Canvis

{{Infobox pobles

{{Infobox pobles

|image_país = [[Image: ‎Localisació_d'Albalat_dels_Tarongers_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]  

|image_país = [[Archiu:Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del País Valencià.png|165px]]  

|image_província = [[Image:‎ Localisació_d'Albalat_dels_Tarongers_respecte_del_Camp_de_Morvedre.png‎|160px]]  

|image_província = [[Archiu:Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]  

|nom = Albalat dels Tarongers  

|nom = Albalat dels Tarongers  

|image_escut = [[Image: Escut_d'Albalat_dels_Tarongers.svg.png‎|90px]]  

|image_escut = [[Archiu:Escut d'Albalat dels Tarongers.svg|65px]]  

|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]

|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|província = [[Província de Valéncia]]

|superfície = 21,35 km²

|superfície = 21,35 km²

|altitut = 96 msnm

|altitut = 96 msnm

|població = 1.070 hab.

|població = 1.368 hab.

|densitat = 50,12 hab./km²

|densitat = 54,75 hab./km²

|gentilici = Albalatà/ana

|gentilici = Albalatà/ana

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

|còdic_postal = 46591

|còdic_postal = 46591

|festes = 15 d'agost

|festes = 15 d'agost

|alcalde = Maite Pérez Furió ([[PSPV-PSOE]])  

|alcalde = Maria Asensi Ferrus ([[PP]])  

|uep = [http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]

|web = [http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]

|notes =  

|notes =  

}}

}}

 

'''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. Fins a la mitat del [[sigle XIX]] se nomenava ''Albalat de Segart''.

'''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. Conta en 1.070 habitants.

 

Fins a la mitat del [[sigle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.  

== Geografia ==

== Geografia ==

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

   

   

El terme està format en part per el [[Parc natural de la Serra Calderona]] i en part pel riu [[Palància]] i el seu vall.

El terme està format en part pel [[Parc natural de la Serra Calderona]] i en part pel riu [[Palància]] i el seu vall.

   

   

=== Localitats llimítrofs ===

=== Localitats llimítrofs ===

El [[terme municipal]] d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents:

El [[terme municipal]] d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents:

[[Estivella]], [[Gilet]], [[Nàquera]], [[El Puig]], [[Sagunt]] i [[Segart]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

[[Estivella]], [[Gilet]], [[Nàquera]], [[El Puig de Santa Maria]], [[Sagunt]] i [[Segart]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

=== Comunicacions ===

=== Comunicacions ===

L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.  

L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.  

La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en l'any [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.  

La primera referència sobre els varis posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en l'any [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.  

No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.

No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.

== Demografia ==

== Demografia ==

Albalat dels Tarongers conta en 1.070 habitants en [[2007]]).

Albalat dels Tarongers conta en 1.368 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

{| {{tablabonita}}

!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers<ref>'''Fuente''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.]</ref>

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

 

|-

|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]!! [[2007]]

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]

|-

|-

| align=center| 584 || align=center| 570 || align=center| 576 || align=center| 651 || align=center| 664 || align=center| 709 || align=center| 742 || align=center| 799 || align=center| 804 || align=center| 1.070

| align=center| 584 || align=center| 570 || align=center| 576 || align=center| 651 || align=center| 664 || align=center| 709 || align=center| 742 || align=center| 799 || align=center| 804 || align=center| 1.070 || align=center| 1.169 || align=center| 1.368

|}

|}

== Economia ==

== Economia ==

Basada en l'[[agricultura]], principalment el cultiu del [[taronja|taronger]]. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees son de cítrics, 533 de secà en [[garrofa|garroferes]], 485 d'[[oliveres]] i 26 d'[[armelers]].

Basada en l'[[agricultura]], principalment el cultiu del [[taronja|taronger]]. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees són de cítrics, 533 de secà en [[garrofa|garroferes]], 485 d'[[oliveres]] i 26 d'[[armelers]].

== Monuments ==

== Monuments ==

=== Monuments civils ===

=== Monuments civils ===

*'''Castell''': el palau senyorial dels [[sigle XIV|sigles XIV]] a [[sigle XV|XV]] [[gòtic]] millor conservat de la comarca.

*'''Castell''': el palau senyorial dels [[sigle XIV|sigles XIV]] a [[sigle XV|XV]] [[gòtic]] millor conservat de la comarca.

* '''[[Castell del Piló]] ''': en ruïnes.

* '''[[Castell del Piló]] ''': en ruïnes.

== Llocs d'interés ==

== Llocs d'interés ==

*'''[[Parc natural de la Serra Calderona]] '''.

* '''[[Parc natural de la Serra Calderona]] '''.

*'''Riu [[Palància]] '''.

* '''Riu [[Palància]] '''.

== Festes ==

== Festes ==

*Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner).

* Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner).

*Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'[[agost]]).

* Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'[[agost]]).

*Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de [[setembre]].

* Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de [[setembre]].

*[[Carnestoltes]] ([[Febrer]]). Se deixà de celebrar a partir de [[1939]].

* [[Carnestoltes]] ([[Febrer]]). Se deixà de celebrar a partir de [[1939]].

*Festes d'[[octubre]]. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.

* Festes d'[[octubre]]. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: [[arròs]], [[creïlla]], [[abadejo]], [[ceba]] i sofregit de [[tomata]]. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant varies jornades a arreglar els camins o a recollir l'[[espart]] a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.

A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: [[arròs]], [[creïlla]], [[abadejo]], [[ceba]] i sofregit de [[tomata]]. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant vàries jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'[[espart]] a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.

== Política ==

== Política ==

   | Alcalde_8 = Filiberto Miguel Prats Asensi

   | Alcalde_8 = Filiberto Miguel Prats Asensi

   | Partit_8 = [[BNV]]

   | Partit_8 = [[BNV]]

}}

}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]

{{commonscat|Albalat dels Tarongers}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

{{Municipis de El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]