Diferència entre les revisions de "Cap Vert"

La '''República de Cap Vert''' o '''Cap Vert''' se situa en el [[oceà Atlàntic]], en el [[archipèlec]] d'orige volcànic del mateix nom, enfront de les costes de [[Senegal]]. Les illes estaven deshabitades fins que varen ser descobertes en el [[sigle XV]] pels [[Portugal|portuguesos]], els que procediren a colonisar-les per a convertir-les en un centre de [[esclavitut|tracta d'esclaus]]. La major part dels actuals habitants de Cap Vert descendix d'abdós grups: colonisadors i esclaus. El nom de l'archipèlec prové de [[Cap Vert (península)|Cabo Vert]], l'extrem més occidental del continent d'[[Àfrica]], prop del qual es troba la ciutat de [[Dakar]] (Senegal).

En l'any [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal varen evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en a soles el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es construiren més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es varen repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació.

En l'any [[2007]], Cap Vert tenia una població de 423.600 habitants. L'idioma oficial del país és el portugués, encara que la llengua popular és el [[crioll caverdià]] (cada illa conta en la seua respectiva modalitat dialectal). L'esperança de vida és de 71 anys. La mija de fills per dona és de 3.28. El 76.6% de la població esta alfabetisada.