Diferència entre les revisions de "Ghana" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 55:

'''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa de Marfil]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]].

Ghana fon el primer país Subsaharià de l'Àfrica colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].

Ghana fon el primer país Subsaharià de l'[[Àfrica]] colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].

La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]].

Llínea 74:

Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com van trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] van batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en valencià. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castillo d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar en or, [[marfil]] i [[esclaus]].

[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left| Castell d'[[Elmina]].]]

[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left|<center>Castell d'[[Elmina]].</center>]]

En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] van construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]].

Durant el sigle XVII també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats van construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues basses.

Durant el [[sigle XVII]] també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats van construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues basses.

Quan els holandesos van partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref>

Llínea 92:

Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució van ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]].

[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del 7 de giner de 2009, havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de 2008.

[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de [[2008]].

== Organisació polític-administrativa ==

[[Image:489px-Ghana Map.jpg|left|thumb|230px| Mapa polític de Ghana]]

[[Image:489px-Ghana Map.jpg|left|thumb|230px|<center>Mapa polític de Ghana</center>]]

Ghana es dividix en 10 regions, les quals a la seua vegada es dividixen en 130 [[districte]]s.

Llínea 121:

== Govern i política ==

[[Image:800px-Supreme Court of Ghana.jpg|thumb|right|250px| Cort Suprema de Ghana.]]

[[Image:800px-Supreme Court of Ghana.jpg|thumb|right|250px|<center>Cort Suprema de Ghana.</center>]]

Ghana és una república que forma part de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]] (Commonwealth).

Llínea 134:

L'economia local gira al voltant de l'agricultura de subsistència, que supon el 40% del [[Producte Brut Intern|PBI]] i utilisa al 60% de la població activa, principalment chicotets propietaris agrícoles.

[[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb| Casa del Cacau, en [[Sunyani]].]]

[[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb|<center>Casa del Cacau, en [[Sunyani]].</center>]]

Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants van passar de 146.000 en [[1990]] a 442.000 en [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref>

Llínea 142:

== Geografia ==

[[Image:418px-Ghana BMNG.png|right|230px|thumb| Image satelital de Ghana]]

[[Image:418px-Ghana BMNG.png|right|230px|thumb|<center>Image satelital de Ghana</center>]]

Ghana se situa en el [[golf de Guinea]], en [[Àfrica Occidental]], alguns graus al nort de la [[llínea de l'Equador]]. La mitat del territori es troba a manco de 152 [[msnm]]. El punt més elevat del territori té 883 m.

Llínea 176:

== Cultura ==

[[Image:797px-Ewe kente stripes, Ghana.jpg|thumb|210px|right| Franges de teixit kente]].

[[Image:797px-Ewe kente stripes, Ghana.jpg|thumb|210px|right|<center>Franges de teixit kente.</center>]]

Les activitats tradicionals més característiques de Ghana són els treballs d'[[orfebreria]] i la colorida [[textileria]], en particular els teixits [[kente]], localment coneguts com ''nwentoma'', els quals són fabricats en una tela composta per una trama de franges intercalades. Els colors utilisats tenen un fort simbolisme.<ref>[http://projectexploration.org/jobaria/AfricanJourney.Html Roba Kente]." African Journey. 25 de setembre del 2007.</ref> La roba dissenyada en ella és molt apreciada com a artesania i conta en un mercat internacional. Les primeres peces conservades daten del [[sigle XII]].

Llínea 186:

=== Arquitectura ===

[[Image:800px-Cape Coast Slave Castle.jpg|290px|thumb| Castell de [[Cape Coast]].]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref>

[[Image:800px-Cape Coast Slave Castle.jpg|290px|thumb|<center>Castell de [[Cape Coast]].</center>]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref>

=== Gastronomia ===

Plàtano, fesols rojos, cacauets, [[Manihot esculenta|casava]], arròs, tomaca i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa

[[Plàtano]], fesols rojos, [[cacauet|cacauets]], [[Manihot esculenta|casava]], [[arròs]], [[tomaca]] i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa

[[Image:800px-Nyakrom Fish Market.jpg|thumb|left| Lloc de venda de peix en Nyakrom.]]

[[Image:800px-Nyakrom Fish Market.jpg|thumb|left|Lloc de venda de peix en Nyakrom.]]

Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de dacsa, cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada.

Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de [[dacsa]], cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada.

Eixos ingredients i components solen presentar-se en sopes, les quals es preparen en peix, cabra, corder o gallina.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref>

Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, ceba, llangostins, tomaca i all, el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent.

Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, [[ceba]], llangostins, tomaca i [[all]], el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent.

Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i all, i la molt coenta ''shet''.

Llínea 208:

La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla de plata. En atres participacions també ha conseguit tres de bronze.

[[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px| Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].]]

[[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px|<center>Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].</center>]]

El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha sigut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha sigut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]].

@@ Llínea 55: / Llínea 55: @@
 '''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa de Marfil]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]].
-Ghana fon el primer país Subsaharià de l'Àfrica colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].
+Ghana fon el primer país Subsaharià de l'[[Àfrica]] colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].
 La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]].
@@ Llínea 74: / Llínea 74: @@
 Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com van trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] van batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en valencià. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castillo d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar  en or, [[marfil]] i [[esclaus]].
-[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left| Castell d'[[Elmina]].]]
+[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left|<center>Castell d'[[Elmina]].</center>]]
 En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] van construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]].
-Durant el sigle XVII també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats van construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues basses.
+Durant el [[sigle XVII]] també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats van construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues basses.
 Quan els holandesos van partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref>
@@ Llínea 92: / Llínea 92: @@
 Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució van ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]].
-[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del 7 de giner de 2009, havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de 2008.
+[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de [[2008]].
 == Organisació polític-administrativa ==
-[[Image:489px-Ghana Map.jpg|left|thumb|230px| Mapa polític de Ghana]]
+[[Image:489px-Ghana Map.jpg|left|thumb|230px|<center>Mapa polític de Ghana</center>]]
 Ghana es dividix en 10 regions, les quals a la seua vegada es dividixen en 130 [[districte]]s.
@@ Llínea 121: / Llínea 121: @@
 == Govern i política ==
-[[Image:800px-Supreme Court of Ghana.jpg|thumb|right|250px| Cort Suprema de Ghana.]]
+[[Image:800px-Supreme Court of Ghana.jpg|thumb|right|250px|<center>Cort Suprema de Ghana.</center>]]
 Ghana és una república que forma part de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]] (Commonwealth).
@@ Llínea 134: / Llínea 134: @@
 L'economia local gira al voltant de l'agricultura de subsistència, que supon el 40% del [[Producte Brut Intern|PBI]] i utilisa al 60% de la població activa, principalment chicotets propietaris agrícoles.
-[[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb| Casa del Cacau, en [[Sunyani]].]]
+[[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb|<center>Casa del Cacau, en [[Sunyani]].</center>]]
 Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants van passar de 146.000 en [[1990]] a 442.000 en [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref>
@@ Llínea 142: / Llínea 142: @@
 == Geografia ==
-[[Image:418px-Ghana BMNG.png|right|230px|thumb| Image satelital de Ghana]]
+[[Image:418px-Ghana BMNG.png|right|230px|thumb|<center>Image satelital de Ghana</center>]]
 Ghana se situa en el [[golf de Guinea]], en [[Àfrica Occidental]], alguns graus al nort de la [[llínea de l'Equador]]. La mitat del territori es troba a manco de 152 [[msnm]]. El punt més elevat del territori té 883 m.
@@ Llínea 176: / Llínea 176: @@
 == Cultura ==
-[[Image:797px-Ewe kente stripes, Ghana.jpg|thumb|210px|right| Franges de teixit kente]].
+[[Image:797px-Ewe kente stripes, Ghana.jpg|thumb|210px|right|<center>Franges de teixit kente.</center>]]
 Les activitats tradicionals més característiques de Ghana són els treballs d'[[orfebreria]] i la colorida [[textileria]], en particular els teixits [[kente]], localment coneguts com ''nwentoma'', els quals són fabricats en una tela composta per una trama de franges intercalades. Els colors utilisats tenen un fort simbolisme.<ref>[http://projectexploration.org/jobaria/AfricanJourney.Html Roba Kente]." African Journey.  25 de setembre del 2007.</ref> La roba dissenyada en ella és molt apreciada com a artesania i conta en un mercat internacional. Les primeres peces conservades daten del [[sigle XII]].
@@ Llínea 186: / Llínea 186: @@
 === Arquitectura ===
-[[Image:800px-Cape Coast Slave Castle.jpg|290px|thumb| Castell de [[Cape Coast]].]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref>
+[[Image:800px-Cape Coast Slave Castle.jpg|290px|thumb|<center>Castell de [[Cape Coast]].</center>]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref>
 === Gastronomia ===
-Plàtano, fesols rojos, cacauets, [[Manihot esculenta|casava]], arròs, tomaca i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa
+[[Plàtano]], fesols rojos, [[cacauet|cacauets]], [[Manihot esculenta|casava]], [[arròs]], [[tomaca]] i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa
-[[Image:800px-Nyakrom Fish Market.jpg|thumb|left| Lloc de venda de peix en Nyakrom.]]
+[[Image:800px-Nyakrom Fish Market.jpg|thumb|left|Lloc de venda de peix en Nyakrom.]]
-Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de dacsa, cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada.
+Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de [[dacsa]], cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada.
 Eixos ingredients i components solen presentar-se en sopes, les quals es preparen en peix, cabra, corder o gallina.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref>
-Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, ceba, llangostins, tomaca i all, el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent.
+Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, [[ceba]], llangostins, tomaca i [[all]], el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent.
 Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i all, i la molt coenta ''shet''.
@@ Llínea 208: / Llínea 208: @@
 La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla de plata. En atres participacions també ha conseguit tres de bronze.
-[[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px| Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].]]
+[[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px|<center>Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].</center>]]
 El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha sigut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha sigut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]].