Diferència entre les revisions de "Llengües d'Oc" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 46:

* [[Llenguadoc-Rosselló]]: exceptuant-ne la major part dels [[Pirineus Orientals]], ya que es parla català a tot el departament excepte en la [[Fenolleda]] (en occità ''Fenolheda'').

* [[Provença-Alps-Costa Blava]]: pero en la vall de [[Ròia]] ([[Alps Marítims]]) hi ha un parlar de transició de l'occità cap al [[ligur]].

* [[Poitou-Charentes]]. Hui en dia ~~només~~ es conserva l'us en la mitat oriental de la '''Charanta'''.

* [[Poitou-Charentes]]. Hui en dia a soles es conserva l'us en la mitat oriental de la '''Charanta'''.

* [[Llemosí (regió)|Llemosí]].

* [[Alvèrnia]].

* [[Roine-Alps]]: exceptuant el [[Lionés]], el [[Forés]] i el [[Delfinat]] septentrional, que formen part del domini històric del [[francoprovençal]].

* [[Piamont]]: ~~només~~ algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); al restant de valls es parla [[italià]] i [[piamontés]], un dialecte [[galorromànic]].

* [[Piamont]]: a soles algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); al restant de valls es parla [[italià]] i [[piamontés]], un dialecte [[galorromànic]].

* [[Vall d'Aran]].

* [[Mónaco]] (a on l'occità coexistix en el [[monegasc]])

Llínea 372:

* 6.000.000 (50%) no el parlen mai.

Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que ~~només~~ li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}

Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que a soles li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}

L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta en [[1994]], de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}

Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de [[França]]. Mentres que en Occitània la reculada de l''''occità''' es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si en la Vall una part de la població no coneix l'aranés ~~només~~ és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada en [[1984]], d'un total de 5.297 habitants de més de 5 anys, dels quals ~~només~~ el 61,18 % ha naixcut en la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occità-parlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occità-parlants), pero en un aument de la tendència entre els més jóvens entre 5 i 10 anys (65,7 % occità-parlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).

Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de [[França]]. Mentres que en Occitània la reculada de l''''occità''' es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si en la Vall una part de la població no coneix l'aranés a soles és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada en [[1984]], d'un total de 5.297 habitants de més de 5 anys, dels quals a soles el 61,18 % ha naixcut en la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occità-parlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occità-parlants), pero en un aument de la tendència entre els més jóvens entre 5 i 10 anys (65,7 % occità-parlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).

Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques de [[1982]], la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jóvens són naixcuts en la Vall. Segons les enquestes fetes per la [[Generalitat de Catalunya]] el [[1993]], la parla principal dels habitants era:

@@ Llínea 46: / Llínea 46: @@
 * [[Llenguadoc-Rosselló]]: exceptuant-ne la major part dels [[Pirineus Orientals]], ya que es parla català a tot el departament excepte en la [[Fenolleda]] (en occità ''Fenolheda'').
 * [[Provença-Alps-Costa Blava]]: pero en la vall de [[Ròia]] ([[Alps Marítims]]) hi ha un parlar de transició de l'occità cap al [[ligur]].
-* [[Poitou-Charentes]]. Hui en dia només es conserva l'us en la mitat oriental de la '''Charanta'''.
+* [[Poitou-Charentes]]. Hui en dia a soles es conserva l'us en la mitat oriental de la '''Charanta'''.
 * [[Llemosí (regió)|Llemosí]].
 * [[Alvèrnia]].
 * [[Roine-Alps]]: exceptuant el [[Lionés]], el [[Forés]] i el [[Delfinat]] septentrional, que formen part del domini històric del [[francoprovençal]].
-* [[Piamont]]: només algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); al restant de valls es parla [[italià]] i [[piamontés]], un dialecte [[galorromànic]].
+* [[Piamont]]: a soles algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); al restant de valls es parla [[italià]] i [[piamontés]], un dialecte [[galorromànic]].
 * [[Vall d'Aran]].
 * [[Mónaco]] (a on l'occità coexistix en el [[monegasc]])
@@ Llínea 372: / Llínea 372: @@
 *    6.000.000  (50%)  no el parlen mai.
-Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que només li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}
+Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de llenta desaparició, ya que senyes més recents indiquen que a soles li parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % li pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}
 L'Alt Consell Nacional de Llengües de França feu una enquesta en [[1994]], de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creïa que les llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}
-Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de [[França]]. Mentres que en Occitània la reculada de l''''occità''' es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si en la Vall una part de la població no coneix l'aranés només és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada en [[1984]], d'un total de 5.297  habitants de més de 5 anys, dels quals només el 61,18 % ha naixcut en la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occità-parlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occità-parlants), pero en un aument de la tendència entre els més jóvens entre 5 i 10 anys (65,7 % occità-parlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del  grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).
+Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha segut la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de [[França]]. Mentres que en Occitània la reculada de l''''occità''' es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si en la Vall una part de la població no coneix l'aranés a soles és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Conforme a una enquesta efectuada en [[1984]], d'un total de 5.297  habitants de més de 5 anys, dels quals a soles el 61,18 % ha naixcut en la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occità-parlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occità-parlants), pero en un aument de la tendència entre els més jóvens entre 5 i 10 anys (65,7 % occità-parlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del  grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).
 Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques de [[1982]], la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jóvens són naixcuts en la Vall. Segons les enquestes fetes per la [[Generalitat de Catalunya]] el [[1993]], la parla principal dels habitants era: