Diferència entre les revisions de "Demografia de la Comunitat Valenciana"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
== Distribució de la població ==
 
== Distribució de la població ==
 
[[Image:densitatcomarques.png|thumb|right|260px|<center>Densitat de població per comarques</center>]]
 
[[Image:densitatcomarques.png|thumb|right|260px|<center>Densitat de població per comarques</center>]]
La població valenciana tradicionalment es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Riu Xúquer|Xúquer]], [[Riu Túria|Túria]], [[Riu Segura|Segura]] i [[Riu Vinalopó|Vinalopó]]), aixina com en poblacions costeres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Villena]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
+
La població valenciana tradicionalment es concentrava en localitats i zones de cultiu en la ribera dels rius més importants ([[Riu Xúquer|Xúquer]], [[Riu Túria|Túria]], [[Riu Segura|Segura]] i [[Riu Vinalopó|Vinalopó]]), aixina com en poblacions costeres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Villena]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
  
D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les zones centrals i del sur, i menor en les zones del nort i del interior. També afectà a la demografia (i és provablement l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[segle XX]] en ciutats no costeres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Villena]] i [[Vall d'Uxó]].
+
D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les zones centrals i del sur, i menor en les zones del nort i del interior. També afectà a la demografia (i és provablement l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costeres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Villena]] i [[Vall d'Uxó]].
  
 
En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (principalment les dos majors l'àrea metropolitana de Valéncia i la d'Alacant-Elig) i, molt especialment, en pobles i ciutats costeres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les époques de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel turisme.
 
En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (principalment les dos majors l'àrea metropolitana de Valéncia i la d'Alacant-Elig) i, molt especialment, en pobles i ciutats costeres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les époques de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel turisme.

Revisió de 12:42 17 feb 2016

La Comunitat Valenciana conta en 5.111.706 habitants censats en l'any 2010 segons l'INE, lo que representa un 10,81% de la població d'Espanya i la convertix en la quarta comunitat autònoma de l'estat per número d'habitants. La seua població es troba molt desigualment distribuïda, estant concentrada en la franja costera i presentant una densitat de població mija de 219,81 hab/km2. La regió presenta un fort creiximent demogràfic des dels anys 1960; un 15,0% de la seua població és de nacionalitat estrangera (INE 2010)

Distribució de la població

Archiu:Densitatcomarques.png
Densitat de població per comarques

La població valenciana tradicionalment es concentrava en localitats i zones de cultiu en la ribera dels rius més importants (Xúquer, Túria, Segura i Vinalopó), aixina com en poblacions costeres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, Sagunt o Dénia, durant gran part de la seua història, Valéncia, Alacant, Xàtiva, Villena, Oriola, Elig, Gandia, o Vila-real i, més recentment, Alzira i Castelló de la Plana.

D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les zones centrals i del sur, i menor en les zones del nort i del interior. També afectà a la demografia (i és provablement l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el sigle XX en ciutats no costeres com Alcoy, Ontinyent, Elda, Villena i Vall d'Uxó.

En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (principalment les dos majors l'àrea metropolitana de Valéncia i la d'Alacant-Elig) i, molt especialment, en pobles i ciutats costeres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple Benidorm o Torrevella) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les époques de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel turisme.

Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clara i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costeres.

Els 10 municipis més poblats

Principals àrees metropolitanes