Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc"
m Text reemplaça - 'segle' a 'sigle' |
|||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Existix una part de llingüistes que creuen que l''''occità''', junt al [[català]] i la [[llengua valenciana]], formen part del "diasistema occitano-romànic". | Existix una part de llingüistes que creuen que l''''occità''', junt al [[català]] i la [[llengua valenciana]], formen part del "diasistema occitano-romànic". | ||
[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] caracterisà aixina a l'occità atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze [[fonètica|fonètics]], cinc [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un [[sintaxis|sintàctic]] i dos morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels térmens següents que [[Dant]] va crear a la fi del [[ | [[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] caracterisà aixina a l'occità atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze [[fonètica|fonètics]], cinc [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un [[sintaxis|sintàctic]] i dos morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels térmens següents que [[Dant]] va crear a la fi del [[sigle XIII]]: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francés]]) i a la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l''''occità''' és la parla més propenca al [[català]] que existix, degut, llògicament, a que el català naix com a dialecte de dita llengua occitana. | ||
== Extensió == | == Extensió == | ||
| Llínea 56: | Llínea 56: | ||
En la següent llista es detallen zones a on es parla occità o es parlà a causa de la forta emigració d'occitans fora d'Occitània: | En la següent llista es detallen zones a on es parla occità o es parlà a causa de la forta emigració d'occitans fora d'Occitània: | ||
* El poble de [[La Gàrdia]] (''Guardia Piemontese'' en italià), en [[Calàbria]], al sur d'[[Itàlia]]. | * El poble de [[La Gàrdia]] (''Guardia Piemontese'' en italià), en [[Calàbria]], al sur d'[[Itàlia]]. | ||
* [[Sant Sebastià]] en el [[País Vasc]]. Ací desaparegué a la primeria del [[ | * [[Sant Sebastià]] en el [[País Vasc]]. Ací desaparegué a la primeria del [[sigle XX]]. | ||
* En les contornades de Heilbronn en [[Baden-Wurtemberg|Württemberg]], [[Alemanya]]. | * En les contornades de Heilbronn en [[Baden-Wurtemberg|Württemberg]], [[Alemanya]]. | ||
* [[Argentina]]. | * [[Argentina]]. | ||
| Llínea 79: | Llínea 79: | ||
(tornada) ''Copa santa, / E versanta, / Vueja a plen bòrd, / Vueja abòrd / Leis estrambòrds / E l'enavans dei fòrts ! (...)''» | (tornada) ''Copa santa, / E versanta, / Vueja a plen bòrd, / Vueja abòrd / Leis estrambòrds / E l'enavans dei fòrts ! (...)''» | ||
L'adaptació de la grafia mistralenca al [[bearnes]] i al gascó en general se diu grafia febusiana i fon establida a final del [[ | L'adaptació de la grafia mistralenca al [[bearnes]] i al gascó en general se diu grafia febusiana i fon establida a final del [[sigle XIX]]; actualment ha reculat prou davant la norma clàssica. | ||
== Lèxic == | == Lèxic == | ||
| Llínea 345: | Llínea 345: | ||
En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en [[francés]]. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pijoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn. | En la primeria del [[sigle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar als parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en [[francés]]. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola fon molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' des d'eixe moment es torna despectiu i pijoratiu. La finalitat de tot era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur i roïn. | ||
Els canvis socials de l'escomençament de | Els canvis socials de l'escomençament de sigle són també l'orige del menyspreu de la llengua. En la Revolució Industrial i l'urbanisació, l''''occità''' era un obstàcul per ad accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares prengueren la decisió de parlar en [[francés]] als seus fills. | ||
Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors: | Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, aparegueren numerosos autors: | ||