Diferència entre les revisions de "Voro López" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 60:

[[Archiu:Vorolopez9.jpg|thumb|250px|Cartell]]

{{Cita|Pero per a que el valencià siga reconegut com una llengua d'Europa, i dic reconegut perque la realitat imperant i diaria demostra que ho és, és precís que ací en Valéncia els valencians fem que siga una llengua d'us normal, una llengua viva i treballem per a que, a pesar d'alguns intents, no perga la seua identitat, la seua valencianitat, les seues característiques llingüístiques propies.|Joan Salvador López i Verdejo, comentari personal, citat en la publicació 'Cristians valencians baix l'Islam: De l'any 1000 a la conquista' per [[~~Leopoldo Penyarroja~~ Torrejón]] ([[Lo Rat Penat]], Valéncia, 1995)}}

{{Cita|Pero per a que el valencià siga reconegut com una llengua d'Europa, i dic reconegut perque la realitat imperant i diaria demostra que ho és, és precís que ací en Valéncia els valencians fem que siga una llengua d'us normal, una llengua viva i treballem per a que, a pesar d'alguns intents, no perga la seua identitat, la seua valencianitat, les seues característiques llingüístiques propies.|Joan Salvador López i Verdejo, comentari personal, citat en la publicació 'Cristians valencians baix l'Islam: De l'any 1000 a la conquista' per [[Leopolt Peñarroja|Leopolt Peñarroja Torrejón]] ([[Lo Rat Penat]], Valéncia, 1995)}}

{{Cita|La preposició a pren la forma ad davant dels pronoms personals ell, ella, ells, elles, dels pronoms o adjectius algu, alguna, alguns, algunes, dels demostratius este, eixe, aquell, esta, eixa, aquella, estos, eixos, aquells, estes, eixes, aquelles i els demostratius açò, això, allò: Pregunta-li ad ell. Per ad açò m´has fet vindre. Ad este li diuen Pep.

@@ Llínea 60: / Llínea 60: @@
 [[Archiu:Vorolopez9.jpg|thumb|250px|Cartell]]
-{{Cita|Pero per a que el valencià siga reconegut com una llengua d'Europa, i dic reconegut  perque la realitat imperant i diaria demostra que ho és, és precís que ací en Valéncia els valencians fem que siga una llengua d'us normal, una llengua viva i treballem per a que, a pesar d'alguns intents, no perga la seua identitat, la seua valencianitat, les seues característiques llingüístiques propies.|Joan Salvador López i Verdejo, comentari personal, citat en la publicació 'Cristians valencians baix l'Islam: De l'any 1000 a la conquista' per [[Leopoldo Penyarroja Torrejón]] ([[Lo Rat Penat]], Valéncia, 1995)}}
+{{Cita|Pero per a que el valencià siga reconegut com una llengua d'Europa, i dic reconegut  perque la realitat imperant i diaria demostra que ho és, és precís que ací en Valéncia els valencians fem que siga una llengua d'us normal, una llengua viva i treballem per a que, a pesar d'alguns intents, no perga la seua identitat, la seua valencianitat, les seues característiques llingüístiques propies.|Joan Salvador López i Verdejo, comentari personal, citat en la publicació 'Cristians valencians baix l'Islam: De l'any 1000 a la conquista' per [[Leopolt Peñarroja|Leopolt Peñarroja Torrejón]] ([[Lo Rat Penat]], Valéncia, 1995)}}
 {{Cita|La preposició a pren la forma ad davant dels pronoms personals ell, ella, ells, elles, dels pronoms o adjectius algu, alguna, alguns, algunes, dels demostratius este, eixe, aquell, esta, eixa, aquella, estos, eixos, aquells, estes, eixes, aquelles i els demostratius açò, això, allò: Pregunta-li ad ell. Per ad açò m´has fet vindre. Ad este li diuen Pep.