Diferència entre les revisions de "Palau dels Borja" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 1:

[[Image:Les Corts del País Valencià 1.jpg|thumb|250px|Entrada principal al Palau dels Borja]]

El '''Palau de Benicarló''' o '''Palau dels Borja''' és la sèu oficial de les [[Corts Valencianes]], situat en el núcleu antic de la ciutat de [[Valéncia]]. Se tracta d'un edifici del [[~~arquitectura gòtica|~~gòtic]] civil, construït a finals del [[sigle XV]] per a la residència de la família [[Borja]], ducs de [[Gandia]]. Se va construir sobre un edifici anterior, a on estigué l'[[Escola d'Art i Gramàtica de Valéncia]] des de l'any [[1408]].

El '''Palau de Benicarló''' o '''Palau dels Borja''' és la sèu oficial de les [[Corts Valencianes]], situat en el núcleu antic de la ciutat de [[Valéncia]]. Se tracta d'un edifici del [[gòtic]] civil, construït a finals del [[sigle XV]] per a la residència de la família [[Borja]], [[Duc|ducs]] de [[Gandia]]. Se va construir sobre un edifici anterior, a on estigué l'[[Escola d'Art i Gramàtica de Valéncia]] des de l'any [[1408]].

== Història de l'edifici ==

El Palau ha estat sempre vinculat en la [[Ducat de Gandia|casa ducal de Gandia]] des de molt antic, en l'any [[1321]] l'infant Pere d'Aragó, pare del primer duc, rebia en herència diversos bens de l'almirant [[Bernat de Sarrià]] entre els quals hi havia ''"la seua casa en la ciutat de Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç"''.<ref>segons Pere Maria Orts</ref> Esta casa podia haver tengut com a veïna la propietat de [[Pere de Vilaragut]], que va ser adquirida (en el seu pati i horts) pel Consell Municipal en l'any [[1411]] per a instalar les escoles de la ciutat. Esta propietat (una agrupació de chicotetes vivendes entorn a un pati) davant de l'[[Iglésia de Sant Llorenç (Valéncia)|iglésia de Sant Llorenç]] ocupava part del solar del que seria l'actual Palau.

Des de la seua creació, en l'any [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa real, fins que en [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís Borja]]. Esta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs en Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[~~Llombai~~]] i fill natural d'[[Aleixandre VI]], va afegir en [[1484]] i [[1485]] ad esta propietat atres cases a fi de conseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. ~~Però~~ la seua mort en [[Itàlia]] en l'any [[1488]], més la del seu hereu i germà [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el proyecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.

Des de la seua creació, en l'any [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa real, fins que en [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís Borja]]. Esta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs en Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombay]] i fill natural d'[[Aleixandre VI]], va afegir en els anys [[1484]] i [[1485]] ad esta propietat atres cases a fi de conseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Pero la seua mort en [[Itàlia]] en l'any [[1488]], més la del seu hereu i germà [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el proyecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.

En l'any [[1494]] encara estava per acabar, segons el viager alemà [[Hieronymus Münzer|Jeroni Münzer]] que al seu pas per Valéncia escrigué: ''"Valéncia té moltes atres magnífiques cases, com la del fill del pontífex actual, [[Aleixandre VI]], no acabada encara"''.

Llínea 11:

El Palau no va quedar conclòs fins a l'any [[1520]], quan se celebrà en una inauguració en un gran banquet, en un cost superior als 40.000 (segons [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Escolano]]).

A finals del [[sigle XVI]], el ducat de Gandia es va vincular al comtat d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], en el [[sigle XVIII]], extinta la llínea masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de [[Francesc Pimentel i Borja]] (XIII duc de Gandia). En [[1771]], en el matrimoni de la duquesa heretera va passar a la casa d'[[Osuna]]. Els seus propietaris varen anar abandonant el palau, tenien major interés en atres propietats nobiliàries i quasi mai estaven en la ciutat. És en esta época ([[1768]]-[[1774]]) quan el palau s'utilisa per a la representació d'[[òpera|òperes]] de companyies italianes itinerants (com la del bolonyés [[Luigi Marescalchi]]) i també balls de gala. Per estes funcions se construí un teatre en llonges i pati en la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor [[Filippo Fontana]], autor també del [[Teatre Principal (Valéncia)|Teatre Principal]].

A finals del [[sigle XVI]], el ducat de Gandia es va vincular al comtat d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], en el [[sigle XVIII]], extinta la llínea masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de [[Francesc Pimentel i Borja]] (XIII duc de Gandia). En l'any [[1771]], en el matrimoni de la duquesa heretera va passar a la casa d'[[Osuna]]. Els seus propietaris varen anar abandonant el palau, tenien major interés en atres propietats nobiliàries i quasi mai estaven en la ciutat. És en esta época ([[1768]]-[[1774]]) quan el palau s'utilisa per a la representació d'[[òpera|òperes]] de companyies italianes itinerants (com la del bolonyés [[Luigi Marescalchi]]) i també balls de gala. Per estes funcions se construí un teatre en llonges i pati en la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor [[Filippo Fontana]], autor també del [[Teatre Principal (Valéncia)|Teatre Principal]].

La Corona, davant del desinterés dels propietaris, intentà comprar-lo en l'any [[1799]] per establir-hi la sèu de Capitania General, pero al final s'instalaria en el [[Palau del Real]].

Llínea 19:

Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a l'[[Indústria sedera de Valéncia|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà en les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] ([[1862]]) i [[Constantí Llombart]] ([[1887]]). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys.

Pujals construirà una capella per a la residència familiar, en la zona que recau als jardins, allí es colocaran dos làpides commemoratives, una per a sa filla morta jove ([[1838]]-[[1856]]), sos pares i la seua dona. En l'any [[1859]] mor, i en absència d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituirà la firma ''Viuda de Pujals y Compañía'', gestionada per [[Joan Fontanals i Nascio]]. Este havia naixcut en [[l'Havana]] i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en [[1860]] es casà en Assumpció Pujals i Perellada. Ad esta última en la mort de germans i parents li pertocarà l'herència, que incloïa el palau ([[1884]]).

Pujals construirà una capella per a la residència familiar, en la zona que recau als jardins, allí es colocaran dos làpides commemoratives, una per a sa filla morta jove ([[1838]]-[[1856]]), sos pares i la seua dona. En l'any [[1859]] mor, i en absència d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituirà la firma ''Viuda de Pujals y Compañía'', gestionada per [[Joan Fontanals i Nascio]]. Este havia naixcut en [[l'Havana]] i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en l'any [[1860]] es casà en Assumpció Pujals i Perellada. Ad esta última en la mort de germans i parents li pertocarà l'herència, que incloïa el palau ([[1884]]).

És l'época de la crisis definitiva del sector valencià de la seda, per este motiu se decidix desmantellar la fàbrica i refer el palau de la manera més luxosa possible. Esta remodelació<ref>segons Miguel Ángel Català</ref> va ser eixecutada per [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]] ([[1852]]-[[1926]]) o per [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau Miramón]].<ref> opinió de Trinitat Simó</ref> Esta reforma es realisà a mitan dels anys huitanta, abans de la mort en [[1890]] de Joan Fontanals.

[[Archiu:Corts val.jpg|thumb|[[Palau dels Borja]], sèu de les Corts.]]

[[Archiu:Corts val.jpg|thumb|[[Palau dels Borja]], sèu de les Corts]]

El desig d'un títul nobiliari per part de la família es farà realitat en el casament de Maria Rosa Fontanals Pujals en el comte italià Arnaldo Sizzo-Norris, encara que no tindran descendència. L'atra filla, Emília, casada en [[1898]] en l'ingenier Joan Pérez de Sanmillán i Miquel, serà qui impulsarà noves obres d'embelliment de l'edifici.

Llínea 44:

* [[Aleixandre VI]]

* [[Sant Francesc de Borja]]

== Referències ==

* [https://ceice.gva.es/es/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl Patrimoni Cultural. Generalitat Valenciana]

== Bibliografia ==

* Arciniega García, Luis. El palau dels Borja. València: Corts Valencianes, 2003. ISBN 8489684081

== Enllaços externs ==

~~==Enllaços externs==~~

* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090621/valencia/palau-dels-borja-20090621.html Palau dels Borja en Valéncia]

*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090621/valencia/palau-dels-borja-20090621.html Palau dels Borja en Valéncia]

* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)]

*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)]

* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)]

*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)]

~~== Referencies ==~~

~~{{Traduït de|es|Palacio_de_los_Borja_(Valencia)}}~~

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Les Corts del País Valencià 1.jpg|thumb|250px|Entrada principal al Palau dels Borja]]
-El '''Palau de Benicarló''' o '''Palau dels Borja''' és la sèu oficial de les [[Corts Valencianes]], situat en el núcleu antic de la ciutat de [[Valéncia]]. Se tracta d'un edifici del [[arquitectura gòtica|gòtic]] civil, construït a finals del [[sigle XV]] per a la residència de la família [[Borja]], ducs de [[Gandia]]. Se va construir sobre un edifici anterior, a on estigué l'[[Escola d'Art i Gramàtica de Valéncia]] des de l'any [[1408]].
+El '''Palau de Benicarló''' o '''Palau dels Borja''' és la sèu oficial de les [[Corts Valencianes]], situat en el núcleu antic de la ciutat de [[Valéncia]]. Se tracta d'un edifici del [[gòtic]] civil, construït a finals del [[sigle XV]] per a la residència de la família [[Borja]], [[Duc|ducs]] de [[Gandia]]. Se va construir sobre un edifici anterior, a on estigué l'[[Escola d'Art i Gramàtica de Valéncia]] des de l'any [[1408]].
 == Història de l'edifici ==
 El Palau ha estat sempre vinculat en la [[Ducat de Gandia|casa ducal de Gandia]] des de molt antic, en l'any [[1321]] l'infant Pere d'Aragó, pare del primer duc, rebia en herència diversos bens de l'almirant [[Bernat de Sarrià]] entre els quals hi havia ''"la seua casa en la ciutat de Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç"''.<ref>segons Pere Maria Orts</ref> Esta casa podia haver tengut com a veïna la propietat de [[Pere de Vilaragut]], que va ser adquirida (en el seu pati i horts) pel Consell Municipal en l'any [[1411]] per a instalar les escoles de la ciutat. Esta propietat (una agrupació de chicotetes vivendes entorn a un pati) davant de l'[[Iglésia de Sant Llorenç (Valéncia)|iglésia de Sant Llorenç]] ocupava part del solar del que seria l'actual Palau.
-Des de la seua creació, en l'any [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa real, fins que en [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís Borja]]. Esta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs en Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombai]] i fill natural d'[[Aleixandre VI]], va afegir en [[1484]] i [[1485]] ad esta propietat atres cases a fi de conseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Però la seua mort en [[Itàlia]] en l'any [[1488]], més la del seu hereu i germà [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el proyecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.
+Des de la seua creació, en l'any [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa real, fins que en [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís Borja]]. Esta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs en Valéncia en la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombay]] i fill natural d'[[Aleixandre VI]], va afegir en els anys [[1484]] i [[1485]] ad esta propietat atres cases a fi de conseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Pero la seua mort en [[Itàlia]] en l'any [[1488]], més la del seu hereu i germà [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el proyecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan II Borja|Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.
 En l'any [[1494]] encara estava per acabar, segons el viager alemà [[Hieronymus Münzer|Jeroni Münzer]] que al seu pas per Valéncia escrigué: ''"Valéncia té moltes atres magnífiques cases, com la del fill del pontífex actual, [[Aleixandre VI]], no acabada encara"''.
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 El Palau no va quedar conclòs fins a l'any [[1520]], quan se celebrà en una inauguració en un gran banquet, en un cost superior als 40.000 (segons [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Escolano]]).
-A finals del [[sigle XVI]], el ducat de Gandia es va vincular al comtat d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], en el  [[sigle XVIII]], extinta la llínea masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de [[Francesc Pimentel i Borja]] (XIII duc de Gandia). En [[1771]], en el matrimoni de la duquesa heretera va passar a la casa d'[[Osuna]]. Els seus propietaris varen anar abandonant el palau, tenien major interés en atres propietats nobiliàries i quasi mai estaven en la ciutat. És en esta época ([[1768]]-[[1774]]) quan el palau s'utilisa per a la representació d'[[òpera|òperes]] de companyies italianes itinerants (com la del bolonyés [[Luigi Marescalchi]]) i també balls de gala. Per estes funcions se construí un teatre en llonges i pati en la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor [[Filippo Fontana]], autor també del [[Teatre Principal (Valéncia)|Teatre Principal]].
+A finals del [[sigle XVI]], el ducat de Gandia es va vincular al comtat d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], en el  [[sigle XVIII]], extinta la llínea masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de [[Francesc Pimentel i Borja]] (XIII duc de Gandia). En l'any [[1771]], en el matrimoni de la duquesa heretera va passar a la casa d'[[Osuna]]. Els seus propietaris varen anar abandonant el palau, tenien major interés en atres propietats nobiliàries i quasi mai estaven en la ciutat. És en esta época ([[1768]]-[[1774]]) quan el palau s'utilisa per a la representació d'[[òpera|òperes]] de companyies italianes itinerants (com la del bolonyés [[Luigi Marescalchi]]) i també balls de gala. Per estes funcions se construí un teatre en llonges i pati en la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor [[Filippo Fontana]], autor també del [[Teatre Principal (Valéncia)|Teatre Principal]].
 La Corona, davant del desinterés dels propietaris, intentà comprar-lo en l'any [[1799]] per establir-hi la sèu de Capitania General, pero al final s'instalaria en el [[Palau del Real]].
@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a l'[[Indústria sedera de Valéncia|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà en les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] ([[1862]]) i [[Constantí Llombart]] ([[1887]]). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys.
-Pujals construirà una capella per a la residència familiar, en la zona que recau als jardins, allí es colocaran dos làpides commemoratives, una per a sa filla morta jove ([[1838]]-[[1856]]), sos pares i la seua dona. En l'any [[1859]] mor, i en absència d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituirà la firma ''Viuda de Pujals y Compañía'', gestionada per [[Joan Fontanals i Nascio]]. Este havia naixcut en [[l'Havana]] i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en [[1860]] es casà en Assumpció Pujals i Perellada. Ad esta última en la mort de germans i parents li pertocarà l'herència, que incloïa el palau ([[1884]]).
+Pujals construirà una capella per a la residència familiar, en la zona que recau als jardins, allí es colocaran dos làpides commemoratives, una per a sa filla morta jove ([[1838]]-[[1856]]), sos pares i la seua dona. En l'any [[1859]] mor, i en absència d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituirà la firma ''Viuda de Pujals y Compañía'', gestionada per [[Joan Fontanals i Nascio]]. Este havia naixcut en [[l'Havana]] i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en l'any  [[1860]] es casà en Assumpció Pujals i Perellada. Ad esta última en la mort de germans i parents li pertocarà l'herència, que incloïa el palau ([[1884]]).
 És l'época de la crisis definitiva del sector valencià de la seda, per este motiu se decidix desmantellar la fàbrica i refer el palau de la manera més luxosa possible. Esta remodelació<ref>segons Miguel Ángel Català</ref> va ser eixecutada per [[Lluís Ferreres i Soler|Lluís Ferreres]] ([[1852]]-[[1926]]) o per [[Joaquín María Arnau Miramón|Joaquim Maria Arnau Miramón]].<ref> opinió de Trinitat Simó</ref> Esta reforma es realisà a mitan dels anys huitanta, abans de la mort en [[1890]] de Joan Fontanals.
-[[Archiu:Corts val.jpg|thumb|[[Palau dels Borja]], sèu de les Corts.]]
+[[Archiu:Corts val.jpg|thumb|[[Palau dels Borja]], sèu de les Corts]]
 El desig d'un títul nobiliari per part de la família es farà realitat en el casament de Maria Rosa Fontanals Pujals en el comte italià Arnaldo Sizzo-Norris, encara que no tindran descendència. L'atra filla, Emília, casada en [[1898]] en l'ingenier Joan Pérez de Sanmillán i Miquel, serà qui impulsarà noves obres d'embelliment de l'edifici.
@@ Llínea 44: / Llínea 44: @@
 * [[Aleixandre VI]]
 * [[Sant Francesc de Borja]]
 == Referències ==
 {{referències}}
+* [https://ceice.gva.es/es/web/patrimonio-cultural-y-museos/brl Patrimoni Cultural. Generalitat Valenciana]
+== Bibliografia ==
+* Arciniega García, Luis. El palau dels Borja. València: Corts Valencianes, 2003. ISBN 8489684081
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Palau de Benicarló}}
-==Enllaços externs==
+* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090621/valencia/palau-dels-borja-20090621.html Palau dels Borja en Valéncia]
-*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090621/valencia/palau-dels-borja-20090621.html Palau dels Borja en Valéncia]
+* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)]
-*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1204&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(I) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-I (Cardona Vives)]
+* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)]
-*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1224&tit=La%20mentira%20de%20la%20suposta%20catalanitat%20dels%20Borja%20(i%20II) La mentira de la suposta catalanitat dels Borja-II (Cardona Vives)]
-== Referencies ==
-{{Traduït de|es|Palacio_de_los_Borja_(Valencia)}}
 {{Monuments de Valéncia}}
+{{Generalitat Valenciana}}
 [[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]