32 528
edicions
Canvis
→Cites
{{Cita|L'humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessària, una volta mes, la publicacio d'este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura.|Pròlec del llibre ''[[Cronologia Historica de la Llengua Valenciana]]'' (Valéncia, 2007), dels autors, Joan Ignaci Culla i [[Teresa Puerto|Maria Teresa Puerto]]}}
{{Cita|L'humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessària, una volta mes, la publicacio d'este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura.|Pròlec del llibre ''[[Cronologia Historica de la Llengua Valenciana]]'' (Valéncia, 2007), dels autors, Joan Ignaci Culla i [[Teresa Puerto|Maria Teresa Puerto]]}}
{{Cita|El [[pare Guinot]] no es va deixar arrastrar per els que de forma reiterada i amenaçant pretenien que renegara de la seua Patria, de la seua llengua, de la seua cultura, dels seus principis, de les seues investigacions i del seu saber; a canvi de trobar la llum en el “paraís” del catalanisme. Era un home de ciencia entregat a la causa noble de dignificar la seua terra, en contraposicio dels que la venen de forma miserable per una nomina, com els membres de l’AVLl. Un llegat que no a soles va impregnar ad esta associacio, sino a tots els que tingueren la gran sort de coneixer-lo, de fruir dels seus coneiximents, pero sobretot de comprovar com la llealtat inquebrantable en el seu poble, no te preu.|'L'Esperit de Mossen Guinot' (''[[Revista Renou]]'', nº 59, novembre 2007), per [[Joan Ignaci Culla]]}}
{{Cita|Pero parlant de falses reliquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, aquelles que es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants «exhibix» el Museu Historic Municipal de l'Ajuntament de Valencia. Entre les «perles» expostes figuren l'espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes reliquies la que se'n porta la palma es el famos, i hui emblema dels catalanistes, «Peno de la Conquesta». De tots estos objectes s'han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, no reincidirem en els mateixos. Pero davant l'insistencia dels catalanistes en reivindicar, una vegada mes (en esta ocasio en motiu de l'Any de Jaume I), el «Peno de la Conquesta» com a emblema nacional dels valencians, en contraposicio de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el «Peno», es mes fals que les plomes dels arcangels Gabriel i Miquel.
{{Cita|Pero parlant de falses reliquies, no podia deixar de mencionar, aprofitant el 800 aniversari del naiximent del rei Jaume I, aquelles que es relacionen en el nostre monarca i que de forma enganyosa per als visitants «exhibix» el Museu Historic Municipal de l'Ajuntament de Valencia. Entre les «perles» expostes figuren l'espasa del rei, el supost escut o Trofeu de la conquesta en el fre i espola, encara que de totes estes reliquies la que se'n porta la palma es el famos, i hui emblema dels catalanistes, «Peno de la Conquesta». De tots estos objectes s'han publicat diversos estudis que desmonten la seua autenticitat, per lo que, de moment, no reincidirem en els mateixos. Pero davant l'insistencia dels catalanistes en reivindicar, una vegada mes (en esta ocasio en motiu de l'Any de Jaume I), el «Peno de la Conquesta» com a emblema nacional dels valencians, en contraposicio de la nostra Real Senyera, nos obliga a insistir en que el «Peno», es mes fals que les plomes dels arcangels Gabriel i Miquel.