Diferència entre les revisions de "Alaquàs"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 19: Llínea 19:
 
|festes = Principis de setembre  
 
|festes = Principis de setembre  
 
|alcalde = [[Jorge Alarte Gorbe]] ([[PSPV-PSOE]])  
 
|alcalde = [[Jorge Alarte Gorbe]] ([[PSPV-PSOE]])  
|uep = [http://www.alaquas.org Web Oficial d' Alaquàs]
+
|uep = [http://www.alaquas.org Web Oficial d'Alaquàs]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
'''Alaquàs''' es un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l' [[Horta Oest]]. Conta ab 30.177 habitants.
+
'''Alaquàs''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], situat en la zona oest del [[àrea metropolitana de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Oest]]. Conta ab 30.177 habitants.
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat a 42 m de altitut i ab 3,9 km² de extensió, se localisa en l' [[Horta de Valéncia]], a 7 km al oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l' [[Horta Oest]]. Llimita al nort i a l' oest ab el municipi d' [[Aldaya]], i al Sur ab el de [[Torrent]] i el de [[Picanya]], i finalment al Est ab el de [[Chirivella]].
+
Situat a 42 m de altitut i ab 3,9 km² de extensió, se localisa en l'[[Horta de Valéncia]], a 7 km al oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l'[[Horta Oest]]. Llimita al nort i a l'oest ab el municipi d'[[Aldaya]], i al Sur ab el de [[Torrent]] i el de [[Picanya]], i finalment al Est ab el de [[Chirivella]].
  
 
== Historia ==
 
== Historia ==
Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d' Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en el any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i després l' adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el [[segle XV]] als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. U dels membres de esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte de Alaquàs el any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palaau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l' Ajuntament d' Alaquàs; se tracta de una construcció de planta quadrangular, ab quatre torres de 25 m. de altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s' ha reconstruït la quarta torre.  
+
Antiga [[alqueria]] musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per [[Jaume I d'Aragó]] a [[Bernardo Castelló]] en el any [[1238]], el qual la canvià per atres possessions a [[Ponce Soler]]. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En [[1319]] [[Joan Escrivà]] comprà el senyoriu i després l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el [[segle XV]] als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels [[Pardo de la Casta]]. U dels membres de esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte de Alaquàs el any [[1577]]. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palaau-castell alçat baix el patrimoni de [[Luis Pardo de la Casta]] i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta de una construcció de planta quadrangular, ab quatre torres de 25 m. de altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.  
  
 
=== Etimologia ===
 
=== Etimologia ===
  
El nom d' Alaquàs es de orige àrap, ya que prove de ''al-quas'', es dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una sequia procedent de [[Manises]] esta construïda ab moltes arcades, o degut a la possible existència de unes arcades de algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren de esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, [[Jaume I d' Aragó|J]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.
+
El nom d'Alaquàs es de orige àrap, ya que prove de ''al-quas'', es dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del [[Barranc de Torrent]]. Com una sequia procedent de [[Manises]] esta construïda ab moltes arcades, o degut a la possible existència de unes arcades de algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren de esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, [[Jaume I d'Aragó]] donà a [[Berenguer de Castellnou]] ''Alaquaz'', tal com consta en el document de concessió.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 57: Llínea 57:
 
== Monuments i llocs de interés ==
 
== Monuments i llocs de interés ==
  
Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau - Castell d' Alaquàs]]; edifici datat en [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en el any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs de interés de la localitat son la [[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i la [[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]].
+
Entre els seus atractius turístics destaca el [[Palau - Castell d'Alaquàs]]; edifici datat en [[1582]], declarat Monument Nacional en [[1918]], i que en el any [[2003]] passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs de interés de la localitat son la [[Iglésia de la Assunció]] (adjacent al Palau - Castell), la casa dels [[infants de Alòs]] (del S.XIX) i la [[Iglésia de la Mare de Deu del Olivar]].
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
  
Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els [[Moros i Cristians]], La ''Festa del Aigua'', en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres ab aigua depositada en depòsits en el carrer, el ''Cant de la Carchofa'' i el ''[[Festival de Rock d' Alaquàs]]'', més conegut com ''FRA'' (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les [[Falles]] en el mes de març, contant ab 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la  ''Festa del Aigua'' s' ha suspés.
+
Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els [[Moros i Cristians]], La ''Festa del Aigua'', en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres ab aigua depositada en depòsits en el carrer, el ''Cant de la Carchofa'' i el ''[[Festival de Rock d'Alaquàs]]'', més conegut com ''FRA'' (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les [[Falles]] en el mes de març, contant ab 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la  ''Festa del Aigua'' s' ha suspés.
  
 
En primavera en honor a [[Sant Francisco de Paula]] se celebra la ''Festa del [[Porrat]]''; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.
 
En primavera en honor a [[Sant Francisco de Paula]] se celebra la ''Festa del [[Porrat]]''; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.
Llínea 95: Llínea 95:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.alaquas.org Pàgina web de l' Ajuntament d' Alaquàs]
+
* [http://www.alaquas.org Pàgina web de l'Ajuntament d'Alaquàs]
* [http://www.alaquas.net Web ciutadana de l' Ajuntament d' Alaquàs]
+
* [http://www.alaquas.net Web ciutadana de l'Ajuntament d'Alaquàs]
* [http://www.castell.alaquas.org Web del Castell d' Alaquàs]
+
* [http://www.castell.alaquas.org Web del Castell d'Alaquàs]
* [http://www.festifra.net Festival de Rock d' Alaquàs]
+
* [http://www.festifra.net Festival de Rock d'Alaquàs]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 16:52 16 dec 2008

Alaquàs
Archiu:95px-Localisació d'Alaquàs respecte de la Comunitat Valenciana.png Archiu:90px-Escut d'Alaquàs.jpg
Archiu:160px-Localisació d'Alaquàs respecte de l'Horta Oest.png
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Oest
Partit judicial: Torrent
Ubicació: 39°27′30″N 0°27′46″O
Altitut: 42 msnm
Superfície: 3,9 km²
Població: 30,177 hab.
Densitat: 7.737,69 hab./km²
Gentilici: Alaquaser/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46970
Festes majors: Principis de setembre
Alcalde: Jorge Alarte Gorbe (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Alaquàs és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la zona oest del àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de l'Horta Oest. Conta ab 30.177 habitants.

Geografia

Situat a 42 m de altitut i ab 3,9 km² de extensió, se localisa en l'Horta de Valéncia, a 7 km al oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l'Horta Oest. Llimita al nort i a l'oest ab el municipi d'Aldaya, i al Sur ab el de Torrent i el de Picanya, i finalment al Est ab el de Chirivella.

Historia

Antiga alqueria musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per Jaume I d'Aragó a Bernardo Castelló en el any 1238, el qual la canvià per atres possessions a Ponce Soler. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En 1319 Joan Escrivà comprà el senyoriu i després l'adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el segle XV als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. U dels membres de esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte de Alaquàs el any 1577. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palaau-castell alçat baix el patrimoni de Luis Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic general per l'Ajuntament d'Alaquàs; se tracta de una construcció de planta quadrangular, ab quatre torres de 25 m. de altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s'ha reconstruït la quarta torre.

Etimologia

El nom d'Alaquàs es de orige àrap, ya que prove de al-quas, es dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del Barranc de Torrent. Com una sequia procedent de Manises esta construïda ab moltes arcades, o degut a la possible existència de unes arcades de algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren de esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, Jaume I d'Aragó donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta en el document de concessió.

Demografia

En els anys 60 se produí una gran aplegada de immigrants de Andalusia i Castella lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en 1986 i aplegant als 30.177 en el any 2007.

Evolución demográfica de Alacuás[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
Población 1.846 2.062 2.370 2.672 2.765 3.276 3.753 4.332 8.116 19.639 23.550 24.107 26.939 30.104 30.177

Estructura socioeconómica

Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En la actualitat la agricultura es un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, així com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial es principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés la instalació de empreses de alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany ab menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població; El Bovalar i Els Mollons.

El sector servicis es el segon en importància en la economia local en el qual treballa més de un 40% de la població.

La llínea del tren de alta velocitat (AVE) passarà per el seu terme municipal.

EL ministeri de foment comunicà al alcalde la seua decisió de dotar al poble ab una estació de Rodalies de la llínea C-3 de Rodalies Valéncia, la construcció de la estació inclourà 140 places de aparcaments i una passarela.

Monuments i llocs de interés

Entre els seus atractius turístics destaca el Palau - Castell d'Alaquàs; edifici datat en 1582, declarat Monument Nacional en 1918, i que en el any 2003 passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs de interés de la localitat son la Iglésia de la Assunció (adjacent al Palau - Castell), la casa dels infants de Alòs (del S.XIX) i la Iglésia de la Mare de Deu del Olivar.

Festes

Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els Moros i Cristians, La Festa del Aigua, en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres ab aigua depositada en depòsits en el carrer, el Cant de la Carchofa i el Festival de Rock d'Alaquàs, més conegut com FRA (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les Falles en el mes de març, contant ab 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la Festa del Aigua s' ha suspés.

En primavera en honor a Sant Francisco de Paula se celebra la Festa del Porrat; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Albert Taberner PCE
1983 - 1987 Francisco Tàrrega PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Tàrrega PSPV-PSOE
1991 - 1995 Adrià Hernandez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Adrià Hernandez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2003 - 2007 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2007 - 2011 Jorge Alarte Gorbe PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Ciutats Agermanades

Enllaços externs

Referències