Diferència entre les revisions de "Tavernes Blanques" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 60:

==Monuments==

===Monumentos religiosos===

*'''~~ermita~~ de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.

*'''Ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.

[[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]]

En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles.

Fins als anys 20 del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de [[Alboraya]], d'a on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant.

Fins als anys 20 del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal d'[[Alboraya]], d'a on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. L'intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant.

L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina varen ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual varen cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[~~Pius~~ Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[sigle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any.

L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina varen ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual varen cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pio Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[sigle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any.

Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a la invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua ~~seu~~ original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat Benet XVI.

Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a l'invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua sèu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat Benet XVI.

===Monumentos Civiles===

@@ Llínea 60: / Llínea 60: @@
 ==Monuments==
 ===Monumentos religiosos===
-*'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.
+*'''Ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.
 [[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|<center>Ermita del Carraixet</center>]]
 En el [[sigle XV]], despuix de les eixecucions públiques en la Plaça del Mercat de Valéncia, els cadàvers dels ajusticiats es traslladaven a un cementeri al marge del barranc de Carraixet, a on eren esposats. Una vegada a l'any, membres de la Confraria de la Mare de Deu dels Sants Inocents Màrtirs, creada per privilegi real el [[14 de giner]] de [[1414]], procedien a la sepultura de les despulles.
-Fins als anys 20 del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal de [[Alboraya]], d'a on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. La intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant.
+Fins als anys 20 del [[sigle XX]], la partida en qüestió, denominada " dels Desamparats" pertanyia al terme municipal d'[[Alboraya]], d'a on va ser segregada per Real Decret <ref>Gaseta de [[Madrit]] núm 305, [[1 de novembre]] de [[1925]], p. 604</ref>. L'intermediació de Juan Bautista Benlloch i Viu (el Cardenal Benlloch) la família materna del qual era originària de Tavernes, va resultar determinant.
-L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina varen ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual varen cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pius Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[sigle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any.
+L'edifici actual de l'ermita data del [[sigle XVII]]. Les seues dos campanes Caterina varen ser foses en [[1716]] <ref>Inventari general de campanes de la [[Comunitat Valenciana]] per poblacions</ref>. La confraria, les pràctiques caritatives de la qual varen cessar en [[1790]], seguix viva, i conte en l'actualitat en uns 800 confrares. Celebren cult a la Mare de Deu dels Desamparats del Carraixet, representada per una talla de [[fusta]] policromada creada en [[1939]] per l'escultor valencià [[Pio Mollar Franch]] (Valéncia, 1878-28 d'agost de 1953)<ref>Agramunt Lacruz, Francisco: Diccionari d'artistes valencians del [[sigle XX]]. Valéncia, Albatros, 1999.</ref>, el dia [[16 d'agost]] de cada any.
-Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a la invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua seu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat Benet XVI.
+Ademés de l'ermita, la parròquia de Tavernes Blanques, instaurada en [[1631]] per desmembrant de la de Sant Llorenç de Valéncia, se dedica a l'invocació de la Santíssima Trinitat. El temple, diverses vegades destruït en la seua sèu original, es va reconstruir entre [[1948]] i [[1968]] en la seua ubicació actual. Passa un [[riu]] cridat Benet XVI.
 ===Monumentos Civiles===