L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Senyera (Ribera Alta)"

← Edició anterior
desferValencian (Discussió | contribucions)
Burócrates, Administradors
84 623 edicions
VisualWikitext
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Text reemplaça - 'Sant Joan d'Énova' a 'Sant Joanet'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:


== Geografia ==
== Geografia ==
Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca).
Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joanet]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca).


Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareixent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.  
Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareixent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.  
Llínea 13: Llínea 13:
== Història ==
== Història ==
Alqueria islàmica que en la conquista de [[Jaume I]] passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en [[1762]] a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons [[Cavanilles]], en [[1795]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[dacsa]], [[oli]] i [[forment]]; lloc de [[morisc]]s (30 cases en [[1609]]), despuix l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]] li fon concedida nova [[carta pobla]] en l'any [[1611]], pero en [[1646]] a soles tenia 18 cases.
Alqueria islàmica que en la conquista de [[Jaume I]] passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en [[1762]] a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons [[Cavanilles]], en [[1795]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[dacsa]], [[oli]] i [[forment]]; lloc de [[morisc]]s (30 cases en [[1609]]), despuix l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]] li fon concedida nova [[carta pobla]] en l'any [[1611]], pero en [[1646]] a soles tenia 18 cases.
== Administració ==
{{Alcaldes Espanya
  | Alcalde_1 = Eliseo Tomás Escuriet
  | Partit_1 = [[PSOE]]
  | Alcalde_2 = Eliseo Tomás Escuriet
  | Partit_2 = [[PSOE]]
  | Alcalde_3 = Juan Mario Ferrandis Climent
  | Partit_3 = Independent, AESI
  | Alcalde_4 = Miguel Ángel Tomás
Juan Mario Ferrandis Climent
  | Partit_4 = Independent, GIS
[[PSOE]]
  | Alcalde_5 = Juan Mario Ferrandis Climent
  | Partit_5 = [[PSOE]]
  | Alcalde_6 = Juan Mario Ferrandis Climent
  | Partit_6 = [[PSOE]]
  | Alcalde_7 = Ramiro Climent Espí
  | Partit_7 = [[PSOE]]-[[BLOC]]
  | Alcalde_8 = Ramiro Climent Espí
  | Partit_8 = [[PSOE]]-[[BLOC]]
  | Alcalde_9 = Pilar Alandes Grimaltos
  | Partit_9 = [[PPCV]]
  | Alcalde_10 = Pau Mascarós Alandes
Francisca Maria Momparler Orta
  | Partit_10 = [[Compromís]]
[[PSPV]]
  | Alcalde_11 = Francisca Maria Momparler Orta
  | Partit_11 = [[PSPV]]
  | Alcalde_12 = Francisca Maria Momparler Orta
  | Partit_12 = [[PSPV]]
}}


== Demografia ==
== Demografia ==
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]] conta en una població de 1.132 habitants.
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 1.122 habitants.
 
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
|-
 
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]]
|-
|-
| align=center| 831 || align=center| 834 || align=center| 838 || align=center| 885 || align=center| 920 || align=center| 937 || align=center| 952 || align=center| 1.038 || align=center| 1.080 || align=center| 1.141 || align=center| 1.200 || align=center| 1.143
| align=center| 831 || align=center| 834 || align=center| 838 || align=center| 885 || align=center| 920 || align=center| 937 || align=center| 952 || align=center| 1.038 || align=center| 1.080 || align=center| 1.141 || align=center| 1.200 || align=center| 1.143 || align=center| 1.132 || align=center| 1.122
|}
|}
</center>


== Economia ==
== Economia ==
La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a [[tarongers]], [[hortalices]] i [[blat]] de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són [[Vilanova de Castelló]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]], entre atres.
La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a [[tarongers]], [[hortalices]] i [[blat]] de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència.  
 
La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar.  
 
Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són [[Vilanova de Castelló]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]], entre atres.


== Edificis ==
== Edificis ==
Llínea 41: Llínea 79:


== Festes ==
== Festes ==
El [[26 de juliol]], en honor de Santa Ana i en el més d'[[Agost]] al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció. En Senyera també podem trobar festes de [[moros i cristians]], que se celebren conjuntament en les '''festes patronals''' l'última semana d'Agost.
El [[26 de juliol]], en honor de Santa Ana i en el més d'[[Agost]] al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció.
 
En Senyera també podem trobar festes de [[moros i cristians]], que es celebren conjuntament en les '''festes patronals''' l'última semana d'Agost.


== Personage ilustre ==
== Personages ilustres ==
*[[Antonio Escuriet San Pedro]] (Senyera, [[7 de maig]] de [[1904]] - Vilanova de Castelló, [[18 de febrer]] de [[1998]]) Fon un cicliste valencià que fon professional entre els anys [[1930]] i [[1942]].
* [[Antonio Escuriet San Pedro]] (Senyera, [[7 de maig]] de [[1904]] - Vilanova de Castelló, [[18 de febrer]] de [[1998]]) Fon un cicliste valencià que fon professional entre els anys [[1930]] i [[1942]].


== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 
== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}
* [https://www.senyera.es/ Ajuntament de Senyera]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Senyera INE. Població de Senyera]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Senyera (Ribera Alta)}}
{{commonscat|Senyera (Ribera Alta)}}
* [https://www.senyera.es/ Ajuntament de Senyera]
 
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
* [https://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 
{{Municipis de La Ribera Alta}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Senyera_(Ribera_Alta)»