Diferència entre les revisions de "Setophaga americana"
m Text reemplaça - 'Norteamérica' a 'Nortamèrica' |
m Text reemplaça - 'crío' a 'cria' |
||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
==Distribució i hàbitat== | ==Distribució i hàbitat== | ||
L'àrea d' | L'àrea d'cria s'estén en [[Canadà]] des de l'extrem surest de [[Manitoba]], sur de [[Quebec]], [[Províncies marítimes de Canadà|Províncies Marítimes]] al sur en [[Estats Units]] fins al noreste de [[Minnesota]], nort de [[Michigan]] i els estats del [[Oceà Atlàntic|Atlàntic Mig]], al sur d'[[Ohio]], centre d'[[Indiana]], centre d'[[Illinois]], sur d'[[Iowa]] i est de [[Kansas]], cap al sur a través de l'est d'[[Oklahoma]] fins a l'est de [[Texas]], la costa del [[golf de Mèxic|Golf]] i el sur de [[Florida]].<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=norpar|títul= Northern Parula (''Setophaga americana'')|autor=Moldenhauer, R.R. & Regelski, D.J.|editor=Poole, A.F.|any=2020 |consultat=2026-01-11|doi=10.2173/bow.norpar.01}}</ref> | ||
Passa l'hivern en l'est i sur de [[Mèxic]] i en Centroamérica, en la costa [[Mar Carib|caribenya]] de [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]], fins al noreste de [[Nicaragua]]. En el [[Carib (regió)|Carib]] ocupa (en menor intensitat al sur de les [[Antilles Menors]]) [[Bahames]], [[Bermuda]], [[illes Turques i Caicos]], [[Illes Caiman]], [[Cuba]], [[Jamaica]], [[Haití]], [[República Dominicana]], [[Puerto Rico]], [[Illes Vérgens]], [[Anguilla]], [[Antigua y Barbuda]], [[Barbados]], [[Dominica]], [[Granada (país)|Granada]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Martinica]], [[Montserrat]], [[Sant Cristóbal i Nieves]] i [[illa de Sant Martín|San Martín]].<ref name=iucn/><ref name=BOW/> | Passa l'hivern en l'est i sur de [[Mèxic]] i en Centroamérica, en la costa [[Mar Carib|caribenya]] de [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]], fins al noreste de [[Nicaragua]]. En el [[Carib (regió)|Carib]] ocupa (en menor intensitat al sur de les [[Antilles Menors]]) [[Bahames]], [[Bermuda]], [[illes Turques i Caicos]], [[Illes Caiman]], [[Cuba]], [[Jamaica]], [[Haití]], [[República Dominicana]], [[Puerto Rico]], [[Illes Vérgens]], [[Anguilla]], [[Antigua y Barbuda]], [[Barbados]], [[Dominica]], [[Granada (país)|Granada]], [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[Martinica]], [[Montserrat]], [[Sant Cristóbal i Nieves]] i [[illa de Sant Martín|San Martín]].<ref name=iucn/><ref name=BOW/> | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Registrada com vagante durant la invernada en [[Aruba]], [[Bonaire]], [[San Eustaquio]] i [[Saba (Països Baixos)|Saba]], [[Santa Lucía]], [[Curazao]], [[Trinitat i Tobago]], [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[El Salvador]], [[Panamà]] i [[Veneçola]].<ref name=iucn/> I com vagante estacionalmente incert en [[França]], [[Groenlàndia]], [[Islàndia]], [[Irlanda]], [[illes Azores]] i [[Regne Unit]].<ref name=iucn/> | Registrada com vagante durant la invernada en [[Aruba]], [[Bonaire]], [[San Eustaquio]] i [[Saba (Països Baixos)|Saba]], [[Santa Lucía]], [[Curazao]], [[Trinitat i Tobago]], [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[El Salvador]], [[Panamà]] i [[Veneçola]].<ref name=iucn/> I com vagante estacionalmente incert en [[França]], [[Groenlàndia]], [[Islàndia]], [[Irlanda]], [[illes Azores]] i [[Regne Unit]].<ref name=iucn/> | ||
Durant la | Durant la cria és una espècie principalment ribereña; normalment associada a boscs madurs en creiximent d'[[Planta epifita|epífitas]]. En la part septentrional preferix els boscs alts i madurs de [[Pinopsida|coníferes]] en [[Picea|píceas]], [[Conium maculatum|cicutas]] i avets (''[[Abies]]'') en [[hàbitat]]s humits de ciènages i pantans a on abunda el verdet barba (''[[Usnea]]''). En la part meridional es troba en el [[Dosel arbòreu|dosel]] i el subdosel de boscs de terres baixes junt a rius, pantans i #llac, especialment a on es troba [[Tillandsia usneoides|verdet espanyol]].<ref name=BOW/> | ||
Durant la invernada diferix de l'àrea d' | Durant la invernada diferix de l'àrea d'cria; l'espècie és generalista sobre l'hàbitat, presentant-se en freqüències casi iguals en la majoria dels tipos comuns d'hàbitat disponibles, per eixemple, camps i pastures; xares, boscs secs, humits; terres de cultiu; i plantacions comercials de café, cacao i cítrics.<ref name=BOW/> | ||
Revisió de 16:51 7 jul 2026
.jpg){kind=link}
Setophaga americana en Wikimedia Commons.
La parula nortenya[1] (Setophaga americana) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Mèxic, nort d'América Central i Antilles.
Noms comuns
Aparte de parula nortenya (en Mèxic, Panamà, Nicaragua, Costa Rica i Hondures), se li denomina també chipe blava olivera nortenya[2] o chipe pit tacat (en Mèxic), reinita nortenya (en Colòmbia), reinita pechidorada (en Puerto Rico), bijirita chica (en Cuba), cigüita parula (en la República Dominicana), reinita americana (en Veneçola) o parula de pit dorat.[3]
Distribució i hàbitat
L'àrea d'cria s'estén en Canadà des de l'extrem surest de Manitoba, sur de Quebec, Províncies Marítimes al sur en Estats Units fins al noreste de Minnesota, nort de Michigan i els estats del Atlàntic Mig, al sur d'Ohio, centre d'Indiana, centre d'Illinois, sur d'Iowa i est de Kansas, cap al sur a través de l'est d'Oklahoma fins a l'est de Texas, la costa del Golf i el sur de Florida.[4]
Passa l'hivern en l'est i sur de Mèxic i en Centroamérica, en la costa caribenya de Belize, Guatemala, Hondures, fins al noreste de Nicaragua. En el Carib ocupa (en menor intensitat al sur de les Antilles Menors) Bahames, Bermuda, illes Turques i Caicos, Illes Caiman, Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana, Puerto Rico, Illes Vérgens, Anguilla, Antigua y Barbuda, Barbados, Dominica, Granada, Guadalupe, Martinica, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves i San Martín.[5][4]
Registrada com vagante durant la invernada en Aruba, Bonaire, San Eustaquio i Saba, Santa Lucía, Curazao, Trinitat i Tobago, Colòmbia, Costa Rica, El Salvador, Panamà i Veneçola.[5] I com vagante estacionalmente incert en França, Groenlàndia, Islàndia, Irlanda, illes Azores i Regne Unit.[5]
Durant la cria és una espècie principalment ribereña; normalment associada a boscs madurs en creiximent d'epífitas. En la part septentrional preferix els boscs alts i madurs de coníferes en píceas, cicutas i avets (Abies) en hàbitats humits de ciènages i pantans a on abunda el verdet barba (Usnea). En la part meridional es troba en el dosel i el subdosel de boscs de terres baixes junt a rius, pantans i #llac, especialment a on es troba verdet espanyol.[4]
Durant la invernada diferix de l'àrea d'cria; l'espècie és generalista sobre l'hàbitat, presentant-se en freqüències casi iguals en la majoria dels tipos comuns d'hàbitat disponibles, per eixemple, camps i pastures; xares, boscs secs, humits; terres de cultiu; i plantacions comercials de café, cacao i cítrics.[4]
La parula americana és considerada abundant i la seua població total estimada en 18 millons d'individus madurs, es presumix en aument.[5]
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie S. americana va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1758 baix el nom científic Parus americanus; el seu localitat tipo és: «Nortamèrica», restringit posteriorment per a «Carolina del Sur».[3]
Etimologia
El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «americana» prové del llatí «americanus» i es referix a Amèrica.[6]
Taxonomia
Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, la #present i P. pitiayumi, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies) era parafilético en relació a Setophaga,[7] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi es va concloure que una espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[8] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[9]
És monotípica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 2 de novembre de 2013. P. 455.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 11 de giner de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Setophaga americana en Birds of the World.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; americana p. 44»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.