Diferència entre les revisions de "Palau dels Borja"

mSense resum d'edició
Llínea 9: Llínea 9:
En l'any [[1494]] encara estava per acabar, segons el viager alemany [[Hieronymus Münzer|Jeroni Münzer]] que al seu pas per Valéncia escrigué: ''"Valéncia té moltes atres magnífiques cases, com la del fill del pontífex actual, [[Aleixandre VI]], no acabada encara"''.
En l'any [[1494]] encara estava per acabar, segons el viager alemany [[Hieronymus Münzer|Jeroni Münzer]] que al seu pas per Valéncia escrigué: ''"Valéncia té moltes atres magnífiques cases, com la del fill del pontífex actual, [[Aleixandre VI]], no acabada encara"''.


El Palau no va quedar conclòs fins a l'any [[1520]], quan es celebrà en una inauguració en un gran banquet, en un cost superior als 40.000 (segons [[Gaspar Escolano]]).
El Palau no va quedar conclòs fins a l'any [[1520]], quan es celebrà en una inauguració en un gran banquet, en un cost superior als 40.000 (segons [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Escolano]]).


A finals del [[sigle XVI]], el ducat de Gandia es va vincular al comtat d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], en el  [[sigle XVIII]], extinta la llínia masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de [[Francesc Pimentel i Borja]] (XIII duc de Gandia). En [[1771]], en el matrimoni de la duquesa heretera va passar a la casa d'[[Osuna]]. Els seus propietaris varen anar abandonant el palau, tenien major interés en atres propietats nobiliàries i quasi mai estaven en la ciutat. És en esta época ([[1768]]-[[1774]]) quan el palau s'utilisa per a la representació d'[[òpera|òperes]] de companyies italianes itinerants (com la del bolonyés [[Luigi Marescalchi]]) i també balls de gala. Per estes funcions es construí un teatre en llonges i pati a la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor [[Filippo Fontana]], autor també del [[Teatre Principal (Valéncia)|Teatre Principal]].
A finals del [[sigle XVI]], el ducat de Gandia es va vincular al comtat d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], en el  [[sigle XVIII]], extinta la llínia masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de [[Francesc Pimentel i Borja]] (XIII duc de Gandia). En [[1771]], en el matrimoni de la duquesa heretera va passar a la casa d'[[Osuna]]. Els seus propietaris varen anar abandonant el palau, tenien major interés en atres propietats nobiliàries i quasi mai estaven en la ciutat. És en esta época ([[1768]]-[[1774]]) quan el palau s'utilisa per a la representació d'[[òpera|òperes]] de companyies italianes itinerants (com la del bolonyés [[Luigi Marescalchi]]) i també balls de gala. Per estes funcions es construí un teatre en llonges i pati a la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor [[Filippo Fontana]], autor també del [[Teatre Principal (Valéncia)|Teatre Principal]].