68 396
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Geografia ==
== Geografia ==
El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alps]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulat pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.
El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alps]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulat pels Apenins; i finalment les terres insulars.
El sistema alpí s'extén pel territori italià en la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyós destaquen les formacions calcàrees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristalí, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicació en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alps]], entre estos i els Apenins, s'exten la planura del [[Po]] (el riu més llarc del país), fosa tectònica reomplida pels depòsits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriàtic pel llitoral NE de Itàlia.
El sistema alpí s'extén pel territori italià en la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyós destaquen les formacions calcàrees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristalí, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicació en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alps]], entre estos i els Apenins, s'exten la planura del [[Po]] (el riu més llarc del país), fosa tectònica reomplida pels depòsits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriàtic pel llitoral NE de Itàlia.
== Ecologia ==
== Ecologia ==
La major part d'Itàlia correspon al bioma de bosc mediterràneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bosc temperat de coníferes en els [[Alps]].
La major part d'Itàlia correspon al bioma de bosc mediterràneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els Apenins, i el bosc temperat de coníferes en els Alps].
Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents:
Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents:
* Bosc mixt dels [[Alps]] Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovènia|Eslovènia]].
* Bosc mixt dels [[Alps]] Dinarics, en el extrem est, en la frontera en [[Eslovènia|Eslovènia]].
* Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana.
* Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana.
* Bosc montà caducifoli dels [[Apenins]].
* Bosc montà caducifoli dels Apenins.
* Bosc temperat de coníferes
* Bosc temperat de coníferes
* Bosc dels [[Alps]].
* Bosc dels [[Alps]].
* Bosc mediterràneu
* Bosc mediterràneu
* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].
* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regió de [[Trieste]].
* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.
* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.
* Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la península Itàlica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], l'archipèlec Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.
* Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la península Itàlica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], l'archipèlec Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.
Itàlia és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des del [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que l'equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.
Itàlia és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des del [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que l'equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.
El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en l'any [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, Itàlia conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] és el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus és el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional és l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus.
El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en l'any [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, Itàlia conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com ho són el AC Milan, Inter de Milan i Juventus. El AC Milan és el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus és el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional és l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus.
La Selecció de [[fútbol]] d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en l'any [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en els anys[[1993]] i [[2007]].
La Selecció de [[fútbol]] d'Itàlia és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en l'any [[1968]]. De fet, ha conseguit atényer el número 1 del ranquing de la [[FIFA]] en els anys[[1993]] i [[2007]].
El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].
El italià tal i com es coneix i digam ''dialecte oficial'' és el [[toscà]]. A part de les llengües italianes també es parlen el [[provençal]], [[alemà]], [[eslové]], [[francoprovençal]], [[grec]], [[albanés]], [[català]], [[venecià]] i [[sart]].
[[Itàlia en els Jocs Olímpics|Itàlia en els Jocs Olímpics]].
== Referències ==
* [https://www.arteespana.com/arquitecturarenacentistaitaliana.htm Arquitectura Renacentista Italiana. Orígenes, arteespana.com]
* Carl Waldman of; Catherine Mason (2006). Encyclopedia of European Peoples. Infobase Publishing. p. 586. ISBN 978-1-4381-2918-1
* [https://web.archive.org/web/20090810232517/http://clima.meteored.com/clima-en-Europa-Italia-IY.html Clima en Italia, clima.meteored.com]
* Gian Luigi Beccaria, Italiano antico e nuovo, Milano, Garzanti, pag. 129, ISBN 88-1159807-9
* [https://www.oratlas.com/libro-mundial/italia/geografia CIA. «Italia - Geografía - Libro Mundial de Hechos»]
* [https://www.britannica.com/place/Italy/Revolution-restoration-and-unification Encyclopedia Britannica. «Italy»]
* [https://elpais.com/internacional/2011/11/12/actualidad/1321095070_662596.html «La crisis barre a Berlusconi del poder». El País]
== Bibliografia ==
* Guillotining, M., History of Earliest Italy, trans. Ryle, M & Soper, K. En Jerome Lectures, Seventeenth Series
* Keaveney, Arthur (1987). Rome and the Unification of Italy. London: Croom Helm
* Mack Smith, Denis. Modern Italy; A Political History. The University of Michigan Press
* Mallory, J.P. and D.Q. Adams, Encyclopedia of Indo-European Culture. London: Fitzroy and Dearborn, 1997.
* Mommsen, Theodor (1855). History of Rome, Book II: From the Abolition of the Monarchy in Rome to the Union of Italy. Leipzig: Reimer & Hirsel
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Italy}}
{{commonscat|Italy}}
{{Països Europa}}
{{Països Europa}}