Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc"
m Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval' |
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
* [[Llenguadoc-Rosselló]]: exceptuant-ne la major part dels [[Pirineus Orientals]], ya que es parla català a tot el departament excepte en la [[Fenolleda]] (en occità ''Fenolheda''). | * [[Llenguadoc-Rosselló]]: exceptuant-ne la major part dels [[Pirineus Orientals]], ya que es parla català a tot el departament excepte en la [[Fenolleda]] (en occità ''Fenolheda''). | ||
* [[Provença-Alps-Costa Blava]]: pero en la vall de [[Ròia]] ([[Alps Marítims]]) hi ha un parlar de transició de l'occità cap al [[ligur]]. | * [[Provença-Alps-Costa Blava]]: pero en la vall de [[Ròia]] ([[Alps Marítims]]) hi ha un parlar de transició de l'occità cap al [[ligur]]. | ||
* [[Poitou-Charentes]]. Hui en dia | * [[Poitou-Charentes]]. Hui en dia a soles es conserva l'us en la mitat oriental de la '''Charanta'''. | ||
* [[Llemosí (regió)|Llemosí]]. | * [[Llemosí (regió)|Llemosí]]. | ||
* [[Alvèrnia]]. | * [[Alvèrnia]]. | ||
* [[Roine-Alps]]: exceptuant el [[Lionés]], el [[Forés]] i el [[Delfinat]] septentrional, que formen part del domini històric del [[francoprovençal]]. | * [[Roine-Alps]]: exceptuant el [[Lionés]], el [[Forés]] i el [[Delfinat]] septentrional, que formen part del domini històric del [[francoprovençal]]. | ||
* [[Piamont]]: | * [[Piamont]]: a soles algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); al restant de valls es parla [[italià]] i [[piamontés]], un dialecte [[galorromànic]]. | ||
* [[Vall d'Aran]]. | * [[Vall d'Aran]]. | ||
* [[Mónaco]] (a on l'occità coexistix en el [[monegasc]]) | * [[Mónaco]] (a on l'occità coexistix en el [[monegasc]]) | ||
| Llínea 372: | Llínea 372: | ||
* 6.000.000 (50%) no el parlen mai. | * 6.000.000 (50%) no el parlen mai. | ||
Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que | Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que a soles li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}} | ||
L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta en [[1994]], de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}} | L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta en [[1994]], de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}} | ||
Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de [[França]]. Mentres que en Occitània la reculada de l''''occità''' es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si en la Vall una part de la població no coneix l'aranés | Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de [[França]]. Mentres que en Occitània la reculada de l''''occità''' es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si en la Vall una part de la població no coneix l'aranés a soles és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada en [[1984]], d'un total de 5.297 habitants de més de 5 anys, dels quals a soles el 61,18 % ha naixcut en la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occità-parlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occità-parlants), pero en un aument de la tendència entre els més jóvens entre 5 i 10 anys (65,7 % occità-parlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%). | ||
Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques de [[1982]], la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jóvens són naixcuts en la Vall. Segons les enquestes fetes per la [[Generalitat de Catalunya]] el [[1993]], la parla principal dels habitants era: | Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques de [[1982]], la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jóvens són naixcuts en la Vall. Segons les enquestes fetes per la [[Generalitat de Catalunya]] el [[1993]], la parla principal dels habitants era: | ||