Diferència entre les revisions de "Cap Vert"

La '''República de Cap Vert''' o '''Cap Vert''' se situa en el [[oceà Atlàntic]], en el [[archipèlec]] d'orige volcànic del mateix nom, enfront de les costes de [[Senegal]]. Les illes estaven deshabitades fins que van ser descobertes en el [[sigle XV]] pels [[Portugal|portuguesos]], els que procediren a colonisar-les per a convertir-les en un centre de [[esclavitut|tracta d'esclaus]]. La major part dels actuals habitants de Cap Vert descendix d'abdós grups: colonisadors i esclaus. El nom de l'archipèlec prové de [[Cap Vert (península)|Cabo Vert]], l'extrem més occidental del continent d'[[Àfrica]], prop del qual es troba la ciutat de [[Dakar]] (Senegal).  

Quan els portuguesos colonisaren l'archipèlec, en el [[sigle XV]], les illes feyen justícia a eixe nom: es trobaven cobertes per una densa vegetació tropical, que contrastava en les seues roques volcàniques negres i el mar blau. No hi ha evidència que les illes estigueren poblades abans de l'arribada dels colons, pero es considera provable que els [[Poble àrap|àraps]] hagueren visitat en sigles anteriors l'illa de Sal per a proveir-se d'eixe element. En [[1462]], els primers colons portuguesos van desembarcar en lo que hui és Santiago i van fundar la més vella ciutat europea del tròpic: [[Ribeira Gran de Santiago|Ribeira Gran]] (hui Cidade Velha). Els portuguesos van iniciar el cultiu de la canya de sucre. El clima sec no era favorable, pero el desenroll del comerç d'esclaus (provinents la majoria de la costa oest d'[[Àfrica]]) va donar prosperitat a Cap Vert. Quatrecents anys després, la colonisació transformà les illes en un «desert flotant»: gran part de la població havia emigrat fugint de la fam.

Per als portuguesos, les illes, entre [[Àfrica]], [[Amèrica]] i [[Europa]], eren d'un gran interés estratègic. En el [[sigle XVI]], Cap Vert fon escala de naus que carregaven esclaus cap a Amèrica (l'esclavitut fon abolida en [[1876]]). L'assalt reiterat de pirates anglesos, neerlandesos i francesos obligà als portuguesos a traslladar colons agricultors del [[Alentejo]] (al surest de Portugal, «graner» d'eixe país) a l'archipèlec: a causa d'una agricultura poc adequada, estos van acabar en el sol fèrtil, lo qual provocà des del [[sigle XVIII]] sequies periòdiques que continuen en el present. La contracció de l'activitat agrícola –Famosa entre els sigles XVII i XIX pel seu [[cotó]] - va provocar l'emigració massiva de capverdians: la majoria cap a [[Guinea-Bissau]] ( excolònia portuguesa molt vinculada a l'archipèlec), i posteriorment cap a [[Angola]], [[Moçambic]], [[Senegal]], [[Brasil]] i, principalment, [[Estats Units]]. En el [[sigle XIX]], la prosperitat de les illes fon decaent lentament per l'escassea, la fam, la mala administració i la corrupció del govern colonial.

A partir de 1975, l'àrea boscosa de Cap Vert aumentà des de les 3.000 fins a les 45 mil hectàrees: el govern va prevore en deu anys atres 75 mil, que autoabastirien de llenya a la població. En les estacions plujoses, hòmens i dones deixaven llars i oficines per a plantar arbres durant una semana. S'implantà la reforma agrària, en prioritat en la producció d'aliments, per a consum de la població (es produïa només el 5%), en conte de favorir cultius d'exportació característics del periodo colonial; a pesar d'estes accions, la producció agrícola va decaure per grans sequies i el govern es va bolcar a promoure la peixca.

Cap Vert recolzà a Angola en la [[segona guerra de lliberació]] (vore [[Angola]]), pel fet que va permetre el pont aéreu d'avions cubans en l'archipèlec, ajudant a derrotar la invasió del territori angoleny per tropes de Zaire i Suràfrica i adoptà una política de no alineament, garantisant que no s'instalarien bases militars estrangeres.

En [[1981]], quan el PAIGC discutia una nova Constitució per a [[Guinea]] i Cap Vert, fon depost el president Luiz Cabral, de Guinea-Bissau. João Bernardino Vieira, va assumir en el seu lloc i fon hostil a la integració en Cap Vert. Eixe any, el PAIGC va realisar en Cap Vert un congrés d'emergència degut als canvis polítics a Guinea-Bissau. Després de ratificar els principis de Cabral, canvià el seu nom a Partit Africà per a l' Independència de Cap Vert (PAICV), separant-se orgànicament del partit de Guinea. Les relacions d'abdós governs foren tenses, fins que la mediació, en [[1982]], d'[[Angola]] i [[Moçambic]], va conseguir que el president moçambiqueny Samora Machel, reunira en Maputo a Pereira (reelegit en [[1981]]), i a Vieira. En la Conferència d'exColònies Portugueses a Àfrica (1982), realisada en Cap Vert (ciutat de Praia), Petina de pelegrí va participar junt en els seus colegues d'Angola, Moçambic, Cap Vert i São Tomé: les relacions diplomàtiques foren normalisades, encara que el partit no se reunificà i els plans d'unió foren archivats.

En [[1984]], la sequia va reduir les collites 25% respecte a cinc anys abans, el dèficit de la balança comercial fon de 70 millons de [[dolar]]s i el deute extern es situà en 98 millons de dólars: el sistema de distribució d'aliments i l'eficient gestió estatal van evitar que el país caiguera en la fam canina. Pobre en recursos naturals, en només el 10% de la terra cultivable, Cap Vert és altament dependent del menjar importat, introduïda sobretot baix forma d'ajuda humanitària: l'escassea obligà al país a dependre de l'ajuda estrangera, complicant els proyectes del «primer Pla de Desenroll». En [[1986]], el «Segon Pla de Desenroll» donà prioritat al sector privat de l'economia, (sobretot a l'informal), i es va combatre la desertisació: la meta fon recuperar –fins a 1990– Més de cinc mil hectàrees de terra i posar a funcionar un sistema únic d'administració i distribució de la reserva d'aigua del país. En la primera etapa, es construiren més de 15 mil dics de contenció d'aigües pluvials i es van repoblar 23.101 hectàrees. A pesar de la sequia, aumentà la productivitat agropecuària, que va abastir quasi totalment de carn i hortalices a la població, sense recórrer a l'importació.

En [[1991]], Antonio Mascarenhas Monteiro (qui presidí per una década La Cort Suprema de Justícia), fon triat president, en les primeres eleccions lliures i multipartidistes del país: s'inicià la transició a una economia de mercat, privatisant empreses de segurs, peixca i bancs, segons les exigències dels organismes internacionals. L'ajuda externa era del 46% del PBI, un 15% més provenia de les remeses de diners dels 700 mil capverdians residents en l'exterior. El govern del [[Moviment per a la Democràcia|MPD]] (centriste), enfrontà un desocupació del 25% i, va anunciar la reestructura de l'Estat. En [[1993]], escomençà la reducció a la mitat de 12 mil funcionaris públics, a l'hora que  lliberà gradualment els preus. El presupost de [[1994]], a pesar de retallar el gasto públic, va aumentar l'inversió pública (en transport, telecomunicacions i desenroll rural): de 80 millons de dólars en 1993 a 138 millons en 1994.

Informes de brutalitat policíaca en els detinguts es repetiren entre 1998 i 1999: els presos excedien la capacitat de les presons, falts de les instalacions mínimes raonables. L'autocensura dels mijos era molt comuns.

El ministre de finances, [[João Pinto Serra]], prometé en una carta oficial dirigida al [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) en setembre del 2004 que agilisaria les reformes estructurals en l'administració del seu govern en lo que quedava d'any per a aixina agilisar les privatisacions. Les reformes estarien dirigides cap als sectors d'energia, aigua, telecomunicacions, transport, peixca i navegació.

En maig del 2005, el primer ministre Neves va senyalar que el país podria intentar ingressar en la [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort]] (OTAN): El mes anterior, l'OTAN havia triat Cap Vert per a provar, per primera vegada en Àfrica, la seua Força de Reacció. En juny, l'opositor Moviment per a la Democràcia cridà a debatre «urgentment» la relació especial entre Cap Vert i l'[[Unió Europea]].

En les eleccions parlamentàries de giner del 2006, guanyà novament el [[PAICV]] i Pires resultà electe president.

En l'illa de Sal es troba el major aeroport internacional del país, l'aeroport Amílcar Cabral. Atres illes importants són Santiago i São Vicente, on es troben respectivament la capital [[Praia]] i [[Mindelo]].

Les illes són d'orige volcànic, i en la de [[Fogo]] hi ha un volcà actiu. La major part d'elles són montanyes escarpades cobertes de cendres volcàniques, per lo qual hi ha poca vegetació. El clima és sec i calorós, en una mija de temperatura de 20/25ºC. En els mesos de giner i febrer, l'archipèlec patix la influència de tempestats procedents del [[Sàhara]].