocneguda per les principals potències europees, els Estats Units i aceptà per la Unió Soviètica el 6 de setembre de 1991.
+
El [[20 d'agost]] de [[1991]], el parlament proclamà la restauració de la independència d''''Estònia''', en el marc dels successos d'agost de [[1991]] en la [[Unió Soviètica]], sent reconeguda per les principals potències europees, els [[Estats Units]] i acceptada per la [[Unió Soviètica]] el [[6 de setembre]] de [[1991]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 64: Llínea 62:
  
 
== Govern i política d'Estònia ==
 
== Govern i política d'Estònia ==
Estònia es regix pel sistema republicà de govern, en un president triat per cinc anys pel parlament unicameral. El govern o poder eixecutiu és eixedrcit pel primer ministre, designat pel president, junt en atres 14 secretaris de estat.
+
'''Estònia''' es rig pel sistema republicà de govern, en un president triat per cinc anys pel parlament unicameral. El govern o poder eixecutiu és eixercit pel primer ministre, designat pel president, junt en atres 14 secretaris d'estat.
  
El poder llegislatiu es troba radicat en el Riigikogu o Asamble del Estat, compost per 101 membres triats en base al sistema proporcional. Els seus integrants són elects per un periodo de quatre anys. Per sa part, el Poder Judicial està compost per tribunals de primera i segon instància, damunt dels quals es troba la Riigikohus o Cort Nacional, en 19 membres vitalicis triats pel Parlament d'una proposta del President.
+
El poder llegislatiu es troba radicat en el Riigikogu o Asamble del Estat, compost per 101 membres triats en base al sistema proporcional. Els seus integrants són electes per un periodo de quatre anys. Per sa part, el Poder Judicial està compost per tribunals de primera i segon instància, damunt dels quals es troba la Riigikohus o Cort Nacional, en 19 membres vitalicis triats pel Parlament d'una proposta del President.
  
Estònia s'ha convertit en u dels rpimers països en [[Vot electrònic]], tant per les eleccions presidencials com per a les parlamentàries.
+
Estònia s'ha convertit en u dels primers països en [[Vot electrònic]], tant per les eleccions presidencials com per a les parlamentàries.
  
== Organisació político-administrativa ==
+
== Organisació polític-administrativa ==
 
El país es troba dividit en 15 comtats (en estoni maakond, pl. maadonad).
 
El país es troba dividit en 15 comtats (en estoni maakond, pl. maadonad).
[[Image:Comtats d'estonia.png|thumb|left|300px|Comtats d'Estònia]]
+
[[File:Eesti maakonnad 2006.svg|thumb|left|300px|<center>Comtats d'Estònia</center>]]
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
Donat el creixiiment econòmic negatiu dels primers anys de independència, causat en part per les dificultats de la transició a un sistema d'economia de mercat, Estònia ha apostat per la lliberalisació de la economia, estimulà a la ivnersió extrangera, privatisacions i major cooperació en [[Finlàndia]]. Més de la mitat del seu comerci exterior heu ralisa en la Unió Europea, en la que ingresà en maig del 2004. Les principals exportacions d'Estònia són maquinària, gama eletrònica, fusta i textils.
+
Donat el creiximent econòmic negatiu dels primers anys d'independència, causat en part per les dificultats de la transició a un sistema d'economia de mercat, Estònia ha apostat per la lliberalisació de l'economia, estimulà a la inversió estrangera, privatisacions i major cooperació en [[Finlàndia]]. Més de la mitat del seu comerç exterior ho realisa en l'[[Unió Europea]], en la que ingressà en maig de l'any [[2004]]. Les principals exportacions d''''Estònia''' són maquinària, gama electrònica, fusta i textils.
  
La privatisació d'emrpeses està casi completa, soles el port i les centrals elèctricques principals que permaneixen en les mans del govern. Estònia està principalment influencià pels desenrolls en [[Alemanya]], [[Finlàndia]] i [[Suècia]], els seus principals socis comercials.
+
La privatisació d'empreses està casi completa, soles el port i les centrals elèctriques principals que permaneixen en les mans del govern. Estònia està principalment influencià pels desenrolls en [[Alemanya]], [[Finlàndia]] i [[Suècia]], els seus principals socis comercials.
  
Desde 1996 el govern apostà decidiament per les teconolgies de la informació, llançant el proyete Tiigrihüpe per a informatisar les escoles i millorar el accés de la població en la tecnologia. Estònia està al cap d'Europa en penetració d'Internet i telefonia mòbil,i el sector de les TIC té hui en dia gran relevància en el PIB del país.
+
Des de l'any [[1996]] el govern apostà decididament per les tecnologies de l'informació, llançant el proyecte Tiigrihüpe per a informatisar les escoles i millorar el accés de la població en la tecnologia. Estònia està al cap d'[[Europa]] en penetració d'Internet i telefonia mòvil,i el sector de les TIC té hui en dia gran rellevància en el PIB del país.
  
El comerç del turisme i del trànsit també va fer contribucions importants a la economia, que creix a un ritme del 11% anual i ya representa un 7% del PIB. Finlàndia i Suècia estan entre els socis més importants d'Estònia en comerç, ivnersió i turisme. Estònia continua sent lo que descriu el FMI com "eixecutant excepcional entre les economies de la transició", vigilà per una comisió bilateral que vela pel creiximent estable i fort, els pagaments internacionals, la estabilitat monetària i la transparència econòmica. El sistema bursàtil d'Estònia es gestiona a tra´ves de OMHEX, el jagant bàltic que controla les borses de Tallin i Helsinki, i Nòdia, que ademés porten conjunta la seguritat informàtica desde maig de 2001. En els últims anys l'economia de Estònia disfruta d'u dels majors creiximents de la Unió Europea.
+
El comerç del turisme i del trànsit també va fer contribucions importants a l'economia, que creix a un ritme del 11% anual i ya representa un 7% del PIB. [[Finlàndia]] i [[Suècia]] estan entre els socis més importants d'Estònia en comerç, inversió i turisme. Estònia contínua sent lo que descriu el FMI com "eixecutant excepcional entre les economies de la transició", vigilà per una comissió bilateral que vela pel creiximent estable i fort, els pagaments internacionals, la estabilitat monetària i la transparència econòmica. El sistema bursàtil d'Estònia es gestiona a través de OMHEX, el jagant bàltic que controla les bosses de Tallin i [[Helsinki]], i Nòdia, que ademés porten conjunta la seguritat informàtica des de maig de [[2001]]. En els últims anys l'economia de Estònia fruïx d'u dels majors creiximents de l'[[Unió Europea]].
  
 
== Cultura ==
 
== Cultura ==
{{AP|Cultura d'Estònia}}
+
L'única llengua oficial en Estònia és l'estonià. No obstant, en torn a un quart o un terç de la població d'Estònia és rusoparlant.
L'única llengua oficial en Estònia és el estoni. No obstant, en torn a un quart o un terci de la població estònia és rusoparlant.
+
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Estonia}}
 +
 
 +
 
 +
{{Països Europa}}
 +
{{UE}}
  
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]
 +
[[Categoria:Països d'Europa]]
 +
[[Categoria:Unió Europea]]
 +
[[Categoria:Membres de l'ONU]]
 
[[Categoria:Països de l'antiga Unió Soviètica]]
 
[[Categoria:Països de l'antiga Unió Soviètica]]
 +
{{Països URSS}}

Última revisió del 08:28 25 abr 2024

Estònia

Eesti Vabarik

Bandera de Estònia Escut de Estònia
Bandera Escut
Lema: No té
himne nacional: Mu isamaa, mu õnn ja rõõm
 
Situació de Estònia
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Tallin
401.821
59°26′ N 24°45′ E
ciutat més poblada Tallin
Idioma oficial Estonià
Forma de govern República parlamentària
Toomas Hendrik Ilves
Andrus Ansip
Independència
 •  • Data
Del URSS
24 d'agost de 1991
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 133*º
45.226 km² km2
4,56%
633 km
Població
 • Total
 • Densitat

1.332.893 (2005)
29,8 hab/km² hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita

$ 21.278 millons
$ 21.094
IDH
Moneda Corona estònia
‎Gentilici Estonià, Estoniana
Fus horari
 • en estiu
EET (UTC+2)
EEST (UTC +3)
Domini Internet .ee
Prefix telefònic ++372
Prefix radiofònic ESA-ESZ
Còdic ISO 804 / UKR / UA
Membre de: Unió Europea, ONU, OTAN, OSCE i COE

Estònia, oficialment República d'Estònia (en estonià Eesti VAbariik), és una república bàltica situada en el nort-est d'Europa. Des de l'any 2004 forma part de l'Unió Europea i de la OTAN. Llimita al sur en Letònia, al est en Rússia, al nort en el golf de Finlàndia i al oest en el Mar Bàltic.

El poble estonià és ètnica i llingüísticament pròxim al finlandés i té forts llaços històrics i culturals en Escandinàvia, a diferència dels atres dos Països bàltics.

El 20 d'agost de 1991, el parlament proclamà la restauració de la independència d'Estònia, en el marc dels successos d'agost de 1991 en la Unió Soviètica, sent reconeguda per les principals potències europees, els Estats Units i acceptada per la Unió Soviètica el 6 de setembre de 1991.

Història[editar | editar còdic]

Artícul principal → Història d'Estònia.


Govern i política d'Estònia[editar | editar còdic]

Estònia es rig pel sistema republicà de govern, en un president triat per cinc anys pel parlament unicameral. El govern o poder eixecutiu és eixercit pel primer ministre, designat pel president, junt en atres 14 secretaris d'estat.

El poder llegislatiu es troba radicat en el Riigikogu o Asamble del Estat, compost per 101 membres triats en base al sistema proporcional. Els seus integrants són electes per un periodo de quatre anys. Per sa part, el Poder Judicial està compost per tribunals de primera i segon instància, damunt dels quals es troba la Riigikohus o Cort Nacional, en 19 membres vitalicis triats pel Parlament d'una proposta del President.

Estònia s'ha convertit en u dels primers països en Vot electrònic, tant per les eleccions presidencials com per a les parlamentàries.

Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]

El país es troba dividit en 15 comtats (en estoni maakond, pl. maadonad).

Comtats d'Estònia

Economia[editar | editar còdic]

Donat el creiximent econòmic negatiu dels primers anys d'independència, causat en part per les dificultats de la transició a un sistema d'economia de mercat, Estònia ha apostat per la lliberalisació de l'economia, estimulà a la inversió estrangera, privatisacions i major cooperació en Finlàndia. Més de la mitat del seu comerç exterior ho realisa en l'Unió Europea, en la que ingressà en maig de l'any 2004. Les principals exportacions d'Estònia són maquinària, gama electrònica, fusta i textils.

La privatisació d'empreses està casi completa, soles el port i les centrals elèctriques principals que permaneixen en les mans del govern. Estònia està principalment influencià pels desenrolls en Alemanya, Finlàndia i Suècia, els seus principals socis comercials.

Des de l'any 1996 el govern apostà decididament per les tecnologies de l'informació, llançant el proyecte Tiigrihüpe per a informatisar les escoles i millorar el accés de la població en la tecnologia. Estònia està al cap d'Europa en penetració d'Internet i telefonia mòvil,i el sector de les TIC té hui en dia gran rellevància en el PIB del país.

El comerç del turisme i del trànsit també va fer contribucions importants a l'economia, que creix a un ritme del 11% anual i ya representa un 7% del PIB. Finlàndia i Suècia estan entre els socis més importants d'Estònia en comerç, inversió i turisme. Estònia contínua sent lo que descriu el FMI com "eixecutant excepcional entre les economies de la transició", vigilà per una comissió bilateral que vela pel creiximent estable i fort, els pagaments internacionals, la estabilitat monetària i la transparència econòmica. El sistema bursàtil d'Estònia es gestiona a través de OMHEX, el jagant bàltic que controla les bosses de Tallin i Helsinki, i Nòdia, que ademés porten conjunta la seguritat informàtica des de maig de 2001. En els últims anys l'economia de Estònia fruïx d'u dels majors creiximents de l'Unió Europea.

Cultura[editar | editar còdic]

L'única llengua oficial en Estònia és l'estonià. No obstant, en torn a un quart o un terç de la població d'Estònia és rusoparlant.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Països d'Europa
Albània    Alemanya    Andorra    Armènia    Àustria    Bèlgica    Bielorrússia    Bòsnia i Herzegovina    Bulgària    Chipre    Ciutat del Vaticà    Croàcia    Dinamarca    Eslovàquia    Eslovènia    Espanya    Estònia    Finlàndia    França    Geòrgia    Grècia    Hongria    Irlanda    Islàndia    Itàlia    Kosovo    Letònia    Liechtenstein    Lituània    Luxemburc    Malta    Moldàvia    Mónaco    Montenegro    Noruega    Països Baixos    Polònia    Portugal    Regne Unit    República de Macedònia del Nort    República Checa    Romania    Rússia    San Marino    Sèrbia    Suècia    Suïssa    Ucrània



Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia

Països que pertanygueren a la URSS · Flag of the Soviet Union.svg
Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan