Setophaga americana
La parula nortenya[1] (Setophaga americana) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Mèxic, nort d'América Central i Antilles.
.jpg){kind=link}
Noms comuns
A part de parula nortenya (en Mèxic, Panamà, Nicaragua, Costa Rica i Hondures), se li nomena també chipe blava olivera nortenya[2] o chipe pit tacat (en Mèxic), reinita nortenya (en Colòmbia), reinita pechidorada (en Puerto Rico), bijirita chica (en Cuba), cigüita parula (en la República Dominicana), reinita americana (en Veneçola) o parula de pit dorat.[3]
Distribució i hàbitat
L'àrea de cria s'estén en Canadà des de l'extrem surest de Manitoba, sur de Quebec, Províncies Marítimes al sur en Estats Units fins al noreste de Minnesota, nort de Michigan i els estats del Atlàntic Mig, al sur d'Ohio, centre d'Indiana, centre d'Illinois, sur d'Iowa i est de Kansas, cap al sur a través de l'est d'Oklahoma fins a l'est de Texas, la costa del Golf i el sur de Florida.[4]
Passa l'hivern en l'est i sur de Mèxic i en Centroamérica, en la costa caribenya de Belize, Guatemala, Hondures, fins al noreste de Nicaragua. En el Carib ocupa (en menor intensitat al sur de les Antilles Menors) Bahames, Bermuda, illes Turques i Caicos, Illes Caiman, Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana, Puerto Rico, Illes Vérgens, Anguilla, Antigua y Barbuda, Barbados, Dominica, Granada, Guadalupe, Martinica, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves i San Martín.[4]
Registrada com vagante durant la invernada en Aruba, Bonaire, San Eustaquio i Saba, Santa Lucía, Curazao, Trinitat i Tobago, Colòmbia, Costa Rica, El Salvador, Panamà i Veneçola. I com vagante estacionalmente incert en França, Groenlàndia, Islàndia, Irlanda, illes Azores i Regne Unit.
Durant la cria és una espècie principalment ribereña; normalment associada a boscs madurs en creiximent d'epífitas. En la part septentrional preferix els boscs alts i madurs de coníferes en píceas, cicutas i avets (Abies) en hàbitats humits de ciènages i pantans a on abunda el verdet barba (Usnea). En la part meridional es troba en el dosel i el subdosel de boscs de terres baixes junt a rius, pantans i #llac, especialment a on es troba verdet espanyol.[4]
Durant la invernada diferix de l'àrea de cria; l'espècie és generalista sobre l'hàbitat, presentant-se en freqüències casi iguals en la majoria dels tipos comuns d'hàbitat disponibles, per eixemple, camps i pastures; xares, boscs secs, humits; terres de cultiu; i plantacions comercials de café, cacao i cítrics.[4]
La parula americana és considerada abundant i la seua població total estimada en 18 millons d'individus madurs, es presumix en aument.
Sistemàtica
Descripció original
L'espècie S. americana va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1758 baix el nom científic Parus americanus; el seu localitat tipo és: «Nortamèrica», restringit posteriorment per a «Carolina del Sur».[3]
Etimologia
El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «americana» prové del llatí «americanus» i es referix a Amèrica.[5]
Taxonomia
Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, la #present i P. pitiayumi, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies) era parafilético en relació a Setophaga,[6] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi es va concloure que una espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[7] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[8]
És monotípica.[4]
Referències
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 2 de novembre de 2013. P. 455.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 11 de giner de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Setophaga americana en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; americana p. 44»
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ (juny de 2011).North & Middle America Classification Committee.
- ↑ (febrer de 2012).South American Classification Committee.
Enllaços externs
Setophaga americana en Wikimedia Commons.