Geothlypis formosa
La reinita de Kentucky o chipe cachetinegro (Geothlypis formosa) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Mèxic, América Central, illes del Carib i nort d'Amèrica del Sur.
_(cropped).jpg){kind=link}
Noms comuns
editarAparte de chipe cachetinegro (en Mèxic) i reinita de Kentucky (en Puerto Rico), se li denomina també reinita cachetinegra (en Nicaragua, Panamà i Costa Rica), reinita bella (en Veneçola), reinita de anteojos (en Colòmbia), cigüita de Kentuki (en la República Dominicana), bijirita de Kentucky (en Cuba), chipe de Kentucky o chipe patilludo (en Mèxic) i chipe de galtes negres.
Distribució i hàbitat
editarEs reproduïx en l'est dels Estats Units al sur dels Grans Lagos, desdel el centre-nort de Nova Jersey, centre de Pennsilvània, nort d'Ohio, centre d'Indiana, centre nort d'Illinois, surest d'Iowa i centre nort de Misuri; també en l'extrem nort d'Illinois, extrem noreste d'i suroest de Wisconsin, i en l'extrem surest de Nova York i sur de Connecticut (a on és rara; cap al sur a lo llarc de la costa atlàntica fins al sur de Carolina del Sur, el sur de Geòrgia, noroest de Florida, i la costa del golf, pero absent de les porcions costeres del sur de Luisiana i el sur de Texas; els llímits occidentals de l'àrea de reproducció s'estenen fins a l'extrem suroest de Iowa i extrem surest de Nebraska, este de Kansas, este d'Oklahoma i la quarta part oriental de Texas.
Durant la invernada s'establix des de la costa del Golf de l'est de Mèxic, cap al sur per Guatemala, Belize, rarament el El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, fins al nort de Colòmbia i noroest de Veneçola; en el Carib inverna regularment en Bahames, Illes Caiman, Islas Turcas y Caicos, Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana, Puerto Rico i Illes Vérgens; i com errante va ser registrat en Antigua y Barbuda, Aruba, Barbados, Bonaire, San Eustaquio i Saba, Curazao, Dominica, Guadalupe, Martinica, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía i Sant Vicente i les Granadines. Com errante estival també en Canadà.
El hàbitat de cria són els boscs i frondoses de terres baixes prop de rieres, en sotobosque dens, a sovint a baixa altitut. Rara volta s'observa en hàbitats agrícoles. Són essencials una coberta vegetal ben desenrollada per a la nidificación en el sol i un sotobosque dens.
Durant la invernada preferix el sotobosque de boscs tropicals humits de terres baixes i piedemonte de segon creiximent; encara que també s'ha reportat en boscs tropicals madurs.
Busca el seu aliment entre la #fulleram del sol.
Descripció
editarLes aus adultes medixen 12 a 13 cm de llongitut. Hi ha un llauger dimorfisme sexual. El macho es caracterisa per una caraça negra que inclou lores, zona subocular i auricular, estenent-se parcialment fins als costats del coll; per la llínea superciliar groga i la corona negra. L'esquena, ales i coa són de color pardo oliváceo, i les parts ventrales (gola, coll, pit i pancha) de color groc. La femella és similar al macho, pero es distinguix perque la caraça i la corona són de color pardo oliváceo obscur. Els individus inmaduros són similars als adults.
Sistemàtica
editarDescripció original
editarL'espècie G. formosa va ser descrita per primera volta pel naturaliste nortamericà Alexander Wilson en 1811 baix el nom científic Sylvia formosa; el seu localitat tipo és: «Kentucky».
Etimologia
editarEl nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «formosa» deriva del llatí «formosus» que significa ‘bell’.
Taxonomia
editarLa present espècie, junt a Geothlypis tolmiei i Geothlypis philadelphia, estaven tradicionalment incloses en el gènero Oporornis, pero els amplis estudis dels parúlidos de Lovette et al. (2010) varen trobar que Oporornis com es reconeixia anteriorment, era parafilético, #lo que significa que incloïa vàries espècies que només estaven lejanamente emparentades entre sí. En este cas, es va descobrir que estes tres espècies s'agrupaven de forma relativament estretix en el gènero Geothlypis i, per lo tant, es varen traslladar a este gènero.
És monotípica, no es verifiquen variacions geogràfiques.