Diferència entre les revisions de "Meliana" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 41:

L'únic dat arqueològic que se coneix d'este terme és la troballa esporàdica, en les proximitats de la població, d'una ferramenta de pedra polida, de difícil classificació cultural i cronològica, de la que només es coneix la dada que mesurava 12,5 cm. De llarc.

Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, ~~van~~ cridar a este poble "''Miliana''". El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] conquistaria estes terres en [[1238]] i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori.

Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, varen cridar a este poble "''Miliana''". El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] conquistaria estes terres en [[1238]] i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori.

En [[1646]], quasi mig sigle despuix de la [[expulsió dels moriscs]], Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En [[1794]], segons [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]], tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el sigle XIX el creiximent va ser molt considerable.

@@ Llínea 41: / Llínea 41: @@
 L'únic dat arqueològic que se coneix d'este terme és la troballa esporàdica, en les proximitats de la població, d'una ferramenta de pedra polida, de difícil classificació cultural i cronològica, de la que només es coneix la dada que mesurava 12,5 cm. De llarc.
-Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, van cridar a este poble "''Miliana''". El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] conquistaria estes terres en [[1238]] i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori.
+Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, varen cridar a este poble "''Miliana''". El rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] conquistaria estes terres en [[1238]] i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori.
 En [[1646]], quasi mig sigle despuix de la [[expulsió dels moriscs]], Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En [[1794]], segons [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]], tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el sigle XIX el creiximent va ser molt considerable.