Diferència entre les revisions de "Alboraya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' limítrofs' a ' llimítrofes')
 
(No es mostren 116 edicions intermiges d'22 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Alboraya''' es un municipi de la [[provincia de Valencia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[España]], pertenix a la comarca de l' [[Horta Nort]], que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se le definix com ''"El portal de l'horta"''. Es, tras [[Burjassot]], la segona ciutat de la comarca de l'[[Horta Nort]], per població.
+
{{Infobox_pobles
 +
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
 +
|image_província = [[File:Localització d'Alboraia respecte del País Valencià.png    |95px]]
 +
|nom = Alboraya
 +
|image_escut = [[File:Escut d'Alboraia.svg|40px]]
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[Horta Nort]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
 +
|coor = 39°30′2″N 0°21′2″O
 +
|superfície = 8,3 km²
 +
|altitut = 5 msnm
 +
|població = 25.149 hab. (2022)
 +
|densitat = 2.895,30 hab./km²
 +
|gentilici = Alborayense/sa
 +
|llengua = [[Valencià]]
 +
|còdic_postal = 46120
 +
|festes = 1º dumenge de juliol
 +
|alcalde = Miguel Chavarria Díaz ([[PSPV-PSOE]])
 +
|web = [https://www.alboraya.es/ Web Oficial d'Alboraya]
 +
|notes =
 +
}}
 +
'''Alboraya''' és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertany a la comarca de l'[[Horta Nort]], que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se la definix com "el portal de l'horta". És, despuix de [[Burjassot]], la segona ciutat de la comarca de l'[[Horta Nort]], per població.
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
El terme municipal conserva àmplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A mida que passen els anys, l'extensió d'horta es va reduint, degut a la pressió urbana. La designació de la ciutat de Valéncia com a ciutat sèu de la [[Copa Amèrica 2007]], supongué un desenroll important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, per la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i l'actual situació dels seus tres polígons industrials tingueren, com a conseqüència de que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes fixaren les seues bases d'operacions per a l'event deportiu en esta població.
  
== Geografía ==
+
No obstant, i perque hi han grans zones de regadiu, el terme es dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.
El terme municipal conserva amplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A medida que passen els anys, l'extensió d'horta se va reduint, degut a la pressió urbanística. La designació de la ciutat de Valéncia com ciutat sede de la [[Copa Amèrica 2007]], ha supost un desenrollament important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, degut a la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i la actual situació de sus tres polígons industrials han tengut com a conseqüència que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes hagen fixat les sues bases de operacions per a l'event deportiu en esta població.
+
[[File:Port Saplaya (Alboraya) en azul (2433751573).jpg|right|thumb|Port Sa Plaja]]
 +
Se pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Sa Plaja arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.
  
Pero, donat a eses grans zones de regadiu, el terme se dividí en huit partides: Calvet, Dessamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoya y Vera.
+
L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Sa Plaja els sèt dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.
  
Se pot accedir a esta localitat a través de la línea 3 de Metro Valéncia en dos estacions en la població, Palmaret y Alboraya, i en la llínia 70 de la Empresa Municipal de Transportes de Valéncia, EMT, en el barri de La Patacona lleva la Llínia 31 de la EMT i en un futur arribarà el tramvia, al barri de Port Saplaya arriben los autobusos grocs, por la empresa AVSA que ixen de Valéncia.
+
=== Localitats llimítrofes ===
 +
[[Almàssera]] pel noroest, [[Meliana]] pel nort, [[Tavernes Blanques]] per l'oest i [[Valéncia]] pel sur. Totes de la [[província de Valéncia]].
  
El Ajuntament oferix al poble un servici local de autobús, que recorre los núcleus de població de Alboraya, unint el poble en Patacona i Port Saplaya els set dies de la semana, en una freqüència de una hora cada viage.
+
== Història ==
 +
Alqueria musulmana que el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] otorgà al bisbe d'[[Osca]], [[Vidal de Canelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], conseguí la propietat, a través d'una permuta de terres en el bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de [[Jaume de Xérica]], fill seu i del rei [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]]. En l'any [[1331]], passà a mans de [[Gilabert de Sanoguera]], qui fundà el senyoriu. Durant el [[sigle XV]], passà a poder de la Corona. En el seu terme es troba el despoblat de [[Rafelterras]].
  
=== Localitats limitrofs ===
+
L'iglésia fon construïda el [[sigle XV]] baix l'advocació de Santa Maria. Junt al [[barranc del Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Mare de Deu dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i el manà construir el Consell General de Valéncia en l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual és de nova planta.
[[Almácera]] pel nord-oest, [[Meliana]] pel nort, [[Tabernes Blanques]] per l'oest i [[Valéncia]] pel sud. Totes de la [[provincia de Valencia]].
 
  
== Historia ==
+
[[File:Horta de Alboraia (9669070843).jpg|thumb|Horta de Alboraya]]
Alqueria musulmana que el rei [[Jaume I d'Arago|Jaume I]] otorgà al bisbe de [[Osca]], [[Vidal de Canyelles]]. [[Teresa Gil de Vidaura]], consegui la propietat mediant una permuta de terres en dit bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de [[Jaume de Jérica]], fill seu i del rei [[Jaume II d'Arago|Jaume II]]. En l'any [[1331]], passà a mans de [[Gilbert de Zanoguera]], qui fundà el senyoriu. Durant el [[sigle XV]], passà a poder de la Corona. Al seu terme, se troba el despoblat de [[Rafelterras]].
 
  
L'iglesia fon construida el [[sigle XV]] baix la advocacio de Santa Maria. Junt al [[Carraixet|Barranc de Carraixet]] s'alçà una ermita dedicada a la [[Verge Maria dels Desamparats]]; el seu primer edifici data de l'any [[1414]] i fon ordenada construir pel Consell General de Valéncia l'any [[1400]], per tal de consagrar els cementeris aon eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual es de nova planta.
+
La principal activitat és l'agrícola, i el cultiu més important és el de la [[chufa]], que ha fet famosa l'[[orchata]] d'Alboraya.
  
La principal activitat es l'agricola, i el cultiu més important es el de la [[chufa]], que ha fet famosa l' [[orchata]] d'Alboraya.
+
El reconte poblacional de l'any [[1646]] oferix un còmput de huitantahuit cases; [[Cavanilles]] sifra la població, l'any [[1794]], en cinccents xixanta veïns; a mitan [[sigle XIX]] Madoz apunta la cantitat de tresmil trescents un habitants; [[Sanchis Sivera]], l'any [[1922]] dona noticia de 4.265.
  
El reconte poblacional de l'any [[1646]] oferix un comput de 88 cases; [[Cavanilles]] sifra la poblacio, l'any [[1794]], en 560 veins; a mijans de [[sigle XIX]] Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants; [[Sanchis Sivera]], l'any [[1922]] dona noticia de 4.265.
+
== Administració ==
 +
Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al [[PP]] (9 regidors); obtingueren també representació el [[PSOE]] (3), SIA (Sí Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).
  
== Administracio ==
 
Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al [[PP]] (9 regidors); obtingueren tambe representacio el [[PSOE]] (3), SIA (Si Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).
 
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
 
   | Alcalde_1 = Enrique Ruiz Peris
 
   | Alcalde_1 = Enrique Ruiz Peris
   | Partido_1 = [[Unio de Centre Democratic (Espanya)|UCD]]
+
   | Partit_1 = [[UCD]]
 
   | Alcalde_2 = Joan Josep Barres Paulo
 
   | Alcalde_2 = Joan Josep Barres Paulo
   | Partido_2 = [[PSPV-PSOE]]
+
   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_3 = Francisco Pastor Gimeno
 
   | Alcalde_3 = Francisco Pastor Gimeno
   | Partido_3 = [[UV]]
+
   | Partit_3 = [[Unió Valenciana|UV]]
 
   | Alcalde_4 = Joan Josep Barres Paulo
 
   | Alcalde_4 = Joan Josep Barres Paulo
   | Partido_4 = [[PSPV-PSOE]]
+
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_5 = Joan Josep Barres Paulo
 
   | Alcalde_5 = Joan Josep Barres Paulo
   | Partido_5 = [[PSPV-PSOE]]
+
   | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Alcalde_6 = Manuel Álvaro Manzano
 
   | Alcalde_6 = Manuel Álvaro Manzano
   | Partido_6 = [[PP]]
+
   | Partit_6 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_7 = Manuel Álvaro Manzano
 
   | Alcalde_7 = Manuel Álvaro Manzano
   | Partido_7 = [[PP]]
+
   | Partit_7 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_8 = Manuel Álvaro Manzano
 
   | Alcalde_8 = Manuel Álvaro Manzano
   | Partido_8 = [[PP]]  
+
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Miguel Chavarria Díaz
 +
  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_10 = Miguel Chavarria Díaz
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Miguel Chavarria Díaz
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Miguel Chavarria Díaz
 +
  | Partit_12= [[PSPV-PSOE]]  
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
La poblacio ha creixcut molt en els ultims anys; aixina, en l'any [[1986]] vivien 11.267 persones, l'any [[2002]] la sifra havia pujat hasda els 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de [[2001]] que sabien parlar [[valencià]]. Conta en una poblacio de 21.263 habitants en [[2006]].
+
La població ha creixcut molt en els darrers anys; aixina, en l'any [[1986]] vivien 11.267 persones, l'any [[2002]] la sifra havia pujat fins als 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de [[2001]] que sabien parlar [[valencià]]. Conta en una població de 25.149 habitants en l'any [[2022]] segons el [[INE]].
  
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
<center>
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolucio demografica
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]]
+
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| align=center| 4.700 || align=center| 4.807 || align=center| 5.712 || align=center| 6.124 || align=center| 6.749 || align=center| 6.885 || align=center| 8.073 || align=center| 9.126 || align=center| 10.727 || align=center| 11.687 || align=center| 16.943 || align=center| 20.514 || align=center| 21.263
+
| align=center| 4.700 || align=center| 4.807 || align=center| 5.712 || align=center| 6.124 || align=center| 6.749 || align=center| 6.885 || align=center| 8.073 || align=center| 9.126 || align=center| 10.727 || align=center| 11.687 || align=center| 16.943 || align=center| 20.514 || align=center| 21.263 || align=center| 24.031 || align=center| 25.149
 
 
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
L'activitat economica de la poblacio se distribuix de la següent manera (senyes de [[1994]]): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'industria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construccio.
+
L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la següent manera (senyes de [[1994]]): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.
  
 
== Patrimoni i Arquitectura ==
 
== Patrimoni i Arquitectura ==
[[Imagen:Ermita_Els_Peixets.jpg|thumb|Ermita del Miracle dels Peixets]]
+
[[File:Club Náutico Port Saplaya.jpg|thumb|Port Saplaya]]
 +
 
 +
[[File:Platja de la Patacona d'Alboraia-Març2009.jpg|thumb|Plaja de la Patacona d'Alboraya]]
 +
 
 +
[[File:Alboraia. Església.JPG|thumb|Iglésia de l'Assunció de Nostra Senyora, en Alboraya]]
 +
 
 +
[[Archiu:Ermieix.jpg|thumb|Ermita del Milacre dels Peixets]]
  
Alboraya conserva encara el sabor tipic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar ademes un front coster de quasi quatre quilometros de llargaria, en dos nucleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Saplaya]] i [[Patacona]]. El primer te un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels calits ocres i siens, els blaus i els roses palits, utilisats tradicionalment en la pintura de las vivendes i el segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residencia, abdos barris en excelents plages.
+
Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar, ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]]: [[Port Sa Plaja]] i [[Patacona]]. El primer un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, usats tradicionalment en la pintura de les cases. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residència, abdós barris en excelents plages.
  
Del seu patrimoni monumental destacarem l'iglesia parroquial de l'Asuncio de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i orige medieval, que junt en la casa abadia formen una poma. La frontera es de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals, la nau central presenta volta de mig cano, tenint la casa abadia raere a l'esguerda. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites com la del Santisim Cristo de les Almes, en la desapareguda masia de Vilanova, cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Santo; l'ermita del Sagrat Cor de Jesus (Rectoret), en la masia del Rector, sense culte; l'ermita de Santa Barbara (recentement restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de Sant Cristobal proxima al poligon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'ermita del [[Miracle dels Peixets]], d'estil neogotic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ojivals i sostre a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceramic en l'alusio al milacre supossadament ocorregut en Juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles custodien un important patrimoni historic artistic, ric en escultures, pintures, retaules, ceramiques.
+
Del seu patrimoni monumental destaca l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora ([[sigle XVIII]]) d'estil barroc i d'orige migeval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera és de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Sant; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Retor, sense cult; l'ermita de Santa Bàrbera (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'[[ermita de Sant Cristòfol]] pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del [[Barranc del Carraixet]] l'[[ermita dels Peixets]], d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i teulada a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en juliol de l'any [[1348]] en eixe mateix lloc. Totes elles mantenen un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.
  
L'arquitectura civil de Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals de [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com les alqueries morisques i cases d'horta (Alqueria d'El Machistre, aon se troba el museu de la Chufa i de l'Orchata), testimoni de un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceramics d'orige devocional. Tenim que destacar el denominat "Pont del Moro" de 5m d'ample per 8 de llarc, que salvava la sequia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Arago, la Casa del Comte de Zanoguera, en plena plaça del poble.
+
L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta, alqueries i barraques ([[Alqueria del Magistre|Alqueria del Magistre]], a on se troba el [[Museu de l'orchata i la chufa]]), testimoni d'un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Destaca el denominat "Pont del Moro" de cinc metros d'ample per huit de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.
  
 
== Cultura ==
 
== Cultura ==
=== Personas célebres de Alboraya ===
+
=== Persones célebres d'Alboraya ===
*[[En Joan Baptista Basset i Ramos]] (Alboraya, 1654 - Segovia 1725). Militar que encabezó la rebelión valenciana contra Felipe V durante la guerra de sucesión al frente de los "Maulets".
+
* En [[Joan Batiste Basset i Ramos]] (Alboraya, [[1654]] - [[Segòvia]] [[1725]]). Militar que encapçalà la rebelió valenciana contra Felip V durant la guerra de successió al front dels "Maulets".
 +
 
 +
* [[Vicent Coret]], clarinetiste, que arribà a ser director del Conservatori de Música de Ginebra.
 +
 
 +
* [[Cristòfol Coret i Peris]] fon Doctor en teologia i sacerdot ([[1682]]-[[1760]]). Ensenyà llatí en [[Valéncia]] i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives, etc.
 +
 
 +
* [[Lluís Navarro|Dominic Pare Lluís Navarro]] ([[1788]]-[[1846]]), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasió francesa fon desterrat per haver procurat alçar l'esperit nacional contra l'invasor.  
  
* [[Don Vicente Coret]], clarinetista, que llegó a ser director del Conservatorio de Música de Ginebra.
+
* El pintor [[Cristòfol Valero]], (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a [[Roma]] per estudis, fon un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocació de Santa Bàrbara, a on arribà a ser director. En l'any [[1754]] presentà la seua obra Mentor aconsellant a [[Telèmac]] abans de la seua lluita en [[Adrasto]] que es conserva en la Real Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i que constituïx una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'época, en esta acadèmia de Sant Ferrando fon membre honorari i en l'any [[1768]] fon director de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.
  
* [[Don Cristóbal Coret y Peris]] fue Doctor en teología y sacerdote (1682-1760). Enseñó latín en Valencia y fue beneficiado de la parroquia de San Martín. Dejó obras como Diálogos del Docto Luis Vives, etc.
+
* [[Julio Just Gimeno]] Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II República fon Ministre d'Obres Públiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947? - 1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i d'Emigració (1960? - 1962) i Ministre d'Emigració i Interior (1962 - 1976). Exiliat en [[França]] durant l'ocupació alemana, va estar en presó i internat en un camp de concentració. Fon traductor en els organismes internacionals dependents de la ONU.
  
* [[Dominico Padre Luis Navarro]] (1788-1846), fue profesor de filosofía en el convento de San Onofre, fundo la Sociedad Ateneo Musical del Puerto, fue primer cura párroco de Nuestra Señora del Rosario. Durante la invasión francesa fue desterrado a Francia por haber procurado levantar el espíritu nacional contra el invasor.Sociedad Ateneo Musical del Puerto, uno de cuyos fundadores fue el Padre Luis Navarro, primer cura párroco de Nuestra Señora del Rosario,
+
* [[Ferran Giner Gil]], “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la pedrera del [[Valéncia CF]] debutant en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Xixó a on jugà dos discretes temporades). Una volta finalisat el seu compromís en el club asturià i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hèrcules CF de segona divisió a on tampoc oferí un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisió B. Allí es retirà com a jugador passant a formar part del cos tècnic, i internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.
  
* El pintor [[Don Cristóbal Valero]], (? - 1789) Estudio filosofia, viaja a Roma por estudios, fue uno de los fundadores de la Academia de Bellas Artes de Valencia, bajo la advocación de Santa Bárbara, donde llegó a ser director. En 1754 presentó su obra Mentor aconsejando a Telémaco antes de su lucha con Adrasto que se conserva en la Real Academia de San Fernando de Madrid y que constituye una nota curiosa del amaneramiento de la pintura de la época, en esta academia de San Fernando fue miembro honorario y en 1768 fue director de la Academia de San Carlos de Valencia.
+
* [[Remeis Ros Frechina]] ha segut una figura important del teatre alborayer. En un llibre explica les seues vivències de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.
  
* [[Don Julio Just Gimeno]] Alboraya ? - Port Vendres. (Francia) 1976.        Diputado por Valencia en 1931 por el Partido Republicano Radical y en 1936 por Izquierda Republicana. Durante la II Republica fue Ministro de Obras Públicas (1936? - 1937), Ministro de Defensa e Interior (1947), Ministro de Gobernación (1947? - 1949), Ministro de Acción en el exilio e interior (1951? - 1960), Vicepresidente y Ministro de Interior y Emigración (1960? - 1962) y Ministro de Emigración e Interior (1962 - 1976). Exiliado en Francia durante la ocupación alemana, estuvo en la cárcel e internado en un campo de concentración. Fue traductor en los organismos internacionales dependientes de la ONU.  
+
* [[Els germans Josep i Enric Gimeno]], fundaren la primera orchateria d'Alboraya, la Chocolateria Gimeno, en el carrer Cabanyal, hui desapareguda.
  
* [[Sr. Fernando Giner Gil]], “el xufa” (Alboraya, 31 de diciembre de 1964) Jugó de defensa y su primer equipo fue el Alboraya UD, formandose en la cantera del Valencia CF debutando en el primer equipo unos días antes de cumplir los dieciocho años (el 5 de diciembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabó recalando en el Real Sporting de Gijón dónde jugó dos discretas temporadas.
+
* [[Enric Mestre]] (1936 - ) és un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en sèu en [[Ginebra]], [[Suïssa]]. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construïx escultures ceràmiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys.
Una vez finalizado su compromiso con el club asturiano y ya con 33 años aceptó una oferta del Hércules CF de segunda división dónde tampoco ofreció un buen rendimiento, finalmente fichó por el Levante UD de Segunda división B. Allí se retiró como jugador pasando a formar parte del cuerpo técnico, e internacional con la selección española en once ocasiones.
 
  
* [[Sra. Remedios Ros Frechina]] ha sido una figura importante del teatro alborayense. En un libro explica sus vivencias de la Alboraya de principios y mitad del siglo XX.
+
* La triple [[Clarita Panach]] se dedicà al teatre líric en gran èxit.
  
* [[Los hermanos José y Enrique Gimeno]], fundaron la primera horchatería de Alboraya, la Xocolateria Gimeno, en la calle Cabanyal, hoy desaparecida.
+
* [[Josep Peris i Aragó]], fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on obtingué diversos premis acadèmics, en 1982 en [[Sogorp]] feu una exposició, la ciutat li feu un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per sa vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.
  
* [[Don Enrique Mestre]] (1936 - )es un artista moderno de reconocimiento mundial, y miembro de la International Academy of Ceramics, con sede en Ginebra, Suiza. En su estudio, en medio de la huerta de Alboraya, Valencia, construye esculturas cerámicas de forma ininterrumpida desde hace muchos años.
+
* El poeta [[Cristòfol Aguilar Hurtado]].
  
* La triple [[Sra. Clarita Panach]] se dedicó al teatro lirico con gran éxito.
+
* [[Daniel Tortajada "l'orchater"]] fon el president del Gremi d'orchaters i un impulsor de l'[[orchata]] com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any [[2001]], l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any [[2002]], esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any [[1960]] en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any [[1979]], en [[1982]] junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la [[chufa]], orchata i [[fartons]], aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.
  
* [[Don José Peris Aragó]], fue un excelente pintor, dibujante y cartelista. Nació en Alboraya el 21 de agosto de 1907 - 2003, estudió en la Escuela de Artes y Oficios y en la Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, donde obtuvo varios premios académicos, en 1982 en Segorbe realiza una exposición , la ciudad le hace un homenaje y le dedico una calle, en 1993 el Circulo de Bellas Artes le concedio la Medalla al Merito por su vida entregada al arte, en 1994 el Ayuntamiento de Alboraya lo declara Hijo Predilecto, la Casa de Cultura de Alboraya lleva su nombre.
+
* Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional [[Francesc Tomas i Valiente]], (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al qual amava. La seua simplea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com a homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en ahí la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Excepcional Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on estigué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.
  
* El poeta [[Don Cristóbal Aguilar Hurtado]].
+
== Festes locals ==
 +
Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i ad elles acodixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Escomencen la primera fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se diverses activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.
  
* [[Sr. Don Daniel Tortajada "l’orxater"]] fue el presidente del Gremi d’orxaters y un impulsor de la horchata como a bebida típica de Alboraya, fallecido trajicamente en 2001, el Ayuntamiento le dedico una Avenina donde no hay ninguna vivienda ni bajo comercial que reciba correspondencia y un monolito a su memoria, declarandolo hijo predilecto en 2002, esta avenida esta cerca de la Ciutat de l'Esport. Abrio su primera tienda en 1960 en su casa en la calle milagro ayudado por su mujer Carmen para futurmente abrir la actual en el año 1979, en 1982 junto con otros horchateros crean la Denominacion de Origen Chufa de Valencia y afines para la chufa, horchata y fartons, asi como el Gremio de Horchateros y Fartons Polo, ideo y creo la figura de la patrona de los Horchateros, la Virgen de la Huerta y del dia de la Horchata en las Fiestas Patronales, donde a las 12 del mediodia se reparte horchata a los paseantes y transeuntes, sin quererlo se convirtio en una persona emblematica dentro del mundo de la horchata, el compositor valenciano Manolo Berna le dedico un pasodoble .
+
Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del [[Corpus Christi]] fòra de l'Octava, concretament el dumenge anterior al [[10 de juliol]], festivitat de [[San Cristòfol]], patró de la localitat.
  
* Aun cuando no sea alborayense de nacimiento, lo es de adopción. El catedrático de Historia del Derecho y Presidente del Tribunal Constitucional [[Don Francisco Tomás y Valiente]], (Valencia 8/12/1932 - 14/2/1996 (asesinado por ETA en la Av. Blasco Ibañez de Valencia por enfrente de Maternidad, hay una columna en su nombre)) mantuvo una estrecha relación con Alboraya desde 1957, convirtiéndose en un válido embajador de nuestro pueblo, al que amaba. Su sencillez y humanidad, su talante dialogante, la disposición a escuchar y su carga intelectual, le granjearon el respeto y consideración de sus vecinos, por ello, al producirse su asesinato, los alborayenses, con el Consistorio a la cabeza, le dedicaron un lugar especial en el pueblo como homenaje permanente a su memoria: la plaza que, presidida por un monolito, lleva su nombre: Francisco Tomás y Valiente. Licenciado en Derecho en 1955,  dos años después defendió en la misma su Tesis Doctoral, obteniendo la calificación de Sobresaliente Cum Laude y el Premio Extraordinario de Doctorado, en 1964 ganó por oposición la Cátedra de Historia de Derecho de la Universidad de La Laguna, trasladándose en Octubre de ese mismo año a la Universidad de Salamanca, donde permanecería hasta Noviembre de 1980, en que pasó a formar parte de la Universidad Autónoma de Madrid, a comienzos de 1980 había entrado en la situación de excedencia especial como Profesor, al ser nombrado Magistrado del Tribunal Constitucional, ocho años antes, en 1972, había ingresado como miembro del Instituto Internacional de Historia del Derecho Indiano (hispanoamericano), fue Premio Nacional de Historia en 1991 por el libro "La era isabelina y el sexenio revolucionario", Académico de Número de la Real Academia de la Historia desde 1985, y Doctor Honoris Causa por la Universidad de Salamanca en 1995.
+
Entorn a les festes majors s'organisa una gran fira, en la presencia dels grups culturals de la població.
  
== Fiestas locales ==
+
Pero això és a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya és un dels més complets de la comarca de l'[[Horta Nort]]. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Processons de [[Semana Santa]] com la [[Processó de les Palmes]] del dumenge de Rams, els actes oficials del Dijous i [[Divendres Sant]], el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Crist de les Ànimes des de la seua Ermita en plena [[Horta]] fins al Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurrecció.
Las fiestas de Alboraya son conocidas en toda la comarca y a ellas acuden muchísimas personas de todos los pueblos próximos. Empiezan el primer fin de semana de julio y se extienden a lo largo de toda la semana siguiente, celebrándose varias actividades de gran interés religioso, cultural y lúdico.
 
  
Por privilegio especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festividad del Corpus Christi fuera de la Octava, concretamente el domingo anterior al [[10 de julio]], festividad de [[San Cristóbal]], patrón de la localidad.
+
Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostés en l'ermita del "[[Milacre dels Peixets]].
  
Alrededor de las fiestas mayores se organiza una gran feria, con la presencia de los grupos culturales de la población.
+
Les [[Fogueres de Sant Joan]] inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraya, que té lloc vora el [[10 de juliol]], en honor al patró Sant Cristòfol i al [[Corpus Christi]].
  
Pero esto es sólo el principio. El calendario festivo de Alboraya es uno de los más completos de la comarca de la [[Huerta Norte]]. Son conocidos y admirados por toda la comarca las Procesiones de [[Semana Santa]] como la [[Procesión de las Palmas]] del domingo de Ramos, los actos oficiales del Jueves y [[Viernes Santo]], el Vía Crucis de la Huerta, el Lunes Santo, portando el Cristo de la Almas desde su Ermita en plena [[Huerta]] hasta el Templo Parroquial y el Santo Encuentro del Domingo de Resurrección.
+
Estes festes estivals són el resultat de la concentració de diverses festes locals en una semana lúdica i festiva, a on els actes religiosos, processons del [[Corpus Christi]], Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'[[orchata]], desfilades de [[moros i cristians]], exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de [[Port Sa Plaja]] a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.
  
Las calles, barrios y ermitas aportan sus especiales celebraciones festivas dedicadas a sus particulares devociones, destacando entre ellas la "Pasa de Sant Cristòfol" el primer domingo de mayo, y la romería el lunes de Pentecostés a la ermita del "[[Miracle dels Peixets]]”.
+
El darrer dumenge d'octubre es celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixa darrera fi de semana d'octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (migeval), actes de carrer i culturals.
  
Las [[Hogueras de San Juan]] inician el ciclo festivo del verano y preparan el camino hacia las Fiestas Mayores de Alboraya, que tiene lugar alrededor del [[10 de julio]], en honor al patrón San Cristóbal y al Corpus Christi.
+
Les festes de l'autumne, com les del barri plager de [[La Patacona]], "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre d'atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.
  
Estas fiestas estivales son el resultado de la concentración de varias fiestas locales en una semana lúdico festiva, donde los actos religiosos procesiones del Corpus, San Roc (con la bendición del rollo y el cirio), Virgen de la Asunción, San Cristóbal (bendición de coches), fiesta a San Isidro Labrador (con bendición de animales), conviven con actos civiles como el día dedicado a los mayores, conciertos, ferias de atracciones, competiciones deportivas, tradicional "Trofeo de Galotxa", "vaquetes" y toro embolado; día de la [[horchata]], desfiles de [[moros y cristianos]], exposiciones, actividades culturales y tradiciones populares. Los noviazgos del barrio marinero de [[Port Saplaya]] a Nuestra Señora del Monte Carmelo y la devoción al Cristo de la Providencia el 6 de agosto cierra el ciclo veraniego.
+
== Gastronomia ==
 +
=== Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata" ===
 +
Alboraya és coneguda en qualsevol part del món per ser la població a on s'elabora la millor [[orchata]] de chufes de tot lo món.
  
El ultimo domingo Octubre se celebra por parte del Gremio de Horchateros el dia de su Patrona, La Virgen de la Huerta, con una misa en la parroquia y reparto de horchata, desde 2006 ese ultimo fin de semana de Octubre el Ayuntamiento celebra el Dia internacional de la Horchata con dos dias de Mercado Valenciano (medieval), actos de calle y culturales.
+
[[Cyperus esculentus]], nomenada comunament junça avellanada, és una planta herbàcea que produïx el tubèrcul comestible conegut com a [[chufa]], del qual, despuix de ser triturat i escorregut, s'obté el líquit blanc conegut com a orchata.
  
Las fiestas del otoño, como las del barrio playero de [[La Patacona]], "quintos" en San Miguel, Santa Cecilia, La Milagrosa, entre otras, reabren el calendario festivo, que como todos los años, llega a su fin con la semana navideña y el cambio de año.
+
Se té de resenyar la [[paella]] o l'[[arròs en fesols i naps]]  o el famós [[arròs al forn]], l'[[arròs en bledes]] aixina com la paella de fege de bou o els famosos [[Caragol|caragols]] coents nomenats avellanencs. Per a lo referent als dolços, tenim els [[fartons]], les tortes cristines o escudellaes, les pilotes de nadal dolç tipic d'Alboraya que es prepara a soles els dies de [[nadal]], porta sagí, [[armela]], [[pa]] rallat i [[ou]].
  
== Gastronomía ==
+
Destaca, ademés, la coca de pebre roig, que és una especilitat fornera en forma rectangular i en [[pimentó]], aixina com la corona, especialitat fornera, en forma de circunferencia (corona), elaborada en fines capes de bescuit, en una crema d'armela entrellaçada entre les distintes capes i recoberta de clara d'ou batuda (merengue), per a acabar, se decora en la seua part superior en [[Fruita confitada|fruites confitades]], se prenen com a postres en el [[café]].
  
=== Alboraya: "La cuna de la horchata", "Manantial de horchata" ===
+
== Accessos ==
[[Imagen:Huerta_Alboraya.jpg|thumb|Campo de chufa en la huerta de Alboraya.]]
+
Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (llínea 3 de Metro) de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana|FGV]].
  
Alboraya es conocida en cualquier parte del mundo por ser la población dónde se elabora la mejor [[horchata]] de chufas del mundo.
+
== Deports ==
 +
===Fútbol===
 +
Alboraya conta en una escola de fútbol. Actualment l'escola conta en un total de trenta equips estant fins a la categoria de cadet al màxim nivell.
  
[[Cyperus esculentus]], llamada comúnmente juncia avellanada, es una planta herbácea que produce el tubérculo comestible conocido como [[chufa]], del cual, tras ser triturado y expimido se obtiene el liquido blanco conocido como Horchata.
+
L'Alboraya UD sol aportar jugadors a la Selecció Valenciana tots els anys i fins alguns d'ells han tingut l'oportunitat de fichar per equips de primera divisió com el RCD Espanyol de Barcelona, Vilarreal CF i Valéncia CF.
  
== Accesos ==
+
Per atra banda, conta en unes instalacions de calitat en un camp de fútbol 11 i d'atres dos de fútbol 7, tots ells d'herba artificial.
Esta localidad está prácticamente unida a Valencia. Se acceda a la misma a través de la calle Emilio Baró continuando por la Avenida de la Horchata. También cuenta con dos estaciones de ferrocarril (Línea 3 de Metro) de [[Ferrocarriles de la Generalidad Valenciana|F.G.V.]].
 
  
== Deportes ==
+
El primer equip disputa els seus encontres en la Regional Preferent Grup II de la Comunitat Valenciana. Est equip està entrenat per Carles Roman i té com a objectiu superar l'octava posició que alcançà la passada temporada.
 +
L'equip jovenil, entrenat per Pep Hurtado, ha conseguit recentment el campeonat i l'ascens a Lliga Nacional Jovenil.
  
===Fútbol===
+
===Escacs===
 +
L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya) és una de les més prestigioses a nivell autonòmic.
  
Alboraya cuenta con una escuela de fútbol. Actualmente la escuela cuenta con un total de 30 equipos estando hasta la categoría cadete en el máximo nivel.
+
===Fútbol Sala===
 +
El Club Fútbol Sala Alboraya és un dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors èxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip fon sub-campeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Josep Escrich.
  
El Alboraya U.D. suele aportar jugadores a la Selección Valenciana todos los años e incluso algunos de ellos han tenido la oportunidad de fichar por equipos de 1ª división como el R.C.D. Espanyol de Barcelona, Villarreal C.F. y Valencia C.F.
+
Per atra banda, eixe mateix any, el jovenil dirigit per Ricart Iñiguez Calabuig fon tercer classificat en lliga Nacional Jovenil. Conseguí ser el millor equip valencià de l'any.
  
Por otra parte, cuenta con unas instalaciones de calidad con un campo de fútbol 11 y otros dos de fútbol 7, todos ellos de césped artificial.
+
A l'any següent, les dificultats econòmiques motivades per l'escàs recolzament de l'Ajuntament ad este deport feren que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Jovenil a primera Provincial.
  
El primer equipo disputa sus encuentros en la Regional Preferente Grupo II de la Comunidad Valenciana. Este equipo está entrenado por Carlos Román y tiene como objetivo superar el octavo puesto que alcanzó la pasada temporada.
+
== Vore també ==
El equipo juvenil, entrenado por Pepe Hurtado, ha logrado recientemente el campeonato y el ascenso a Liga Nacional Juvenil.
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
===Ajedrez===
+
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
  
La Escuela Deportiva Municipal de Ajedrez de Alboraya (regida por el [[Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya]]) es una de las más prestigiosas a nivel autonómico.
+
* [https://www.alboraya.es/ Pàgina de l'Ajuntament d'Alboraya]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alboraya INE. Població d'Alboraya]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
===Fútbol Sala===
+
== Bibliografia ==
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
El Club Fútbol Sala Alboraya es uno de los clubs deportivos del pueblo con mayor seguimiento. Los mayores éxitos se centran en la temporada 2004, donde el primer equipo quedó subcampeón de Nacional A, a una sola posición de lograr el ascenso a la división de Plata. El entrenador era Jose Escrich.
+
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Alboraia}}
  
Por otro lado, ese mismo año, el juvenil dirigido por Ricardo Iñiguez Calabuig quedó tercer clasificado en liga Nacional Juvenil. Logro ser el mejor equipo Valenciano del año.
+
* [http://www.alboraya-online.com/ Web no oficial sobre Alboraya]
 +
* [http://www.parroquiaalboraya.com/ Pàgina oficial de la parròquia d'Alboraya]
 +
* [http://www.elmachistre.es/ Web del Museu de la Chufa i de l'Orchata]
  
El año siguiente, las dificultades económicas motivadas por el escaso apoyo del ayuntamiento a este deporte, hicieron que desapareciesen los dos equipos más representativos: el primer equipo descendió a Provincial B y el Juvenil a primera Provincial.
+
{{Municipis de l'Horta Nort}}
  
== Enlaces externos ==
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
*[http://www.alboraya-online.com/ Uep no oficial sobre Alboraya]
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
*[http://www.alboraya.org/ Pàgina oficial de l'ajuntamient d'Alboraya]
 
*[http://www.elmachistre.es/ Web del Museo de la Chufa y de la Horchata]
 
[[Imagen:Ejemplo.jpg]]
 
[[Categoria:Pobles]]
 

Última revisió del 23:16 9 set 2023

Alboraya
Provmap-valencia2.png Escut d'Alboraia.svg
Localització d'Alboraia respecte del País Valencià.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°30′2″N 0°21′2″O
Altitut: 5 msnm
Superfície: 8,3 km²
Població: 25.149 hab. (2022)
Densitat: 2.895,30 hab./km²
Gentilici: Alborayense/sa
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46120
Festes majors: 1º dumenge de juliol
Alcalde: Miguel Chavarria Díaz (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Alboraya


Alboraya és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertany a la comarca de l'Horta Nort, que conserva tot el sabor típic dels pobles de l'Horta valenciana, de fet se la definix com "el portal de l'horta". És, despuix de Burjassot, la segona ciutat de la comarca de l'Horta Nort, per població.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme municipal conserva àmplies zones d'horta, en cultius intensius que constituïxen la riquea fonamental que sempre ha tengut esta terra. A mida que passen els anys, l'extensió d'horta es va reduint, degut a la pressió urbana. La designació de la ciutat de Valéncia com a ciutat sèu de la Copa Amèrica 2007, supongué un desenroll important per als terrenys urbanisables del sector terciari en el municipi d'Alboraya, per la seua proximitat del camp de regates, la disponibilitat d'un port deportiu actiu i l'actual situació dels seus tres polígons industrials tingueren, com a conseqüència de que un percentage aproximat del 75% dels equips regatistes fixaren les seues bases d'operacions per a l'event deportiu en esta població.

No obstant, i perque hi han grans zones de regadiu, el terme es dividí en huit partides: Calvet, Desamparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Milacre, Saboya i Vera.

Port Sa Plaja

Se pot accedir ad esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia en dos estacions de la població, Palmaret i Alboraya, i en la llínea 70 de l'Empresa Municipal de Transports de Valéncia, EMT. En el barri de La Patacona arriba la Llínea 31 de l'EMT i, en un futur, arribarà el tramvia. Al barri de Port Sa Plaja arriben els autobusos grocs, per l'empresa AVSA que ixen de Valéncia.

L'Ajuntament oferix al poble un servici local d'autobús, que recorre els núcleus de població d'Alboraya, juntant el poble en la Patacona i Port Sa Plaja els sèt dies de la semana, en una freqüència d'una hora cada viage.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Almàssera pel noroest, Meliana pel nort, Tavernes Blanques per l'oest i Valéncia pel sur. Totes de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Alqueria musulmana que el rei Jaume I otorgà al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. Teresa Gil de Vidaura, conseguí la propietat, a través d'una permuta de terres en el bisbe, en la qual engrossà el patrimoni de Jaume de Xérica, fill seu i del rei Jaume II. En l'any 1331, passà a mans de Gilabert de Sanoguera, qui fundà el senyoriu. Durant el sigle XV, passà a poder de la Corona. En el seu terme es troba el despoblat de Rafelterras.

L'iglésia fon construïda el sigle XV baix l'advocació de Santa Maria. Junt al barranc del Carraixet s'alçà una ermita dedicada a la Mare de Deu dels Desamparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i el manà construir el Consell General de Valéncia en l'any 1400, per tal de consagrar els cementeris a on eren sepultats els ajusticiats i els desamparats. L'edifici actual és de nova planta.

Horta de Alboraya

La principal activitat és l'agrícola, i el cultiu més important és el de la chufa, que ha fet famosa l'orchata d'Alboraya.

El reconte poblacional de l'any 1646 oferix un còmput de huitantahuit cases; Cavanilles sifra la població, l'any 1794, en cinccents xixanta veïns; a mitan sigle XIX Madoz apunta la cantitat de tresmil trescents un habitants; Sanchis Sivera, l'any 1922 dona noticia de 4.265.

Administració[editar | editar còdic]

Les eleccions de maig de 2003 donaren l'alcaldia per majoria absoluta al PP (9 regidors); obtingueren també representació el PSOE (3), SIA (Sí Alboraya, 2), UV (1), BLOC-EV (1) i l'Entesa (1).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Enrique Ruiz Peris UCD
1983 - 1987 Joan Josep Barres Paulo PSPV-PSOE
1987 - 1991 Francisco Pastor Gimeno UV
1991 - 1995 Joan Josep Barres Paulo PSPV-PSOE
1995 - 1999 Joan Josep Barres Paulo PSPV-PSOE
1999 - 2003 Manuel Álvaro Manzano PPCV
2003 - 2007 Manuel Álvaro Manzano PPCV
2007 - 2011 Manuel Álvaro Manzano PPCV
2011 - 2015 Miguel Chavarria Díaz PSPV-PSOE
2015 - 2019 Miguel Chavarria Díaz PSPV-PSOE
2019 - 2023 Miguel Chavarria Díaz PSPV-PSOE
2023 Miguel Chavarria Díaz PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

La població ha creixcut molt en els darrers anys; aixina, en l'any 1986 vivien 11.267 persones, l'any 2002 la sifra havia pujat fins als 18.656, dels quals, el 58,84% declaraven en el cens de 2001 que sabien parlar valencià. Conta en una població de 25.149 habitants en l'any 2022 segons el INE.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2017 2022
4.700 4.807 5.712 6.124 6.749 6.885 8.073 9.126 10.727 11.687 16.943 20.514 21.263 24.031 25.149

Economia[editar | editar còdic]

L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la següent manera (senyes de 1994): el 45,80% treballa en el sector servicis, el 33% en l'indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

Patrimoni i Arquitectura[editar | editar còdic]

Port Saplaya
Plaja de la Patacona d'Alboraya
Iglésia de l'Assunció de Nostra Senyora, en Alboraya
Ermita del Milacre dels Peixets

Alboraya conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, en la particularitat de presentar, ademés, un front coster de quasi quatre quilómetros de llargària, en dos núcleus residencials o barris separats per la desembocadura del Barranc del Carraixet: Port Sa Plaja i Patacona. El primer té un port deportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracterisat pels càlits ocres i sienes, els blaus i els roses pàlits, usats tradicionalment en la pintura de les cases. El segon naixqué de l'espai que ocupava una antiga paperera a edificis i adossats de primera i segona residència, abdós barris en excelents plages.

Del seu patrimoni monumental destaca l'iglésia parroquial de l'Assunció de Nostra Senyora (sigle XVIII) d'estil barroc i d'orige migeval, que junt en la casa abadia formen una illa de cases. La frontera és de mamposteria, en la torre a la dreta. En l'interior trobem tres naus en capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó, tenint la casa abadia darrere a l'esquerra. El poble d'Alboraya, conta en atres ermites, com la del Santíssim Crist de les Ànimes, en la desapareguda masia de Vilanova. Cal destacar el seu trasllat en via crucis al Temple Parroquial el Dilluns Sant; l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Rectoret), en la masia del Retor, sense cult; l'ermita de Santa Bàrbera (recentment restaurada), en el barri del mateix nom; l'ermita de Sant Cristòfol pròxima al polígon industrial, i en la desembocadura del Barranc del Carraixet l'ermita dels Peixets, d'estil neogòtic, mostra frontera dividida en tres cossos, en finestrals ogivals i teulada a dos aigües, en el costat dret se pot observar un panel ceràmic en l'alusió al milacre supostament ocorregut en juliol de l'any 1348 en eixe mateix lloc. Totes elles mantenen un important patrimoni històric artístic, ric en escultures, pintures, retaules, ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraya està representada per les modernistes cases urbanes de finals del sigle XIX i principis del sigle XX, aixina com per les alqueries morisques i cases d'horta, alqueries i barraques (Alqueria del Magistre, a on se troba el Museu de l'orchata i la chufa), testimoni d'un remot passat, esguitat de chicotets retaules ceràmics d'orige devocional. Destaca el denominat "Pont del Moro" de cinc metros d'ample per huit de llarc, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat se pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó, la Casa del Comte de Sanoguera, en plena plaça del poble.

Cultura[editar | editar còdic]

Persones célebres d'Alboraya[editar | editar còdic]

  • Vicent Coret, clarinetiste, que arribà a ser director del Conservatori de Música de Ginebra.
  • Cristòfol Coret i Peris fon Doctor en teologia i sacerdot (1682-1760). Ensenyà llatí en Valéncia i fon beneficiat de la parròquia de Sant Martí. Deixà obres com Diàlecs del Docte Lluís Vives, etc.
  • Dominic Pare Lluís Navarro (1788-1846), fon professor de filosofia en el convent de Sant Onofre, fundà la Societat Ateneu Musical del Port, fon primer capellà retor de Nostra Senyora del Rosari. Durant l'invasió francesa fon desterrat per haver procurat alçar l'esperit nacional contra l'invasor.
  • El pintor Cristòfol Valero, (? - 1789) Estudià filosofia, viajà a Roma per estudis, fon un dels fundadors de l'Acadèmia de Belles Arts de Valéncia, baix l'advocació de Santa Bàrbara, a on arribà a ser director. En l'any 1754 presentà la seua obra Mentor aconsellant a Telèmac abans de la seua lluita en Adrasto que es conserva en la Real Acadèmia de Sant Ferrando de Madrit i que constituïx una nota curiosa de l'amanerament de la pintura de l'época, en esta acadèmia de Sant Ferrando fon membre honorari i en l'any 1768 fon director de l'Acadèmia de Sant Carles de Valéncia.
  • Julio Just Gimeno Alboraya ? - Port Vendres. (França) 1976. Diputat per Valéncia en 1931 pel Partit Republicà Radical i en 1936 per Esquerra Republicana. Durant la II República fon Ministre d'Obres Públiques (1936? - 1937), Ministre de Defensa i Interior (1947), Ministre de Governació (1947? - 1949), Ministre d'Acció en l'exili i interior (1951? - 1960), Vicepresident i Ministre d'Interior i d'Emigració (1960? - 1962) i Ministre d'Emigració i Interior (1962 - 1976). Exiliat en França durant l'ocupació alemana, va estar en presó i internat en un camp de concentració. Fon traductor en els organismes internacionals dependents de la ONU.
  • Ferran Giner Gil, “el chufa” (Alboraya, 31 de decembre de 1964) Jugà de defensa i el seu primer equip fon l'Alboraya UD, formant-se en la pedrera del Valéncia CF debutant en el primer equip uns dies abans de complir els díhuit anys (el 5 de decembre de 1982, en la temporada 1994-1995 Giner acabà recalant en el Real Sporting de Xixó a on jugà dos discretes temporades). Una volta finalisat el seu compromís en el club asturià i ya en 33 anys acceptà una oferta de l'Hèrcules CF de segona divisió a on tampoc oferí un bon rendiment, finalment fichà pel Llevant UD de Segona divisió B. Allí es retirà com a jugador passant a formar part del cos tècnic, i internacional en la selecció espanyola en onze ocasions.
  • Remeis Ros Frechina ha segut una figura important del teatre alborayer. En un llibre explica les seues vivències de l'Alboraya de principis i mitat del sigle XX.
  • Enric Mestre (1936 - ) és un artiste modern de reconeiximent mundial, i membre de l'International Academy of Ceramics, en sèu en Ginebra, Suïssa. En el seu estudi, en mig de l'horta d'Alboraya, Valéncia, construïx escultures ceràmiques de forma ininterrompuda des de fa molts anys.
  • Josep Peris i Aragó, fon un excelent pintor i dibuixant. Naixqué en Alboraya el 21 d'agost de 1907 - 2003, estudià en l'Escola d'Arts i Oficis i en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia, a on obtingué diversos premis acadèmics, en 1982 en Sogorp feu una exposició, la ciutat li feu un homenage i li dedicà un carrer, en 1993 el Círcul de Belles Arts li concedí la Medalla al Mèrit per sa vida entregada a l'art, en 1994 l'Ajuntament d'Alboraya el declara Fill Predilecte, la Casa de Cultura d'Alboraya porta el seu nom.
  • Daniel Tortajada "l'orchater" fon el president del Gremi d'orchaters i un impulsor de l'orchata com a beguda típica d'Alboraya, faltà tràgicament en l'any 2001, l'Ajuntament li dedicà una Avinguda a on no hi ha cap vivenda ni baix comercial que reba correspondència i un monolit a la seua memòria, declarant-lo fill predilecte en l'any 2002, esta avinguda està prop de la Ciutat del Deport. Obrí la seua primera botiga en l'any 1960 en sa casa en el carrer Milacre, ajudat per la seua dòna Carme per a despuix obrir l'actual en l'any 1979, en 1982 junt en atres orchaters creen la Denominació d'Orige Chufa de Valéncia i afins per a la chufa, orchata i fartons, aixina com el Gremi d'Orchaters i Fartons Polo, ideà i creà la figura de la patrona dels Orchaters, la Verge de l'Horta i del dia de l'Orchata en les Festes Patronals, a on a les 12 del migdia es repartix orchata als passejants, sense voler-lo se convertí en una persona emblemàtica dins del món de l'orchata, el compositor valencià Manolo Berna li dedicà un passodoble.
  • Encara que no siga alborayer de naiximent, ho és d'adopció. El catedràtic d'Història del Dret i President del Tribunal Constitucional Francesc Tomas i Valiente, (Valéncia 8/12/1932 -14/2/1996 (assessinat per ETA en l'Avinguda Blasco Ibáñez de Valéncia per enfront de Maternitat, hi ha una columna en el seu nom) mantingué una estreta relació en Alboraya des de 1957, convertint-se en un vàlit embaixador del poble, al qual amava. La seua simplea i humanitat, el seu talent dialogant, la disposició a escoltar i la seua càrrega intelectual, li valgueren el respecte i consideració del seus veïns, per això, al produir-se el seu assessinat, els alborayers, en el Consistori a la capçalera, li dedicaren un lloc especial en el poble com a homenage permanent a la seua memòria: la plaça, que presidida per un monolit, porta el seu nom: Francesc Tomas i Valiente. Llicenciat en Dret en 1955, dos anys despuix defengué en ahí la seua Tesis Doctoral, obtenint la calificació de Excepcional Cum Laude i el Premi Extraordinari de Doctorat, en 1964 guanyà per oposició la Càtedra d'Història de Dret de l'Universitat de La Laguna, traslladant-se en octubre d'eixe mateix any a l'Universitat de Salamanca, a on estigué fins a Novembre de 1980, en que passà a formar part de l'Universitat Autònoma de Madrit, a començaments de 1980 havia entrat en la situació d'excedència especial com a professor, al ser nomenat Magistrat del Tribunal Constitucional, huit anys abans, en 1972, havia ingressat com a membre de l'Institut Internacional d'Història del Dret Indià (hispanoamericà), fon Premi Nacional d'Història en 1991 pel llibre "L'era isabelina i el sexeni revolucionari", Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de l'Història des de 1985, i Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Salamanca en 1995.

Festes locals[editar | editar còdic]

Les festes d'Alboraya són conegudes en tota la comarca i ad elles acodixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Escomencen la primera fi de semana de juliol i s'estenen a lo llarc de tota la semana següent, celebrant-se diverses activitats de gran interés religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa Papal), Alboraya celebra la festivitat del Corpus Christi fòra de l'Octava, concretament el dumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de San Cristòfol, patró de la localitat.

Entorn a les festes majors s'organisa una gran fira, en la presencia dels grups culturals de la població.

Pero això és a soles el principi. El calendari festiu d'Alboraya és un dels més complets de la comarca de l'Horta Nort. Són coneguts i admirats per tota la comarca les Processons de Semana Santa com la Processó de les Palmes del dumenge de Rams, els actes oficials del Dijous i Divendres Sant, el Via Crucis de l'Horta, el Dilluns Sant, portant el Crist de les Ànimes des de la seua Ermita en plena Horta fins al Temple Parroquial i el Sant Encontre del Dumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, destacant entre elles la "Passa de Sant Cristòfol" el primer dumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecostés en l'ermita del "Milacre dels Peixets”.

Les Fogueres de Sant Joan inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraya, que té lloc vora el 10 de juliol, en honor al patró Sant Cristòfol i al Corpus Christi.

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de diverses festes locals en una semana lúdica i festiva, a on els actes religiosos, processons del Corpus Christi, Sant Roc (en la bendició del rollo i el ciri), Verge de l'Assunció, Sant Cristòfol (bendició de coches), festa a Sant Isidre Llaurador (en bendició d'animals), conviuen en actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions deportives, tradicional "Trofeu de Galocha", "vaquetes" i bou embolat; dia de l'orchata, desfilades de moros i cristians, exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos del barri mariner de Port Sa Plaja a Nostra Senyora del Monte Carmel i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanca el cicle estival.

El darrer dumenge d'octubre es celebra per part del Gremi d'Orchaters el dia de la seua Patrona, La Verge de l'Horta, en una missa en la parròquia i repartiment d'orchata, des de 2006, eixa darrera fi de semana d'octubre, l'Ajuntament celebra el Dia internacional de l'Orchata en dos dies de Mercat Valencià (migeval), actes de carrer i culturals.

Les festes de l'autumne, com les del barri plager de La Patacona, "quints" en Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre d'atres, reòbrin el calendari festiu, que com tots els anys, arriba a la seua fi en la semana nadalenca i el canvi d'any.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Alboraya: "El breçol de l'orchata", "Manal d'orchata"[editar | editar còdic]

Alboraya és coneguda en qualsevol part del món per ser la població a on s'elabora la millor orchata de chufes de tot lo món.

Cyperus esculentus, nomenada comunament junça avellanada, és una planta herbàcea que produïx el tubèrcul comestible conegut com a chufa, del qual, despuix de ser triturat i escorregut, s'obté el líquit blanc conegut com a orchata.

Se té de resenyar la paella o l'arròs en fesols i naps o el famós arròs al forn, l'arròs en bledes aixina com la paella de fege de bou o els famosos caragols coents nomenats avellanencs. Per a lo referent als dolços, tenim els fartons, les tortes cristines o escudellaes, les pilotes de nadal dolç tipic d'Alboraya que es prepara a soles els dies de nadal, porta sagí, armela, pa rallat i ou.

Destaca, ademés, la coca de pebre roig, que és una especilitat fornera en forma rectangular i en pimentó, aixina com la corona, especialitat fornera, en forma de circunferencia (corona), elaborada en fines capes de bescuit, en una crema d'armela entrellaçada entre les distintes capes i recoberta de clara d'ou batuda (merengue), per a acabar, se decora en la seua part superior en fruites confitades, se prenen com a postres en el café.

Accessos[editar | editar còdic]

Esta localitat està pràcticament unida a Valéncia. S'accedix a la mateixa a través del carrer Emili Baró continuant per l'Avinguda de l'Orchata. També conta en dos estacions de ferrocarril (llínea 3 de Metro) de FGV.

Deports[editar | editar còdic]

Fútbol[editar | editar còdic]

Alboraya conta en una escola de fútbol. Actualment l'escola conta en un total de trenta equips estant fins a la categoria de cadet al màxim nivell.

L'Alboraya UD sol aportar jugadors a la Selecció Valenciana tots els anys i fins alguns d'ells han tingut l'oportunitat de fichar per equips de primera divisió com el RCD Espanyol de Barcelona, Vilarreal CF i Valéncia CF.

Per atra banda, conta en unes instalacions de calitat en un camp de fútbol 11 i d'atres dos de fútbol 7, tots ells d'herba artificial.

El primer equip disputa els seus encontres en la Regional Preferent Grup II de la Comunitat Valenciana. Est equip està entrenat per Carles Roman i té com a objectiu superar l'octava posició que alcançà la passada temporada. L'equip jovenil, entrenat per Pep Hurtado, ha conseguit recentment el campeonat i l'ascens a Lliga Nacional Jovenil.

Escacs[editar | editar còdic]

L'Escola Deportiva Municipal d'Escacs d'Alboraya (regida pel Club d'Escacs Rafa Bayarri d'Alboraya) és una de les més prestigioses a nivell autonòmic.

Fútbol Sala[editar | editar còdic]

El Club Fútbol Sala Alboraya és un dels clubs deportius del poble en major seguiment. Els majors èxits se centren en la temporada 2004, a on el primer equip fon sub-campeó de Nacional A, a una sola posició de conseguir l'ascens a la divisió de Plata. L'entrenador era Josep Escrich.

Per atra banda, eixe mateix any, el jovenil dirigit per Ricart Iñiguez Calabuig fon tercer classificat en lliga Nacional Jovenil. Conseguí ser el millor equip valencià de l'any.

A l'any següent, les dificultats econòmiques motivades per l'escàs recolzament de l'Ajuntament ad este deport feren que desaparegueren els dos equips més representatius: el primer equip descendí a Provincial B i el Jovenil a primera Provincial.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa