Diferència entre les revisions de "Sagunt"
m Text reemplaça - 'judia' a 'judeua' |
m Text reemplaça - 'industria ' a 'indústria ' |
||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
Fon en Sagunt a on, en decembre de 1874, es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]]. | Fon en Sagunt a on, en decembre de 1874, es produí el pronunciament militar encapçalat pel general [[Martinez Campos]], que posà fi a la [[I República]] i originà el periodo de l'Història d'Espanya coneguda com [[Restauració borbònica]]. | ||
A principis del sigle XX es desenrollà una potent | A principis del sigle XX es desenrollà una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucleu urba del Port. En els anys 80, degut a la reconvenció industrial i a la crisis econòmica, es tancà l'últim alt forn. Cap destacar que tota història relacionada en el [[Port de Sagunt]] forma part de Sagunt, ya que els dos núcleus de població formen part del mateix municipi. | ||
La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp. | La ciutat es declarà seguidament com zona industrial, lo que favorí una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialisació del sector siderometalúrgics, atraent les inversions de grans societats, com el grup Arcelor o la Thyssen Krupp. | ||
| Llínea 91: | Llínea 91: | ||
==Economia== | ==Economia== | ||
La seua economia està basada principalment en l' | La seua economia està basada principalment en l'indústria siderúrgica i en l'exportació d'agres. Dins del sol cultivat prevaleixen cultius de secà com [[garroferes]], [[oliveres]] i algunes [[vinyes]] i [[armeles]]; mentres que els cultius de regadiu es caracterisen pel [[taronger]] i atres frutals. | ||
Fins el sigle XIX fon una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a [[França]]: despuix de la destrucció de les vinyes per la filoxera en els inicis d'este sigle i la conversió del secà en regadiu, les vinyes foren substituïts pels cultius d'agres. | Fins el sigle XIX fon una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a [[França]]: despuix de la destrucció de les vinyes per la filoxera en els inicis d'este sigle i la conversió del secà en regadiu, les vinyes foren substituïts pels cultius d'agres. | ||
L'activitat peixquera escomençà en la construcció del port peixquer. | L'activitat peixquera escomençà en la construcció del port peixquer. | ||