Diferència entre les revisions de "Idioma espanyol"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 67: | Llínea 67: | ||
El castellà s'originà com un dialecte del [[llatí]] en les zones llimítrofs entre [[Cantàbria]], [[Burgos]], [[Àlava]] i [[La Rioja]], províncies del actual nort d'[[Espanya]], que varen rebre una notable influència fonològica de l'[[euskera]] arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del [[regne de Castella]] (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà. | El castellà s'originà com un dialecte del [[llatí]] en les zones llimítrofs entre [[Cantàbria]], [[Burgos]], [[Àlava]] i [[La Rioja]], províncies del actual nort d'[[Espanya]], que varen rebre una notable influència fonològica de l'[[euskera]] arcaic que se parlava en esta mateixa regió, i se va convertir en el principal idioma popular del [[regne de Castella]] (l'idioma oficial era el llatí). D'allí el seu nom original de "idioma castellà", en referència a la zona geogràfica a on s'originà. | ||
L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o | L'atra denominació del idioma, "espanyol", prové del llatí medieval Hispaniolus procedent de la denominació llatina de la [[Península Ibèrica]] "Hispania" o més ben dit, de la seua forma ultracorrecta Spaniolus, a traves de l'[[occità]] espaignol. Menéndez Pidal oferix atra explicació etimològicaÑ: el clàssic hispanus o hispanicos va prendre en llatí vulgar el sufixe -one i de hispanione se passà en castellà antic a "españón", després dsimilant les dos nassals s'arribà a espanyol, en la terminació -ol, que no se gasta per a significar nacions". | ||
Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitat del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista | Avatars històrics i socioeconòmics, i el seu us popular com a llengua d'intercanvi, varen convertir el castellà en la llengua franca de tota la Península Ibèrica, en convivència en les parles vernàcules allí a on existien: a mitat del [[sigle XVI]] s'estima que el 80% dels espanyols ya parlaven castellà. En la conquista d'[[Amèrica]], que era una possessió personal de la [[Corona de Castella]], l'idioma espanyol es va estendre a través de tot eixe continent, des de [[Califòrnia]] fins el [[Estret de Magallanes]]. | ||
=== Polèmica sobre Espanyol o Castellà === | === Polèmica sobre Espanyol o Castellà === | ||
La polèmica en torn als | La polèmica en torn als térmes espanyol i castellà estiba en si resulta més apropiat denominar a la llengua parlada en Hispanoamèrica, en [[Espanya]] i en atres zones hispanoparlants <<espanyol>> o <<castellà>>, o be si abdós son formes perfectament sinònimes i acceptables, que és actualment el criteri acadèmic. | ||
Com moltes de les controvèrsies relacionades en la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor de una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de arrel ideològica, política i econòmica. | Com moltes de les controvèrsies relacionades en la denominació d'una llengua identificable en un determinat territori (espanyol en Espanya, i castellà en Castella), o que porta aparellada una ideologia o un passat històric que provoca rebuig, o que implica una lluita en favor de una denominació única per a facilitar la seua identificació internacional i la localisació de les produccions en dita llengua (per eixemple, en rets informàtiques), la controvèrsia és de arrel ideològica, política i econòmica. | ||
Des de el punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, es llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com conjunt més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, | Des de el punt de vista estrictament llingüístic, no hi han preferències per una denominació o atra. La ciència llingüística, sempre que no actue ideològicament, es llimita a estudiar i caracterisar la complexitat dels sistemes llingüístics interrelacionats que componen un diasistema o llengua històrica (com conjunt més o manco complexos de varietats geolectals, sociolectals i funcionals, variables ademés en el temps), i, terminològicament, a arreplegar els diversos usos denominatius d'una llengua o família de varietats. Per a la llingüística, puix, abdós térmens son vàlits a l'hora de designar el diasistema de la llengua històrica dita popular i oficialment castellana o espanyola. | ||
En el àmbit normatiu prescriptiu, | En el àmbit normatiu prescriptiu, segons la normativa establida per els principals organismes de la política llingüística de l'àrea hispanoparlant en lo relatiu a la codificació del estàndart idiomàtic (Real Acadèmia Espanyola i Associació de Acadèmies de la Llengua Espanyola), castellà i espanyol són térmes sinònims, encara que el Diccionari Panhispànic de Dubtes (Diccionario Panhispánico de Dudas), obra de caràcter normatiu actualment vigent recomana no obstant la denominació de <<idioma espanyol>> per ser la utilisà generalment atres idiomes nacionals (Spanish, espanhol, espagnol, spanisch, spaans, spagnolo, español, espanyol, etc.). | ||
== Història == | == Història == | ||