Diferència entre les revisions de "Almàssera"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
'''Almàssera''' (en [[castellà]] ''Almácera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[província de Valéncia]], en la comarca de la [[Horta Nort]]. | '''Almàssera''' (en [[castellà]] ''Almácera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[província de Valéncia]], en la comarca de la [[Horta Nort]]. | ||
| Llínea 31: | Llínea 30: | ||
El clima és [[clima mediterràneu|mediterràneu]]. | El clima és [[clima mediterràneu|mediterràneu]]. | ||
===Localitats llimítrofs=== | === Localitats llimítrofs === | ||
El terme municipal d'Almàssera llimita en les localitats següents: | El terme municipal d'Almàssera llimita en les localitats següents: | ||
[[Alboraya]], [[Bonrepòs i Mirambell]], [[Meliana]], [[Tavernes Blanques]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | [[Alboraya]], [[Bonrepòs i Mirambell]], [[Meliana]], [[Tavernes Blanques]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | ||
| Llínea 38: | Llínea 37: | ||
La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través de la carretera [[CV-300]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea 3 de [[Metrovalencia]]. | La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través de la carretera [[CV-300]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea 3 de [[Metrovalencia]]. | ||
==Història== | == Història == | ||
Va ser una antiga [[alqueria]] musulmana donada pel rei [[Jaume I el Conquistador]] en l'any [[1238]] al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En l'any [[1242]] pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del [[7 de maig]] de [[1372]] i un atre el [[26 de juny]] del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna. | Va ser una antiga [[alqueria]] musulmana donada pel rei [[Jaume I el Conquistador]] en l'any [[1238]] al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En l'any [[1242]] pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del [[7 de maig]] de [[1372]] i un atre el [[26 de juny]] del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna. | ||
| Llínea 56: | Llínea 55: | ||
</center> | </center> | ||
==Economia== | [[Archiu:Arquitectura modernista, casa Llopis, municipio Almassera, provincia Valencia.jpg|thumb|250px|Almàssera]] | ||
== Economia == | |||
La superfície cultivada és de regadiu. Solen obtindre's tres collites a l'any. Els principals cultius són [[hortaliça|hortalices]]. Se rega en aigües de les séquies de Rascanya i Real de Moncada. | La superfície cultivada és de regadiu. Solen obtindre's tres collites a l'any. Els principals cultius són [[hortaliça|hortalices]]. Se rega en aigües de les séquies de Rascanya i Real de Moncada. | ||
La principal indústria és la ceràmica i la fosa. | La principal indústria és la ceràmica i la fosa. | ||
==Monuments== | == Monuments == | ||
[[Archiu:Almàssera. Església des de l'avinguda de santa Maria del Puig.jpg|thumb|250 px|Iglésia Parroquial d'Almàssera]] | [[Archiu:Almàssera. Església des de l'avinguda de santa Maria del Puig.jpg|thumb|250 px|Iglésia Parroquial d'Almàssera]] | ||
*'''Iglésia Parroquial'''. La parròquia d'Almàssera va ser anexa a la d'Alboraya fins al [[sigle XIV]]. En l'any [[1699]] va ser reconstruïda. En l'any [[1792]] es va començar a edificar un atre temple, junt en l'anterior, acabat en la primera mitat del [[sigle XIX]]. En l'actual parròquia es conserva l'aquillat de les Sagrades Formes del ''Miracle dels Peixets''. | *'''Iglésia Parroquial'''. La parròquia d'Almàssera va ser anexa a la d'Alboraya fins al [[sigle XIV]]. En l'any [[1699]] va ser reconstruïda. En l'any [[1792]] es va començar a edificar un atre temple, junt en l'anterior, acabat en la primera mitat del [[sigle XIX]]. En l'actual parròquia es conserva l'aquillat de les Sagrades Formes del ''Miracle dels Peixets''. | ||
| Llínea 67: | Llínea 68: | ||
*'''Creu Coberta''' (Cruz Coberta). Com s'indica el seu nom, se tracta d'una creu coberta per a que no es degrade per les inclemències del temps. | *'''Creu Coberta''' (Cruz Coberta). Com s'indica el seu nom, se tracta d'una creu coberta per a que no es degrade per les inclemències del temps. | ||
==Festes locals== | == Festes locals == | ||
*'''Festes Majors'''. Les festes municipals, o festes majors, tenen lloc a finals d'[[agost]], en el seu dia cima el quart [[dumenge]] d'agost, que se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant eixe dia és la tradicional processó del [[Corpus]], en la que participen numerosos veïns del poble interpretant a personages bíblics, junt en les danses i la presència dels jagants. | *'''Festes Majors'''. Les festes municipals, o festes majors, tenen lloc a finals d'[[agost]], en el seu dia cima el quart [[dumenge]] d'agost, que se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant eixe dia és la tradicional processó del [[Corpus]], en la que participen numerosos veïns del poble interpretant a personages bíblics, junt en les danses i la presència dels jagants. | ||
Atres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, en solemne processó i el dia de les Calderes, que posa fi a les festes en l'espectacular preparació d'este plat típic i el colofó de ''la Chopà'' que consistix en una batalla d'[[aigua]] entre els veïns. | Atres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, en solemne processó i el dia de les Calderes, que posa fi a les festes en l'espectacular preparació d'este plat típic i el colofó de ''la Chopà'' que consistix en una batalla d'[[aigua]] entre els veïns. | ||
==Política== | == Política == | ||
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
| Alcalde_1 = Vicente Bayarri Orrios | | Alcalde_1 = Vicente Bayarri Orrios | ||