Diferència entre les revisions de "Dominica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 41: Llínea 41:
 
| IDH_lloc = 93
 
| IDH_lloc = 93
 
| IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Alt'''</font>
 
| IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Alt'''</font>
| moneda = [[Dólar del Carib Oriental]] (EC$, <code>[[ISO 4217|XCD]]</code>)
+
| moneda = [[Dólar del Carip Oriental]] (EC$, <code>[[ISO 4217|XCD]]</code>)
 
| gentilici =  
 
| gentilici =  
 
| horari = UTC-4
 
| horari = UTC-4
Llínea 49: Llínea 49:
 
| prefix_radiofònic = J7A-J7Z
 
| prefix_radiofònic = J7A-J7Z
 
| còdic_ISO = 212 / DMA / DM
 
| còdic_ISO = 212 / DMA / DM
| membre_de = [[Mancomunitat de Nacions]], [[CARICOM]], [[Nacions Unides|ONU]], [[OECS]], [[OEA]], [[ALBA]], [[Petrocaribe]], [[Associació d'Estats del Carib|AEC]]
+
| membre_de = [[Mancomunitat de Nacions]], [[CARICOM]], [[Nacions Unides|ONU]], [[OECS]], [[OEA]], [[ALBA]], [[Petrocaribe]], [[Associació d'Estats del Carip|AEC]]
 
| Ciutats importants:
 
| Ciutats importants:
 
| División administrativa:  
 
| División administrativa:  
Llínea 56: Llínea 56:
 
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Chicotetes Antilles]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carib]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La capital és [[Roseau]].
+
'''Dominica''' és un estat insular d'[[Amèrica Central]], en les [[Antilles Menors]], format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel [[mar Carip]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]; al nort està separat de l'illa [[França|francesa]] de [[Guadalupe]] pel pas de Dominica, i al sur el pas de la [[Martinica]] el separa d'esta atra illa francesa. La seua capital és [[Roseau]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 63: Llínea 63:
 
En [[1627]] els [[Regne Unit|britànics]] també varen fallar en intentar capturar l'illa.
 
En [[1627]] els [[Regne Unit|britànics]] també varen fallar en intentar capturar l'illa.
  
Els primers europeus en conseguir colonisar l'illa varen ser els francesos. En el [[sigle XVII]] varen arribar a la zona llenyaters francesos que varen rebatejar un poblat caribe en el nom de Roseau desenrollant una ciutat que hui és la capital del país. La nova colónia va conseguir tindre la seua pròpia iglésia en [[1730]], la que hui és la catedral [[catòlica]]. Encara que els britànics varen prendre l'illa per la força un sigle despuix, la presència francesa va transcendir el pas dels anys, ya que hui es continua parlant, com es vorà més avall, un idioma derivat del [[idioma francés|francés]] i aixina mateix, la majoria de la població professa el [[catolicisme]].
+
Els primers europeus en conseguir colonisar l'illa varen ser els francesos. En el [[sigle XVII]] varen arribar a la zona llenyaters francesos que varen rebatejar un poblat caribe en el nom de Roseau desenrollant una ciutat que hui és la capital del país. La nova colónia va conseguir tindre la seua pròpia iglésia en [[1730]], la que hui és la catedral [[catòlica]]. Encara que els britànics varen prendre l'illa per la força un sigle despuix, la presència francesa va transcendir el pas dels anys, ya que hui es contínua parlant, com es vorà més avall, un idioma derivat del [[idioma francés|francés]] i aixina mateix, la majoria de la població professa el [[catolicisme]].
  
 
Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.
 
Durant casi un [[sigle]] Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en [[1763]], que va convertir l'illa en [[colónia (administrativa)|colónia]] en [[1805]] i per fi un govern va ser establit pels britànics.
  
L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en [[1834]] i en [[1838]] es convertix en la primera i única colónia britànica del Carib en tindre una llegislatura dominada per negres. En [[1896]], els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en [[Colónia de la Corona]]. Mig sigle despuix es convertix en província de la [[Federació de les Índies Occidentals]] de [[1958]] a [[1962]].
+
L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en [[1834]] i en [[1838]] es convertix en la primera i única colónia britànica del Carip en tindre una llegislatura dominada per negres. En [[1896]], els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en [[Colónia de la Corona]]. Mig sigle despuix es convertix en província de la [[Federació de les Índies Occidentals]] de [[1958]] a [[1962]].
  
 
Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].
 
Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en [[1967]], en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la [[Mancomunitat Britànica de Nacions]].
  
L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan de [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carib. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.
+
L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan [[1979]], el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de [[1980]] per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra [[Eugenia Charles]], la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carip. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels [[huracà|huracans]] en [[1979]] i [[1980]]. A finals de la década de [[1980]], l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.
  
 
En les eleccions de febrer de [[2000]], el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per [[Pierre Charles]], també del DLP.
 
En les eleccions de febrer de [[2000]], el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per [[Pierre Charles]], també del DLP.
Llínea 77: Llínea 77:
 
En el [[17 de setembre]] de [[2012]] [[Eliud Thaddeus Williams]] fon nombrat president, substituint al Dr. [[Nicholas Liverpool]] qui hauria segut destituït del seu càrrec per motius de salut, Williams va ser electe pel Parlament, com establix la constitució, va assumir com a president en mig de controvèrsies despuix que l'opositor Partit dels Treballadors Units (UWP) va qüestionar el procés que va conduir al seu nomenament, no va assistir a la votació i va realisar una protesta prop de l'edifici del Parlament per a manifestar el seu desacort.
 
En el [[17 de setembre]] de [[2012]] [[Eliud Thaddeus Williams]] fon nombrat president, substituint al Dr. [[Nicholas Liverpool]] qui hauria segut destituït del seu càrrec per motius de salut, Williams va ser electe pel Parlament, com establix la constitució, va assumir com a president en mig de controvèrsies despuix que l'opositor Partit dels Treballadors Units (UWP) va qüestionar el procés que va conduir al seu nomenament, no va assistir a la votació i va realisar una protesta prop de l'edifici del Parlament per a manifestar el seu desacort.
  
{{Amèrica}}
+
== Referències ==
 +
{{Traduït de|ca|Dominica}}
  
{{Traduït de|ca|Dominica}}
+
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Dominica}}
  
 +
{{Països d'Amèrica}}
 +
[[Categoria:Dominica]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Amèrica]]
 
[[Categoria:Països d'Amèrica]]

Última revisió del 11:33 25 set 2023

Commonwealth of Dominica
Mancomunitat de Dominica
Bandera de Dominica Escut de Dominica
Bandera Escut
Lema: Après le Bon Dieu, c'est la Terre
(En francés: «Despuix del bon Deu, està la Terra»)
himne nacional: Isle of Beauty, Isle of Splendour
(anglés: «Illa de la bellea, illa de l'esplendor»)
 
Situació de Dominica
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Roseau

n/d
Idioma oficial Anglés
Forma de govern República parlamentària
Charles Savarin
Roosevelt Skerrit
Independència
 •  • Data
del Regne Unit
3 de novembre de 1978
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 170º
754 km2
1.6
0 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 183º
73.126 (2011)
92 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
PIB (PPA)
 • Total (2005)
 • PIB per càpita
Lloc 184º
US$ 448 millons
n/d
IDH (2014) 0,717 (93º) – Alt
Moneda Dólar del Carip Oriental (EC$, XCD)
‎Gentilici
Fus horari UTC-4
Domini Internet .dm
Prefix telefònic +1-767
Prefix radiofònic J7A-J7Z
Còdic ISO 212 / DMA / DM
Membre de: Mancomunitat de Nacions, CARICOM, ONU, OECS, OEA, ALBA, Petrocaribe, AEC

Dominica és un estat insular d'Amèrica Central, en les Antilles Menors, format per l'illa homònima. Està banyat a l'oest pel mar Carip i a l'est per l'oceà Atlàntic; al nort està separat de l'illa francesa de Guadalupe pel pas de Dominica, i al sur el pas de la Martinica el separa d'esta atra illa francesa. La seua capital és Roseau.

Història[editar | editar còdic]

En el sigle XIV els carips varen exterminar o varen expulsar de l'illa a la població indígena dels arawak. Cristóbal Colón va aplegar a Dominica el 3 de novembre de 1493, sent la primera illa descoberta en el seu segon viage a Amèrica. El nom en el que Colón bateja a l'illa es deriva del nom del dia de la semana en que avistà l'illa, dumenge. Els barcos espanyols varen aplegar en freqüència durant el sigle XVI, pero una resistència feroç per part dels carips va dissuadir a Espanya dels seus esforços d'assentar-se allí.

En 1627 els britànics també varen fallar en intentar capturar l'illa.

Els primers europeus en conseguir colonisar l'illa varen ser els francesos. En el sigle XVII varen arribar a la zona llenyaters francesos que varen rebatejar un poblat caribe en el nom de Roseau desenrollant una ciutat que hui és la capital del país. La nova colónia va conseguir tindre la seua pròpia iglésia en 1730, la que hui és la catedral catòlica. Encara que els britànics varen prendre l'illa per la força un sigle despuix, la presència francesa va transcendir el pas dels anys, ya que hui es contínua parlant, com es vorà més avall, un idioma derivat del francés i aixina mateix, la majoria de la població professa el catolicisme.

Durant casi un sigle Dominica va permanéixer aïllada i encara aplegaven més indis carips d'atres illes a assentar-se en Dominica, despuix d'abandonar les illes veïnes i refugiar-se en Dominica degut a que els europeus dominaven la regió. França formalment va cedir la possessió de l'illa al Regne Unit en 1763, que va convertir l'illa en colónia en 1805 i per fi un govern va ser establit pels britànics.

L'emancipació dels esclaus africans provoca l'interrupció de relacions en l'Imperi Britànic en 1834 i en 1838 es convertix en la primera i única colónia britànica del Carip en tindre una llegislatura dominada per negres. En 1896, els britànics reprenen el control de l'illa i és convertida en Colónia de la Corona. Mig sigle despuix es convertix en província de la Federació de les Índies Occidentals de 1958 a 1962.

Posteriorment a la dissolució de la federació, Dominica es va convertir, en 1967, en un estat associat del Regne Unit i es va fer càrrec formalment dels seus assunts interns. El 3 de novembre de 1978, el Regne Unit va concedir l'independència a la Mancomunitat de Dominica, dins de la Mancomunitat Britànica de Nacions.

L'independència va fer poc per a resoldre els problemes que varen resultar de sigles de subdesenroll econòmic i, a mitan 1979, el descontent polític va portar a la formació d'un govern interí. Este va ser reemplaçat despuix de les eleccions de 1980 per un govern dirigit pel Partit de la Llibertat de Dominica, baixe la primera ministra Eugenia Charles, la primera dòna en ocupar eixe càrrec en el Carip. Els problemes econòmics crònics es varen complicar pel greu impacte dels huracans en 1979 i 1980. A finals de la década de 1980, l'economia va gojar d'una saludable recuperació, que es va debilitar en la década de 1990 per una baixa en els preus de les bananes.

En les eleccions de febrer de 2000, el Partit de Treballadors Units de Edison James (UWP) va ser derrotat pel Partit Laborista de Dominica (DLP), dirigit per Roosevelt P. "Rosie" Douglas. Douglas va fallir despuix de solament alguns mesos d'haver assumit el mando i va ser reemplaçat per Pierre Charles, també del DLP.

En el 17 de setembre de 2012 Eliud Thaddeus Williams fon nombrat president, substituint al Dr. Nicholas Liverpool qui hauria segut destituït del seu càrrec per motius de salut, Williams va ser electe pel Parlament, com establix la constitució, va assumir com a president en mig de controvèrsies despuix que l'opositor Partit dels Treballadors Units (UWP) va qüestionar el procés que va conduir al seu nomenament, no va assistir a la votació i va realisar una protesta prop de l'edifici del Parlament per a manifestar el seu desacort.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Amèrica
Americas (orthographic projection).svg
Amèrica del Nort: Canadà    Estats Units    Mèxic

Amèrica Central: Belize    Costa Rica    El Salvador    Guatemala    Hondures    Nicaragua    Panamà
Carip: Antigua i Barbuda    Bahames    Barbados    Cuba    Dominica    República Dominicana    Granada    Haití    Jamaica   Sant Cristòfol i Nevis    Sant Vicent i les Granadines    Santa Llúcia    Trinitat i Tobago
Amèrica del Sur: Argentina    Bolívia   Brasil    Chile    Colòmbia    Equador    Guyana    Paraguai    Perú    Surinam    Uruguai    Veneçuela