32 722
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| ocupació = [[Física|Físic]]
| ocupació = [[Física|Físic]]
}}
}}
'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – † [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]) fon un [[físic]] [[Imperi alemà|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa|suís]] i [[Estats Units|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 pàgs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>
'''Albert Einstein''' ([[Ulm]], [[Alemanya]], [[14 de març]] de [[1879]] – † [[Municipi de Princeton|Princeton]], [[Estats Units]], [[18 d'abril]] de [[1955]]), fon un [[físic]] [[Imperi alemà|alemà]] d'orige [[judeu]], nacionalisat despuix [[Suïssa|suís]] i [[Estats Units|nortamericà]]. Està considerat com el [[científic]] més important del [[sigle XX]].<ref name=alf96>Alfonseca, M. (1998): ''Diccionari Espasa. 1.000 grans científics''. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 pàgs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca quantifica l'importància de 1000 científics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i [[Sigmund Freud|Freud]] són els únics del [[sigle XX]] en alcançar la màxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el científic més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)</ref>
En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]], publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].
En l'any [[1905]], quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de [[Berna]] ([[Suïssa]]), publicà la seua [[teoria de la relativitat especial]]. En ella incorporà, en un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills, conceptes i fenòmens estudiats abans per [[Henri Poincaré]] i per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]]. Com una conseqüència llògica d'esta teoria, deduí la [[equació]] de la [[física]] més coneguda a nivell popular: l'equivalència massa-energia, [[Equivalència entre massa i energia|E=mc²]]. Eixe any publicà atres treballs que assentarien bases per a la [[física estadística]] i la [[mecànica quàntica]].
En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general|teoria de la relativitat general]], en la que reformulà per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio|apellido=Einstein| nombre=Albert| fecha=25 de novembre de [[1915]]| título=Die Feldgleichungun der Gravitation| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin| páginas=844-847 | url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb | fechaacceso=12-9-2006 | idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolució del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britàniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolució en la ciència. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'alcanç de molt pocs científics.<ref name="alf96" />
En l'any [[1915]] presentà la [[relativitat general|teoria de la relativitat general]], en la que reformulà per complet el concepte de [[gravetat]].<ref name="Ein1915">{{Cita publicacio|apellido=Einstein| nombre=Albert| fecha=25 de novembre de [[1915]]| título=Die Feldgleichungun der Gravitation| publicación=Sitzungsberichte der Preussischen Akademie der Wissenschaften zu Berlin| páginas=844-847 | url=http://nausikaa2.mpiwg-berlin.mpg.de/cgi-bin/toc/toc.x.cgi?dir=6E3MAXK4&step=thumb | fechaacceso=12-9-2006 | idioma=alemán}}</ref> Una de les conseqüències fon el sorgiment de l'estudi científic de l'orige i l'evolució del [[Univers]] per la branca de la física denominada [[cosmologia]]. En l'any [[1919]], quan les observacions britàniques d'un [[eclipse]] solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.<ref>El ''London Claves'' publicà el [[7 de novembre]] de [[1919]] els següents titulars: Revolució en la ciència. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.</ref> Einstein se convertí en un icon popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'alcanç de molt pocs científics.<ref name="alf96" />