Diferència entre les revisions de "Beneixama" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 22:

|notes =

}}'''Beneixama''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]]. En [[2009]] contava en 1.811 habitants ([[INE Espanya|INE]]).

== Toponímia ==

No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament [[idioma àrap|àrap]]. [[Joan Coromines]] i [[Carmen Barceló]] coincidixen que provablement procedixca de ??? ?????? (''bani as-SA?Mon'') o ?? ?????? (''ben as-SA?Mon''), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".<ref>{{cita web|url=http://www.beneixama.es/webs/historia_2.htm|título=Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals|obra=Ajuntament de Beneixama|fechaacceso=1 de febrer de 2010|idioma=español}}</ref>

== Geografia física ==

Al nort del terme, servint de frontera natural en [[Fontanars dels Alforins]], s'alça la [[Serra de Beneixama]], en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per [[pi]]ns, algunes [[carrasca|carrasques]]s i principalment [[matoll]].<ref name=beneenci/> de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i alguna [[vinya]], que acaba en la Vega del [[riu Vinalopó]], a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.<ref name=beneenci/>

Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la [[Foya d'Alcoy]], geogràficament pertany a l'[[Alt Vinalopó]], com reconeix la [[Generalitat Valenciana]] en el seu [[comarques de la Comunitat Valenciana|proposta de comarcalisació]].

''Localitats llimítrofes''

{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"

|-

| width="35%" align="center"| 

| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Fontanars dels Alforins]]

| width="35%" align="center"| 

|-

| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[el Camp de Mirra]]

| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''

| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Banyeres]]

|-

| width="35%" align="center"| 

| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Biar]]

| width="35%" align="center"| 

|}

</center>

=== Barris i pedanies ===

En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]]'''.

== Història ==

[[Archiu:Iqlim Bilyana sXII.JPG|thumb|250px|Extensión aproximada del ''[[iqlim]]'' de [[Bilyana]] (Villena) en el [[sigle XII]].]]

La primera senyal de població es troba en el jaciment [[eneolític]] del ''Molí Roig''. Hi ha restes d'un possible poblat del Bronze en el ''Blanquinal'', i es van trobar troballes d'época romana en ''Casa Baltasar.<ref name=beneenci/>

La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i després al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte del [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.

En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'España|Carlos IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Cañada]], que van ser segregats de Beneixama en 1836.<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografía|capítulo = Beneixama}}</ref>

== Demografia ==

El primer cens oficial de Beneixama, en [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que només va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>

{| {{tablabonita}}

!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Beneixama<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>

|-

! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]]

|-

| Població || align=center| 2.529 || align=center| 2.622 || align=center| 2.328 || align=center| 2.197 || align=center| 2.073 || align=center| 2.183 || align=center| 2.252 || align=center| 2.078 || align=center| 1.895 || align=center| 1.866 || align=center| 1.795 || align=center| 1.802 || align=center| 1.828

|}

== Economia ==

[[Archiu:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Viñedos de Beneixama, en el nucli urbà al final, presidit per la seua església.]]

L'agricultura continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalisa]]s, [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i la resta de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del segle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>

== Patrimoni ==

* '''Torre Talaia'''. Data del [[sigle XII]] o [[sigle XIII|XIII]]. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per la qual cosa es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sòl, probablement la porta original. Fon declarada [[Bé d'Interés Cultural]] en [[1985]].<ref name=atalaya>{{cita web |url= http://www.Cult.Gva.es/dgpa/documentació/intern/813.pdf|formato=pdf|título= Torre Atalaya|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= español|cita= }}</ref>

* '''Torre del ''Negret'''''. Situada en terreny pla, fon probalemente exempta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i ressidencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Bé d'Interés Cultural en 1985.<ref name=negret>{{cita web |url= http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/814.pdf|formato=pdf|título= Torre Negret|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= español|cita= }}</ref>

* '''[[Església de Sant Joan Baptiste (Beneixama)|Iglesia de Sant Joan Baptiste]]'''. D'estil neoclàsic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars besons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per [[Miguel Payá i Rico]] i es va construir en ajuda de tota la població.

* '''[[ermita de la Divina Aurora]]''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga església parroquial. Conté la image de la patrona de Beneixama i es va restaurar recentment.

* '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]]''': de mijan del [[sigle XX]], no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.

== Urbanisme ==

El nucli urbà de Beneixama va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera església parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en 1777.<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Església, on està el temple parroquial de Sant Joan Baptiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llargs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>

== Cultura ==

=== Museus ===

* '''Museu Poeta Pastor Aicart''': Dedicat a la memòria del poeta local [[Joan Baptista Pastor Aicart]].<ref name=beneenci/>

* '''Museu Etnogràfic'''. Un antic Llavador, on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià.

== Festes ==

* '''Festes Patronals'''. Celebra estes festes a partir del 6 de setembre en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc desfilades de [[Moros i Cristians]] i en elles participen més de 60 bandes de música i més de 100000 visitantes{{cita requerida}}.

* '''Festa de Sant Antoni Abad'''. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subfins i el dia 21, al matí, la benedicció d'animals en el repartiment de bambas dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Església.

* '''Festa de Sant Isidre Llaurador'''. Al voltant del 15 de maig (cap de setmana pròxim) se celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.

* '''Festa de Sant Joan Baptiste'''. Festa dedicada al patró de Beneixama [[Sant Joan Baptiste]], els dies 23 i 24 de juny. El dia 23 es Du a terme la nominació de capitans per a les Festes de Moros i Cristians.

== Política ==

Les municipals del [[2007]] van donar 4 regidors al [[PP]], 3 al [[PSPV-PSOE]] i 2 a [[AEJPB]].

{{Alcaldes_España

| Alcalde_1 = Manuel Aynat Juan

| Partido_1 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]

| Alcalde_2 = Juan Isard Sanjuán

| Partido_2 = [[CDS]]

| Alcalde_3 = José Payá Valdés

| Partido_3 = [[AP]]

| Alcalde_4 = Manuel Felipe Sánchez Sandaza

| Partido_4 = [[PSOE]]

| Alcalde_5 = Vicente Payá Gràcia

| Partido_5 = [[PSOE]]

| Alcalde_6 = Antonio Teodoro Valdés Vidal

| Partido_6 = [[PP]]

| Alcalde_7 = Antonio Teodoro Valdés Vidal

| Partido_7 = [[PP]]

| Alcalde_8= Amparo Barceló Segura

| Partido_8 = [[PSOE]]

}}

== Referències ==

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 22: / Llínea 22: @@
 |notes =
 }}'''Beneixama''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]]. En [[2009]] contava en 1.811 habitants ([[INE Espanya|INE]]).
+== Toponímia ==
+No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament [[idioma àrap|àrap]]. [[Joan Coromines]] i [[Carmen Barceló]] coincidixen que provablement procedixca de ??? ?????? (''bani as-SA?Mon'') o ?? ?????? (''ben as-SA?Mon''), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".<ref>{{cita web|url=http://www.beneixama.es/webs/historia_2.htm|título=Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals|obra=Ajuntament de Beneixama|fechaacceso=1 de febrer de 2010|idioma=español}}</ref>
+== Geografia física ==
+Al nort del terme, servint de frontera natural en [[Fontanars dels Alforins]], s'alça la [[Serra de Beneixama]], en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per [[pi]]ns, algunes [[carrasca|carrasques]]s i principalment [[matoll]].<ref name=beneenci/> de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i alguna [[vinya]], que acaba en la Vega del [[riu Vinalopó]], a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.<ref name=beneenci/>
+Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la [[Foya d'Alcoy]], geogràficament pertany a l'[[Alt Vinalopó]], com reconeix la [[Generalitat Valenciana]] en el seu [[comarques de la Comunitat Valenciana|proposta de comarcalisació]].
+<center>
+''Localitats llimítrofes''
+{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
+|-
+| width="35%" align="center"|&nbsp;
+| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Fontanars dels Alforins]]
+| width="35%" align="center"|&nbsp;
+|-
+| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[el Camp de Mirra]]
+| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''
+| width="35%" align="center"|'''Este:''' [[Banyeres]]
+|-
+| width="35%" align="center"|&nbsp;
+| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Biar]]
+| width="35%" align="center"|&nbsp;
+|}
+</center>
+=== Barris i pedanies ===
+En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]]'''.
+== Història ==
+[[Archiu:Iqlim Bilyana sXII.JPG|thumb|250px|Extensión aproximada del ''[[iqlim]]'' de [[Bilyana]] (Villena) en el [[sigle XII]].]]
+La primera senyal de població es troba en el jaciment [[eneolític]] del ''Molí Roig''. Hi ha restes d'un possible poblat del Bronze en el ''Blanquinal'', i es van trobar troballes d'época romana en ''Casa Baltasar.<ref name=beneenci/>
+La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i després al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte del [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila.
+En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. En [[1777]] conseguix la independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'España|Carlos IV]]. El nou municipi incloïa a [[el Camp de Mirra]] i [[Canal (Alacant)|Cañada]], que van ser segregats de Beneixama en 1836.<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografía|capítulo = Beneixama}}</ref>
+== Demografia ==
+El primer cens oficial de Beneixama, en [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que només va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>
+{| {{tablabonita}}
+!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Beneixama<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
+|-
+! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]]
+|-
+| Població || align=center| 2.529 || align=center| 2.622 || align=center| 2.328 || align=center| 2.197 || align=center| 2.073 || align=center| 2.183 || align=center| 2.252 || align=center| 2.078 || align=center| 1.895 || align=center| 1.866 || align=center| 1.795  || align=center| 1.802 || align=center| 1.828
+|}
+== Economia ==
+[[Archiu:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Viñedos de Beneixama, en el nucli urbà al final, presidit per la seua església.]]
+L'agricultura continua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalisa]]s, [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i la resta de secà.<ref name=beneenci/> L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del segle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>
+== Patrimoni ==
+* '''Torre Talaia'''. Data del [[sigle XII]] o [[sigle XIII|XIII]]. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per la qual cosa es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sòl, probablement la porta original. Fon declarada [[Bé d'Interés Cultural]] en [[1985]].<ref name=atalaya>{{cita web |url= http://www.Cult.Gva.es/dgpa/documentació/intern/813.pdf|formato=pdf|título= Torre Atalaya|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= español|cita= }}</ref>
+* '''Torre del ''Negret'''''. Situada en terreny pla, fon probalemente exempta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i ressidencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Bé d'Interés Cultural en 1985.<ref name=negret>{{cita web |url= http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/814.pdf|formato=pdf|título= Torre Negret|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= español|cita= }}</ref>
+* '''[[Església de Sant Joan Baptiste (Beneixama)|Iglesia de Sant Joan Baptiste]]'''. D'estil neoclàsic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars besons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per [[Miguel Payá i Rico]] i es va construir en ajuda de tota la població.
+* '''[[ermita de la Divina Aurora]]''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga església parroquial. Conté la image de la patrona de Beneixama i es va restaurar recentment.
+* '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]]''': de mijan del [[sigle XX]], no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.
+== Urbanisme ==
+El nucli urbà de Beneixama va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera església parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en 1777.<ref name=beneenci/> El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Església, on està el temple parroquial de Sant Joan Baptiste i la del Mercat. La carretera [[CV-81]], construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llargs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>
+== Cultura ==
+=== Museus ===
+* '''Museu Poeta Pastor Aicart''': Dedicat a la memòria del poeta local [[Joan Baptista Pastor Aicart]].<ref name=beneenci/>
+* '''Museu Etnogràfic'''. Un antic Llavador, on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià.
+== Festes ==
+* '''Festes Patronals'''. Celebra estes festes a partir del 6 de setembre en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc desfilades de [[Moros i Cristians]] i en elles participen més de 60 bandes de música i més de 100000 visitantes{{cita requerida}}.
+* '''Festa de Sant Antoni Abad'''. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subfins i el dia 21, al matí, la benedicció d'animals en el repartiment de bambas dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Església.
+* '''Festa de Sant Isidre Llaurador'''. Al voltant del 15 de maig (cap de setmana pròxim) se celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
+* '''Festa de Sant Joan Baptiste'''. Festa dedicada al patró de Beneixama [[Sant Joan Baptiste]], els dies 23 i 24 de juny. El dia 23 es Du a terme la nominació de capitans per a les Festes de Moros i Cristians.
+== Política ==
+Les municipals del [[2007]] van donar 4 regidors al [[PP]], 3 al [[PSPV-PSOE]] i 2 a [[AEJPB]].
+{{Alcaldes_España
+   | Alcalde_1 = Manuel Aynat Juan
+   | Partido_1 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]
+   | Alcalde_2 = Juan Isard Sanjuán
+   | Partido_2 = [[CDS]]
+   | Alcalde_3 = José Payá Valdés
+   | Partido_3 = [[AP]]
+   | Alcalde_4 = Manuel Felipe Sánchez Sandaza
+   | Partido_4 = [[PSOE]]
+   | Alcalde_5 = Vicente Payá Gràcia
+   | Partido_5 = [[PSOE]]
+   | Alcalde_6 = Antonio Teodoro Valdés Vidal
+   | Partido_6 = [[PP]]
+   | Alcalde_7 = Antonio Teodoro Valdés Vidal
+   | Partido_7 = [[PP]]
+   | Alcalde_8= Amparo Barceló Segura
+   | Partido_8 = [[PSOE]]
+}}
+== Referències ==
+{{listaref}}
 == Enllaços externs ==